L'oposició pressiona perquè la segona cimera per la immersió abordi les retallades

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a convocar els partits polítics favorables al model d'immersió lingüística per fer front a la llei Wert. Ho va fer al desembre, quan es va donar a conèixer el contingut de l'avantprojecte de llei d'educació que pretenia introduir el castellà com a llengua vehicular, i ho torna a fer aquest dimarts, després que el Consell de Ministres aprovés el document, que a més pretén que la Generalitat es faci càrrec de l'escolarització en centres privats dels alumnes que vulguin estudiïn en castellà. La primera trobada va servir perquè les formacions tanquessin files al voltant de la Llei d'Educació de Catalunya, que estableix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament. Però ara la majoria de partits ja no en té prou amb això: volen que es posin sobre la taula les principals preocupacions del sector. És a dir, la reforma educativa en la seva totalitat i les retallades pressupostàries, entre altres qüestions.

Davant d'aquesta petició, és per ara una incògnita si el president cedirà i acceptarà eixamplar el debat. “No és moment de plantejar qüestions que ens divideixin”, va dir en sessió parlamentària el passat dimecres. Però aquest cap de setmana va admetre que també es podrà abordar l'aplicació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). L'únic que és segur és que es parlarà de les suposades invasions competencials que encarna la llei Wert: la qüestió de la immersió i el repartiment de l'elaboració de continguts curriculars entre Generalitat i Ministeri. Actualment el Govern central fixava el 65% del currículum en les comunitats amb llengua cooficial, però ara es reorganitzaria el repartiment, i el ministeri, per exemple, establiria el 100% dels continguts de les assignatures troncals.

A la trobada, convocada pel Govern, que estarà representat pel president Artur Mas i el conseller de Presidència, Francesc Homs, hi assistiran la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, els partits que aposten pel català com única llengua vehicular -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP-, i la Permanent del Consell Escolar de Catalunya.

PSC, ICV-EUiA i la CUP s'han mostrat crítics amb la reunió des que es va anunciar fa dues setmanes. “Serà una cimera més, una de tantes del president Artur Mas”, ha arribat a dir el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro. “Cada vegada que tenim un problema convoquem una cimera, però quan s'acaba, seguim tenint el problema”, valorava per la seva banda Dolors Camats, codirigent d'ICV-EUiA. Tots dos feien al·lusió també a les cimeres pel dret a decidir que ha convocat en els últims mesos el Govern.

Per als partits a l'oposició -excepte PP i Ciutadans, que no han estat convidats per la seva posició contrària a la immersió-, les preocupacions de la comunitat educativa que mereixen ser tractades van molt més enllà de la llengua, sobretot les derivades de les retallades pressupostàries, que són les que més afecten al dia a dia del sector. Entre les que més angoixen als centres hi ha el tancament progressiu d'alguns col·legis, els centenars d'alumnes en barracons, l'augment de les ràtios o no substitució de docents fins al cap de deu dies.

Per la seva banda ERC, que fa de líder de l'oposició i soci de govern, ha demanat una “unitat molt àmplia” en defensa del català, que es pugui traduir en una hipotètica situació d'“insubmissió”, atès que, segons va admetre la portaveu Anna Simó, “el PP acabarà imposant la llei Wert”. També va parlar d'insubmissió, centre per centre, la CUP. Encara que, a diferència d'aquests, ERC no s'ha pronunciat explícitament sobre la conveniència o no d'abordar el problema de les retallades durant la cimera.

La comunitat educativa, poc representada i amb més problemes

La comunitat educativa, poc representada i amb més problemes

Quan Artur Mas va proclamar que calia una nova declaració en defensa de l'escola catalana, va dir que convocaria partits i comunitat educativa. Finalment, les formacions sí que han estat convidades, però els actors de l'educació -mestres, famílies, estudiants i associacions pedagògiques- només a través de la Permanent del Consell Escolar, una mena de comissió representativa del consell en què predominen els membres de l'Administració.

“Ens hauria agradat que ens convidessin”, reconeix Rosa Cañadell, portaveu d'USTEC-STEs, principal sindicat del sector. “Anar contra la LOMCE i a favor de l'escola catalana quan l'estàs retallant no té gaire sentit”, expressa Cañadell. Assegura que per defensar la immersió el Govern els tindrà al seu costat sempre, però espera almenys que, pel que fa a la llei Wert, l'Executiu de Mas censuri la pràctica totalitat del model que vol apliral la llei.

En aquest sentit, la secretària general de la Federació d'Educació de CCOO, Montse Ros, és lleugerament més optimista. “Si aquesta cimera aborda la LOMCE en una dimensió superior a la lingüística i competencial, haurem avançat”, opina. El Consell Escolar català, segons explica, ha treballat en informes que esmenen altres parts de la controvertida reforma.

Malgrat el desafiament de Wert contra el català, i a més de la batalla contra les retallades, els sindicats tenen obert ara mateix un altre front: el decret de provisió plantilles, en què treballa el departament d'Ensenyament. Ja estava previst a la LEC -tot i que encara no s'havia desplegat-, i preveu que els directors puguin escollir, en funció de determinats criteris, al 50% de la plantilla i al 100% dels interins. Per fer-hi front, un grup de docents interins ja va ocupar aquest cap de setmana la Sagrada Família, i els sindicats ja han convocat una protesta el proper dijous davant la seu del departament.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a convocar els partits polítics favorables al model d'immersió lingüística per fer front a la llei Wert. Ho va fer al desembre, quan es va donar a conèixer el contingut de l'avantprojecte de llei d'educació que pretenia introduir el castellà com a llengua vehicular, i ho torna a fer aquest dimarts, després que el Consell de Ministres aprovés el document, que a més pretén que la Generalitat es faci càrrec de l'escolarització en centres privats dels alumnes que vulguin estudiïn en castellà. La primera trobada va servir perquè les formacions tanquessin files al voltant de la Llei d'Educació de Catalunya, que estableix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament. Però ara la majoria de partits ja no en té prou amb això: volen que es posin sobre la taula les principals preocupacions del sector. És a dir, la reforma educativa en la seva totalitat i les retallades pressupostàries, entre altres qüestions.

Davant d'aquesta petició, és per ara una incògnita si el president cedirà i acceptarà eixamplar el debat. “No és moment de plantejar qüestions que ens divideixin”, va dir en sessió parlamentària el passat dimecres. Però aquest cap de setmana va admetre que també es podrà abordar l'aplicació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). L'únic que és segur és que es parlarà de les suposades invasions competencials que encarna la llei Wert: la qüestió de la immersió i el repartiment de l'elaboració de continguts curriculars entre Generalitat i Ministeri. Actualment el Govern central fixava el 65% del currículum en les comunitats amb llengua cooficial, però ara es reorganitzaria el repartiment, i el ministeri, per exemple, establiria el 100% dels continguts de les assignatures troncals.