El president de la Generalitat, Artur Mas, vol seguir marcant els ritmes del procés sobiranista en la recta final de la legislatura. En els gairebé 7 mesos que queden per a la dissolució del parlament autonòmic, l'Executiu centrarà la seva acció de govern en la creació i desenvolupament d'estructures d'Estat, a més de política econòmica destinada a crear ocupació. Mas ha anunciat aquest dimarts la creació de dos comissionats, de Transparència i de Transició Nacional, el segon d'ells presidit pel seu estret col·laborador Carles Viver i Pi-Sunyer i encarregat d'avaluar i impulsar les estructures polítiques necessàries en cas que Catalunya opti per la independència.
Carles Viver i Pi-Sunyer és exvicepresident del Tribunal Constitucional i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, a més d'una de les persones més properes al cercle polític de Mas. Amb la creació d'aquest comissionat, que dependrà directament de Presidència, el Govern aposta per tenir a punt un pla per a la “desconnexió” d'Espanya, que es duria a terme si en les eleccions del 27 de setembre les forces independentistes són majoritàries. Aquest pla gira entorn del desplegament de l'Agència Tributària i seguretat social catalana, el control de les infraestructures estratègiques -energètiques, de mobilitat, proveïment, telecomunicacions i logístiques- i una Llei d'Acció Exterior.
L'altre comissionat serà el de Transparència, a càrrec del qual Mas nomenarà Núria Bassols, magistrada en excedència del TSJC. Aquest organisme ha de desplegar la llei de transparència aprovada el passat mes de desembre, mitjançant la creació d'un pla estratègic i d'un programa de formació per als membres de l'administració. Tots dos nomenaments es duran a terme la setmana que ve perquè comencin la seva comesa “amb la major celeritat”. Malgrat que cap dels dos noms ha estat consensuat amb ERC, Mas ha deixat la porta oberta a introduir experts en els comissionats a proposta dels seus socis.
La creació dels dos nous comissionats són part d'un pla de 10 punts en el qual el president basarà la seva política la recta final de la legislatura i que deixen veure quins seran els temes de debat en la campanya electoral. D'una banda, Mas aposta per fer caure el pes del debat sobiranista en el desenvolupament d'estructures d'estat i creació de noves agències, decisions sobre les quals el Govern té tot el control. D'altra banda, surt al pas de les reiterades actuacions de l'oposició per inacció governamental i falta de sensibilitat social en incloure en el seu full de ruta mesures encaminades a la creació d'ocupació, a la política industrial i a garantir la renda mínima d'inserció i la cobertura sanitària.
Poques noves mesures socials i dificultats per desplegar l'agència tributària
Entre les mesures anunciades per Mas moltes destaquen pel seu caire social, encara que hi ha poques novetats respecte al ja conegut. El “nou pla contra la pobresa i l'exclusió social” inclou 12 milions d'euros més per garantir la renda mínima d'inserció, que aconseguiria una despesa total de 185 milions i arribaria als 28.500 beneficiaris, lluny del màxim històric de 33.722 assolit a l'abril de 2011. A més, el nou pla inclou les mesures ja contemplades en l'anterior llei de pobresa energètica, que només va aconseguir arribar a 895 famílies.
La segona part de les mesures del grup social tenen a veure amb l'accés a la sanitat. Mas s'ha compromès a garantir l'accés sanitari universal i reduir les llistes d'espera fins a un màxim d'un any. La reducció dels temps d'espera per a intervencions sanitàries ha estat una promesa recurrent en l'últim any. A principis de 2014, Catalunya incomplia els terminis màxims d'espera amb fins a un terç dels pacients, però en l'últim any aquests temps s'han reduït en fins a un 12%. No obstant això, sindicats com UGT han criticat que aquesta reducció en les llistes s'hagi efectuat derivant pacients a centres concertats i privats.
Pel que fa al desplegament de l'agència tributària de Catalunya, el Govern està tenint serioses dificultats per fer-la caminar. L'Agència Tributària catalana es va posar en marxa el febrer de 2014, però de moment no passa d'embrió. Tot i la injecció de recursos, que passaran de 33 milions el 2014 a 54 el 2015, l'agència destinada a recaptar els impostos en una eventual Catalunya independent només es fa càrrec d'un 5% dels tributs a dia d'avui, i compta amb menys del 5% de personal que el Consell Assessor per a la Transició Nacional estima oportú per a una agència d'aquest tipus. El president ha justificat aquest retard adduint que de moment “no hi ha un mandat per a la constitució d'un nou estat”.