La portada de mañana
Acceder
Sánchez rearma la mayoría de Gobierno el día que Feijóo pide una moción de censura
Miguel esprinta para reabrir su inmobiliaria en Catarroja, Nacho cierra su panadería
Opinión - Cada día un Vietnam. Por Esther Palomera

Entitats socials demanen que el clam pels refugiats es tradueixi en compromisos polítics

En uns minuts començarà la música al Palau Sant Jordi de Barcelona. 15.000 persones s'uniran en suport a les persones refugiades en el primer gran acte de la campanya 'Casa Nostra, casa Vostra', una iniciativa que ha fet transversal el problema dels refugiats –amb la feina de desenes de col·lectius i més de 300 voluntaris– i que culminarà el pròxim dia 18 de febrer amb una manifestació a Barcelona. Les entitats socials es mostren prudents davant d'aquest clam: aquesta música triomfal els sona a simple cantarella... “El soroll no servirà si no es tradueix en compromisos polítics ferms”, asseveren des del col·lectiu de suport als venedors ambulants, Tras la Manta.

Per aquest mateix motiu, mentre riuades de persones arribades de tot Catalunya accedeixen al Palau Sant Jordi, membres de la mateixa Tras la Manta, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, dels Iaioflautes i altres activistes vinguts de Mataró, Cornellà o Salou s'han apropat a les portes del recinte per repartir octavetes als assistents. “Això no pot quedar només en un concert”, diuen.

Pocs minuts abans de l'inici de l'acte solidari són desenes els manifestants que combaten el fred a la muntanya de Montjuïc. No els preocupen les condicions climàtiques, estan acostumats a les inclemències: fa anys que lluiten per les persones refugiades, les persones migrants en general, en un acusat silenci mediàtic. Ells estaven aquí abans que 'Casa nostra, casa Vostra' fes arribar part del seu missatge a totes les cases catalanes. I estaran després: “Això ha agafat molta revolada, però el treball es fa també dia a dia”, comenta un altre dels joves que protesta quan els assistents van accedint al recinte del concert.

Mentre lamenta que les institucions segueixin impassibles davant la lluita de certs col·lectius, Esteban –un dels veterans de Tras la Manta– es recolza només sobre una de les seves crosses, guardant una mà a la butxaca i, a continuació, l'altra. “Ni el fred pot amb nosaltres”. I reflexiona: les entitats saben que el missatge multitudinari de 'Casa Nostra, casa Vostra' rebrà “més atenció” de la que ells gaudeixen. La mateixa Ada Colau ha confirmat la seva presència en el concert, i així altres líders. És per això que és “important” –sostenen des de Tras la Manta– que en l'entrada del Sant Jordi llueixin les pancartes dels migrants, i que els papers que reparteixen “corrin de mà en mà”, entre cançó i cançó del recital.

Fruit dels anys de lluites per les persones migrades, saben també, i com diu Esteban, que si això no es tradueix en polítiques concretes, “res de res”. El propòsit de les entitats socials sembla ser compartit pels organitzadors de l'esdeveniment que, com declaraven fa uns dies, ja treballen en un decàleg de compromisos polítics.

“Papers sense contracte, empadronament, treball: solució ara”, diu la pancarta rere la qual es concentren minuts abans del concert les persones migrants. La seva marxa fins al Sant Jordi de Barcelona coincideix amb els últims passejants de la zona, i també amb els primers assistents al concert. La protesta passa de forma pacífica pels volts de Montjuïc, quan una turista russa pregunta: “Què és això?”. Després de les pertinents explicacions de l'acció, la turista afegeix, tocant-se el nas amb timidesa: “No, perdó, em referia a això”. Assenyala les fonts de davant del Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol saber sobre l'horari.

L'anècdota il·lustra el gran dubte dels manifestants: si calarà el seu missatge del dia d'avui, si calarà la campanya llançada per 'Casa Nostra, casa Vostra'. El que tenen clar és que “cal mirar més enllà dels refugiats” i “lluitar per tots els migrants, començant pels que ja són aquí”: acabar amb les polítiques que impedeixen a aquests regularitzar la seva situació i que els fan viure amb por, “com la Llei d'Estrangeria”, citen.

Un exemple concret: el mateix Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, amb alguns dels seus assistents entre la protesta, tenia previst realitzar un mercat rebel com a forma de pressió a les portes del Sant Jordi. Però han renunciat a la idea: massa policia. “Els nois estan conscienciats, però no poden arriscar més”, diuen des del sindicat.