El decret de reconstrucció després de la DANA considera “no vinculants” les directrius del vicepresident Gan Pampols

El Govern valencià que presideix Carlos Mazón va anunciar el 30 de desembre passat l’aprovació d’un decret llei que preveu mesures urbanístiques urgents per a facilitar les tasques de reconstrucció després de la riuada.

Segons van informar des del Consell, mitjançant aquest decret llei, la Generalitat podrà tramitar plans especials urbanístics de reconstrucció dirigits a crear i ordenar sòls per a construir-hi habitatges, així com reubicar polígons industrials o terciaris, integrar les infraestructures que resulten necessàries i, amb caràcter general, facilitar les tasques de reconstrucció .

Com a novetat, van comentar que la nova normativa introdueix la figura del pla especial urbanístic de reconstrucció com un instrument de planejament flexible i de tramitació urgent dirigit a afavorir l’obtenció de sòl finalista per a construir-hi habitatges o polígons industrials i impulsar, amb les determinacions urbanístiques que resulten necessàries, les tasques de reconstrucció.

El decret es va publicar dijous en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i és aplicable en exclusiva en els municipis afectats per la DANA. El document inclou altres qüestions que presenten dubtes sobre la seua utilitat real per a millorar els temps de les tramitacions urbanístiques i sobretot sobre el canvi de paradigma necessari a què obligaria en matèria urbanística un desastre de la magnitud de la DANA que va causar 223 morts a València.

Per a començar, afirma que els informes del fitxatge estrela de Mazón per a dirigir la reconstrucció, el vicepresident José Gan Pampols, no seran definitius. En concret, segons el punt quatre de l’article dos del decret que regula els plans especials de reconstrucció esmentats, “el termini d’emissió dels informes sectorials autonòmics i locals serà de 10 dies hàbils, incloent-hi un informe preceptiu i no vinculant de la Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana”.

A més, l’article quatre permet als ajuntaments dels municipis afectats per la DANA “la implantació d’habitatges residencials de nova construcció en solars municipals vacants no executats, qualificats d’equipament”. L’Ajuntament disposarà després d’un termini de tres anys per a habilitar el sòl dotacional perdut en una altra zona a manera de compensació.

Segons l’article sis de Regles especials en relació amb la reparació, restitució o reconstrucció d’edificacions’, en els sòls en situació bàsica urbanitzat “es podrà reparar, restituir o reconstruir, fins i tot amb alteracions estructurals, les edificacions i construccions legalment implantades danyades per la DANA, encara que estiguen en situació de fora d’ordenació en el planejament urbanístic municipal”. D’aquesta manera, mentre que en condicions normals els edificis que estan en situació de fora d’ordenació no es poden sotmetre a reformes estructurals i només s’hi poden aplicar lleus reparacions de manteniment, en aquest cas sí que es podran rehabilitar.

D’altra banda, afig que “quan haguera de procedir-se a la reconstrucció completa de l’edificació, seran aplicables a aquesta les condicions d’adequació de les edificacions i la urbanització establides en l’Annex I del Decret 201/2015, del Consell, Pla d’Acció Territorial de Prevenció del Risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana (Patricova)”.

Finalment, les disposicions transitòries suspenen qualsevol tramitació urbanística en els municipis afectats per la DANA en els sòls considerats inundables pel Patricova, cosa que de facto ja impedia el mateix Patricova. A més, prolonga aquesta suspensió “fins al moment en què s’incorpore a aquests procediments un informe d’escorrenties emés per l’organisme de conca sobre el risc d’inundació, valorades les conseqüències d’aquestes escorrenties”.

Aquesta mesura xoca amb el decret de simplificació administrativa aprovat pel PP i Vox un mes després de la DANA, pel qual, els informes sectorials, com ho són per exemple els d’inundabilitat, queden aprovats de manera automàtica per silenci administratiu, és a dir, sempre que l’Administració emeta expressament un informe negatiu.

Crítiques del PSPV

Per a la diputada del PSPV en les Corts, María José Salvador, el text legal no suposa en la pràctica grans novetats i deixa moltes llacunes, a més lamenta que en tot el document no figura el terme “canvi climàtic”.

Segons Salvador, es tracta d’un decret primer, que “només sistematitza normativa ja existent i no entra en el fons del que ha de ser la reconstrucció, que no és una altra cosa que la resiliència urbanística i territorial”. A més, afirma: “És com córrer per a tornar a la foto del 29 d’octubre. No es plantegen com protegir el territori i les persones afectades per la DANA per a donar més seguretat en els habitatges i en els polígons on treballen. És un pegat, no s’hi fa un plantejament estructural supramunicpal. Al final és tornar a una realitat no resilient. Vivim en zona zero del canvi climàtic i, per tant, cal prendre mesures especialment en els municipis afectats per la DANA, i no s’aborden en aquest decret”.

Per a la diputada socialista no queda clar si els edificis a rehabilitar s’han de sotmetre a les directrius del Patricova que, entre altres qüestions, estableixen que les plantes baixes han d’estar connectades en l’interior amb les escales que pugen als pisos superiors.

A més, denuncia “la contradicció que es dona entre aquest decret que tan sols se circumscriu als municipis afectats per la DANA i el decret de simplificació que desprotegeix tot el territori valencià, facilita informes sectorials com el d’inundabilitat i permet les construccions a 200 metres de la costa” i afig: “El pitjor de tot és que no aborda el tema principal, que és plantejar-se donar més seguretat als habitatges i als polígons. Per a què serveix reubicar si potser acabarà en un sòl tan inundable com el que hi estava?”.

Segons Salvador, “es pot reconstruir igualment sense aquesta llei, ja que els plans especials ja s’han utilitzat per a construir habitatge, per exemple a Sociòpolis, i per a construir polígons com el Joan Carles I a Almussafes”. Sobre la pretesa agilitació dels terminis, assegura que “un pla urbanístic, per molt ràpid que siga, són tres anys de termini”.