Ada Colau (Barcelona, 1974) només porta mig any a l'alcaldia de Barcelona i ja s'ha submergit de ple en la seva segona campanya, aquesta vegada la de les generals. Aquest dimecres participa en un acte a la plaça major de Nou Barris, un lloc emblemàtic en la seva victòria a les municipals i que vol convertir en el talismà de la victòria d'En Comú Podem, la candidatura germana de Podem. Colau tanca una llista que continua l'esperit “En Comú”, després que el seu espai decidís no implicar-se en les eleccions al Parlament català, on la coalició de Podem, ICV i EUiA va obtenir uns resultats per sota del que s'esperava. L'escenari que preveu per al proper diumenge és exactament el contrari. La seva candidatura pot convertir-se en la més votada, i de ben segur donarà des de Catalunya un important empenta a la formació de Pablo Iglesias.
Porta mig any a l'alcaldia de Barcelona i encara hi ha desnonaments a la ciutat.
Sempre hem dit, també quan estàvem fora de l'Ajuntament, que els desnonaments depenen de lleis estatals. Tot i així també vam dir que totes les administracions podien fer més del que estaven fent, i estem fent el màxim que podem. El principal problema és crear un parc de lloguer social, que és el que ha de garantir un ajuntament. Altres ciutats europees tenen un 20% o 30% de lloguer social, nosaltres un 1% per garantir el reallotjament adequat.
Com es pot generar aquest parc de lloguer social?
El primer era mobilitzar habitatge buit però també, com tenim més de 30.000 sol·licitants d'habitatges de lloguer social inscrits com a demandants, havíem de fer servir totes les estratègies, també la construcció en sòl municipal. Ens hem reunit amb totes les entitats financeres i per dir-los que volíem col·laboració i que havien de facilitar aquests pisos. Trobem molt bones paraules i tothom disposat a col·laborar, però van passar tres o quatre mesos i les paraules no es van concretar. Ara ens acollim a la llei 24/2015, que és la que han impulsat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, i en tot el que depengui de l'Ajuntament tenim la determinació d'aplicar-la.
I aquest dimecres ha presentat un acord amb la Sareb, el conegut com a “banc dolent”. En què consisteix?
La Sareb és l'entitat financera amb més pisos buits a Barcelona i no només és el primer conveni que signa amb un ajuntament, perquè abans ho havia fet amb comunitats autònomes com la Generalitat, sinó que també és la primera vegada que cedeixen pisos per vuit anys i no per tres, i és la primera vegada que se signa el conveni amb lliurament de claus, perquè amb altres acords d'entitats amb administracions anunciaven grans paquets d'habitatges que després no es concretaven. Nosaltres hem condicionat la signatura del conveni a que les 50 primeres claus ens les donin aquest dijous.
Però hi havia 562 pisos buits de la Sareb identificats a Barcelona i només en cedeixen 200.
M'agradaria anar més ràpid, però déu n'hi do el que estem aconseguint. En sis mesos s'ha fet més que en vuit anys en el tema dels habitatges buits. En tot el mandat anterior només hi va haver la cessió de dotze habitatges d'entitats financeres.
A la llei 24/2015 l'amenaça la impugnació del govern central davant el Tribunal Constitucional. Què faria l'Ajuntament de Barcelona si això passa?
Ens estem esforçant perquè el Partit Popular perdi les pròximes eleccions, i entenc que per qüestions com aquestes de respectar la sobirania de Catalunya per aturar els desnonaments, també són importants les eleccions del proper 20 de desembre. Cal voluntat política per aplicar aquesta llei, tant a l'Estat com a Catalunya, perquè la Generalitat podria estar fent moltes coses que no està fent.
Es podria donar un escenari en el qual l'Ajuntament pogués desobeir aquesta impugnació?
De moment no ens hem trobat en aquesta situació. Anem valorant els escenaris, però l'Ajuntament de Barcelona no només està obligat per les lleis estatals sinó també per normativa internacional de protecció de drets humans. A partir d'aquí, igual que molts col·lectius socials també han recorregut a instàncies internacionals per reclamar sobre normatives injustes aquí, hi hauria moltes vies possibles per reclamar alternatives.
Apunta a la necessitat de respectar la sobirania de Catalunya en matèries com la resposta als desnonaments. Quin és el model d'Estat que En Comú Podem proposa per a Catalunya?
Jo reclamo més sobirania, per a Catalunya i també per als ajuntaments, que és una cosa que com a alcaldessa he de dir, perquè Convergència està en contra de la sobirania municipal, ha legislat amb el PP en contra. Estic per la sobirania real, com a marc general m'identifico amb un aprofundiment democràtic que permeti que el poder estigui el més a prop possible dels ciutadans i permeti la fiscalització, control i participació en les polítiques públiques.
En el cas del model estatal per a Catalunya, com s'hauria d'articular això? Vostè desitjaria una Catalunya federada amb Espanya, federada amb altres comunitats autònomes, amb altres països europeus ...?
No tinc una resposta única. Estic convençuda que el model d'estat actual està esgotat, l'estat de les autonomies de la Transició en el seu moment va tenir tot el sentit però ara no dóna més de si i cal actualitzar-lo. En quin sentit? Hi pot haver diferents models que em semblin bé, sempre apostant per una major sobirania plurinacional. Importa Catalunya, però importa Galícia i importa València. L'articulació concreta, federació, confederació o independència vull poder discutir-la abans, vull tenir tots els arguments, i és un pas previ que no hem fet. És un dels errors polítics a Catalunya, s'ha passat massa ràpid de pàgina, polaritzant entre un sí i un no, sense haver debatut els diferents models a fons.
Si el 20 de desembre guanya Podem, Iglesias ha anunciat que convocarà el referèndum sobre Catalunya abans d'un any. Què votaria l'alcaldessa de Barcelona?
Depèn. Depèn de les propostes que hi hagi sobre la taula.
Un referèndum sobre independència és binari. Hi haurà dues propostes, un sí i un no.
Quan fem el referèndum, que el farem, evidentment ha de tenir una pregunta clara i binària, però en el debat previ es podran fer propostes de què significa el sí i què significa el no. Aquest debat no l'hem fet, i a mi em falta, com li falta a bona part de la ciutadania, per poder prendre una decisió final. El que tinc clar és que vull més sobirania.
Si no hi ha majoria a favor del referèndum a partir del 20-D, temen que l'intent del pacte amb l'Estat pot tornar a generar una decepció que a Catalunya s'ha viscut en altres ocasions?
El panorama ja ha canviat radicalment. Independentment del que passi el 20-D, el panorama no té res a veure amb el que passava fa dos anys. La primera victòria democràtica és que per fi hi haurà unes eleccions on el final no està escrit i on cada vot serà essencial. I una altra enorme novetat que sembla que no s'està valorant és que de les quatre forces que poden guanyar n'hi ha una que és Podem que defensa el dret a decidir, i que ho fa a tot l'Estat i sense cap ambigüitat. Podem pot guanyar defensant el dret a decidir, això és una revolució en si mateix. I, guanyi qui guanyi, qui ho faci haurà de respondre a la situació de Catalunya, i començarem a parlar de propostes, entre les quals hi haurà el referèndum.
I si no hi ha aquesta majoria, què creu que hauria de fer Catalunya? Un referèndum unilateral li semblaria un camí raonable?
Ara mateix no ens ho plantegem, perquè ens plantegem eixamplar les aliances, que ens està funcionant, perquè el referèndum a Catalunya sigui possible aviat. Creiem que aquesta possibilitat està augmentant molt ràpidament, i que seria més segura i la que desbloquejaria la situació. Perquè des de la unilateralitat, ja hi va haver la declaració del Parlament, i de què va servir? Ni tan sols han format Govern. És que quan es diu “si no ens fan cas ho fem nosaltres”, ho fem nosaltres com? Perquè no he vist com es fa. Pensament màgic, perquè reconeixement internacional no tindràs. Si no ets capaç de negociar amb l'Estat, ¿pretens negociar amb Nacions Unides i Europa? En qualsevol cas has de negociar amb l'Estat. Amb la qual cosa el que has de fer és buscar aliances. Nosaltres hem anat a buscar aliances i les hem trobat.
La possible victòria d'En Comú Podem a Catalunya ha posat nervioses a algunes forces independentistes. Per què creu que passa això?
La veritat és que jo ho lamento. Anem a Madrid i estem amb 10.000 o 12.000 persones que criden “visca Catalunya” i que defensen el dret a decidir, que hauria de ser la millor notícia per a Catalunya, i hi ha alguns partits que el menyspreen. En el cas de Convergència crec que està bastant clar que està primant els interessos partidistes per davant de qualsevol projecte sobiranista. A banda, que Convergència no havia estat mai sobiranista fins ara. Recordem-ho, ha estat el millor amic del PP i el PSOE durant dècades i ha legislat les mateixes polítiques econòmiques. Només quan ha estat de corrupció fins a dalt ha agafat la bandera de la independència. En el cas d'ERC és diferent. Tinc la convicció que creuen en el projecte sobiranista, però haurien de revisar les estratègies. Van plantejar les eleccions en clau plebiscitària i tenen majoria de diputats, però no de vots. Aquesta estratègia ha arribat fins aquí però no dóna per a més, cal buscar majories més àmplies que permetin aprofundir en la sobirania de Catalunya.
Quan Barcelona en Comú va guanyar les eleccions i es va produir el terratrèmol municipal, l'onada de canvi semblava que arribaria més fort a les generals. No obstant això, s'ha desinflat una mica i el bipartidisme aguanta entorn al 50%. ¿Conjuntura o error d'estratègia dels emergents?
Jo faig una lectura diferent. Hi ha un sistema de partits, que no és només una qüestió d'hegemonia i d'imaginari social sinó que surt emparat per la Constitució i per un determinat sistema electoral, que s'ha consolidat durant quaranta anys. Per a mi és revolucionari el fet que el bipartidisme s'estigui acabant. Trigarà més o menys, un cicle electoral o tres, però el fet és que el bipartidisme cau en picat. Això és un canvi radical del sistema de partits estatal. A partir d'aquí, hi ha forces emergents que no són equiparables. Equiparar Ciutadans amb Podem és un error, perquè es veu que Ciutadans és una operació d'un determinat establishment que es va espantar en veure la mobilització ciutadana i l'aparició de Podem. Però és que a més hi ha moltes dades que demostren que Ciutadans és un intent no de regenerar la democràcia sinó de regenerar el Partit Popular.
Aquesta acusació també se'ls ha fet. Sobretot en campanya, els deien que eren la nova cara d'ICV. Ara la seva crítica contra Ciutadans és que són el nou PP.
Amb la diferència que nosaltres no diem una cosa i fem una altra. Quan nosaltres parlem de lluita contra la corrupció i drets socials, de moment, ho demostrem amb fets. En el cas de Ciutadans estan dient una cosa que després no són. Es presenta Albert Rivera com algú jove i nou, i després tots els líders que va col·locant són reciclats del PP. Aquí a l'ajuntament la representant de Ciutadans és una diputada del PP durant onze anys i el candidat català, Girauta, ha estat candidat tres vegades amb el PP. Però no només això, és que a la que rasques una mica surt un discurs antiavortista, masclista, “tot és ETA” ... Però és que nosaltres ho hem vist a l'ajuntament de Barcelona, en les votacions del ple. Pel que són qüestions ideològiques que afecten drets civils i fonamentals, no es mullen mai o s'alineen amb la dreta, PP i Convergència. I en temes econòmics, mai es confronten amb cap poder econòmic, es pot constatar en les actes dels plenaris.
En matèria de turisme, només arribar van plantejar una moratòria sobre allotjaments turístics, però s'han trobat l'oposició al ple dels partits que citava i més de la meitat dels hotels que ja estaven planificats han pogut esquivar-la.
Perquè ja tenien drets adquirits. Nosaltres fem suspensió de noves llicències. Els que tenen drets adquirits els has de respectar. Ara n'hi ha 32 amb llicència, perquè tenien tràmits urbanístics iniciats.
Va haver-hi casos en què la regidora va dir que els afectava la moratòria i després no va ser així. Per exemple, el projecte d'hotel de luxe de la Torre Agbar.
En el cas de la Torre Agbar podrien sol·licitar llicència, però no l'han sol·licitat.
En àmbits com aquest del turisme s'han trobat que la voluntat política ha topat amb limitacions a nivell legal?
Si parlem de límits no parlaria de la moratòria sinó de les coses que m'he trobat i no hem pogut modificar durant aquests sis mesos, com els projectes aprovats mitjançant silencis administratius que ens han caigut del govern de Convergència. Els casos d'Heron City, La Maquinista i la botiga de Zara de Passeig de Gràcia. Són silencis administratius que ens hem trobat, que atempten contra el model de petit comerç de proximitat que defensem i que és una qüestió jurídica consolidada. Si ens ho saltéssim posaríem en perill l'Ajuntament perquè podríem acabar pagant una milionada.
Amb aquests límits, com es pot treballar per canviar el model turístic?
En realitat en turisme estem fent moltes coses. El turisme és una de les principals activitats econòmiques de la ciutat, que genera riquesa i 120.000 llocs de treball, és un actiu de la ciutat. Una altra cosa és que en els últims anys hi ha hagut un creixement espectacular sense lideratge públic. L'administració s'ha tirat enrere i ha deixat fer. Això ha generat desequilibris molt forts, els més coneguts, els barris afectats per la massificació turística, Barceloneta, Casc Antic o Sagrada Família, però també altres com la precarització. Aquest és un tema que no canviarem en dos dies, però hem enviat un missatge claríssim dient que nosaltres vam prendre les regnes i volem un lideratge públic. Discutir el model turístic és democratitzar el model de ciutat.
La de la precarització és una qüestió clau en el sector turístic. Què es pot fer amb això?
Hem treballat en grans acords de ciutat perquè es respectin els convenis laborals i les condicions mínimes laborals. Entre d'altres, també les ambientals i les de conciliació. Dimarts vam signar un primer acord en el marc de Turisme de Barcelona, amb la Cambra de Comerç en representació del sector empresarial i els sindicats CCOO i UGT, per crear un segell de qualitat en el sector turístic. Farem una taula de treball, és un primer pas que no havia passat mai. Aquestes grans qüestions, com un salari mínim municipal, s'han de treballar a escala metropolitana perquè tinguin èxit, a escala municipal no té sentit.
En quin estat es troba la proposta del salari mínim municipal?
Hi ha un acord polític de diferents forces, ara és qüestió de portar aquest acord als sectors empresarials i sindicals, perquè no tenim capacitat normativa per impulsar-ho des de l'ajuntament. Però sí podem treballar en acord amplis si generem un tendència a Barcelona on l'ajuntament premia certes pràctiques.
Llavors és un salari mínim recomanat.
És clar, no tenim capacitat coercitiva des de l'ajuntament, no podem imposar-lo per llei.
Es van trobar una problemàtica amb la venda ambulant que van treballar durant l'estiu amb una perspectiva social, però des de finals de l'estiu van començar a respondre amb actuacions policials. Per què?
La venda ambulant irregular és un fenomen que no és nou ni exclusiu de Barcelona. Té a veure amb una qüestió d'una banda de lleis que nosaltres hem denunciat com injustes en matèria d'estrangeria, que condemnen a col·lectius de migrants a l'exclusió jurídica. Però després també hi ha una qüestió que afecta el comerç, que la venda ambulant irregular suposa un greuge per a petits comerciants que compleixen amb totes les normes, i per tant no poden acceptar que hi hagi tolerància per part de cap administració, perquè dónes el missatge que no és obligatori complir les normes. Finalment hi ha un ús intensiu de l'espai públic, que genera moltes queixes de ciutadans.
Treballen en un altre tipus de respostes, a més de la policial?
La via de la sanció, que és l'única que s'havia aplicat fins ara amb el col·lectiu de la venda ambulant irregular, no només pensem que no és justa per al col·lectiu, sinó que a més s'ha mostrat ineficaç. Es van posar en un any més de 70.000 multes de les que es va cobrar menys d'un 1%. Cal ampliar la resposta, i separar el que són problemàtiques diferents. El que és més visible és quan hi ha intervenció de la Guàrdia Urbana, però no es veu tota l'altra feina que s'està fent. S'ha reconegut el col·lectiu de venedors ambulants com a interlocutor, cosa que no havia passat fins ara, i s'han estat reunint amb el màxim nivell de representació de l'Ajuntament. S'està oferint des de l'àrea de drets socials tot el que poden ser ajudes mínimes en temes de serveis socials, però també en aliança entre Serveis Socials i Comerç s'està treballant en plans d'ocupació que puguin ser una alternativa perquè no estiguin condemnats a la venda ambulant irregular. Això no es resol en dos dies i, mentrestant, hem de gestionar-ho com podem, conciliant els diferents interessos que tenim en joc.
Per què no es pacten horaris i llocs amb els venedors, com feien altres governs?
No s'ha pactat mai, poden existir acords informals, perquè sinó estàs regularitzant una irregularitat. Ara mateix tampoc hi ha una gran pressió, però el que tampoc pot haver-hi és una situació de tolerància, perquè llavors el que passa és que creix i es consolida una situació que és il·legal i genera altres problemes.
Alguns col·lectius socials parlen que en aquest tema hi ha una reivindicació de força de la policia contra el nou govern.
No, en absolut. En el tema de la Guàrdia Urbana hem nomenat a Amadeu Recasens, que té molta experiència amb el tema, i que té coincidència plena en el que és l'enfocament del govern. Ens preocupa el tema de la seguretat, però tenim una visió de la seguretat més àmplia i complexa que les visions tradicionals, i sobretot entenem que la policia municipal ha de ser un cos de proximitat, prevenció i mediació, molt vinculat al territori.
Un dels compromisos del programa era la dissolució progressiva de la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana. El comissionat Amadeu Recasens va dir a Catalunya Plural que això era complicat i no seria ben bé així.
Nosaltres el que hem entès quan hem conegut a fons el cos de la Guàrdia Urbana és que no s'han de confondre les unitats amb les funcions. En els propers mesos es començarà a implementar un nou pla director de forma gradual. Totes les unitats s'han d'adaptar a les funcions, perquè no sobren guàrdies urbans, tots els barris ens en demanen. El que es coneixia com antiavalots són les unitats especials de suport, que és per quan hi ha una cosa extraordinària, com poden ser unes festes majors, i cal un reforç. El que ja no tenen és la funció d'antiavalots. Des del principi es va donar la instrucció que no es feia funció d'intervenció i haureu vist que la Guàrdia Urbana no ha intervingut en manifestacions perquè no és la seva funció. Cal veure quants d'aquests agents que estan en unitats especials poden passar al territori, però has de tenir unitats que siguin mòbils per quan sigui necessari. En qualsevol cas la funció d'antiavalots no la tenen ara i no la tindran en el futur.
Per tant la Unitat de Suport Policial, les antigues UPAS, seguirà existint però tindrà altres funcions.
Sí.
La limitació de sous va ser un tema que molt present en campanya. No tots els comissionats i gerents s'hi han adherit.
Només hi ha un comissionat que no ho ha fet, Recasens. Sobre els gerents, ja vam dir en un primer moment que separàvem l'estructura tècnica dels càrrecs electes. A un gerent li estàs demanant que gestioni estructures de centenars de milions d'euros, que es faci responsable de milers de treballadors.
Aquesta responsabilitat no la té l'alcaldessa?
Bé, jo sóc responsable perquè m'he presentat a unes eleccions amb una sèrie de compromisos voluntaris. Però després com a alcaldessa jo vaig a buscar a uns gerents que no s'han presentat i els demano que es facin responsables administratius, amb la seva signatura. Els gerents tenen una formació d'experiència i de tècnica, qui gestiona estructures no ho improvisa, té formació i experiència. I això té uns sous. De tota manera, hem reduït en un 30% els sous.
L'objectiu d'En Comú és convertir-se en el Podem català?
No, En Comú és un projecte d'àmbit català i no està supeditat a cap altra força. Ara mateix En Comú és l'aliat de Podem perquè compartim objectius, en general, lluita contra la corrupció i drets socials, i també de la visió de l'Estat plurinacional i la defensa del dret a decidir a Catalunya.
Quins són els plans a futur d'En Comú? Convertir-se en un partit d'àmbit català, ser una xarxa de candidatures municipalistes...?
Nosaltres no som un intent de regeneració del sistema de partits, som ciutadania que fruit d'un context excepcional, que podem resumir en revolució democràtica, volem generar instruments que permetin posar les institucions al servei de la ciutadania. L'estratègia que hem seguit fins ara és fer els instruments més útils per a aquests objectius. A Barcelona quan van arribar les municipals vam tenir clar que calia articular una candidatura el més àmplia possible amb objectius comuns. I va funcionar. En aquesta mateixa estratègia, han arribat les estatals i hem fet el mateix, i sembla que està funcionant. Però no tenim un projecte de partit. Una de les disfuncions del sistema de partits és que els partits es van convertir en objectius finalistes en lloc de instruments.
Si hi ha eleccions catalanes al març, En Comú es presentaria?
No ens ho hem plantejat. Si s'ha de debatre es debatrà, però de moment no ens ho hem plantejat.
Com veuria un pacte amb el PSOE després del 20-D?
Nosaltres ara mateix no estem treballant aquesta possibilitat. Nosaltres treballem per guanyar, tant a l'Estat com a Catalunya. Sembla que a Catalunya o guanya Ciutadans o guanya En Comú, per tant hem de fer un esforç perquè no considerem que Ciutadans representi la majoria de la ciutadania catalana. Nosaltres aspirem a guanyar les eleccions a tot l'Estat, perquè això és el que condiciona que després puguis teixir unes aliances o pactes, que poden ser de govern o de suport. Depèn de com quedin els resultats de cada un, els pactes canviarien molt.
Ha dit que la CUP no hauria d'investir Mas. Hauria En Comú investir Pedro Sánchez?
Ara mateix no m'ho plantejo, la veritat. En Comú segur que no investirà Pedro Sánchez perquè hem dit que només investirem a un president que es comprometi amb el referèndum de Catalunya, i Pedro Sánchez no s'ha compromès. Si canvien els seus compromisos donant-se aquesta hipòtesi... però esperem que no es donin perquè guanyarem nosaltres. I investirem a Pablo Iglesias que sí que s'ha compromès amb el referèndum.