“Som dones, feministes, activistes i putes” solen dir les portaveus del col·lectiu Prostitutes Indignades, que han defensat fermament i durant anys que se les deixi de perseguir i que s’habilitin espais on exercir la prostitució i millorar les seves condicions laborals. Avui, tot i que amb prudència perquè encara han d'estudiar el text aprovat -i perquè la seva principal portaveu, Paula Ezkerra, no es troba a la ciutat- celebren “un pas important” com el que ha donat l'Ajuntament de Barcelona per regular el que elles consideren com el seu ofici.
L'Ajuntament dotarà d’un marc normatiu municipal la prostitució voluntària i eliminarà les multes. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, celebrada aquest dimarts, ha aprovat una proposició de Ciutadans amb els vots a favor de Barcelona en Comú, ERC i la CUP Capgirem Barcelona que donarà una major protecció i seguretat a les persones que exerceixen la prostitució, una de les demandes de col·lectius com Prostitutes Indignades, que suma anys de lluita al barri del Raval, no només per dignificar les seves condicions, sinó també per contribuir a millorar la convivència d’aquest barri popular de la capital catalana.
Aquest col·lectiu, amb alguns vincles amb Barcelona en Comú i la CUP, va aconseguir que les algunes formacions es comprometessin en campanya en assolir, un cop al govern, alguns avenços en matèria de prostitució. De fet, el programa electoral de Barcelona en Comú o el de la CUP –on fins i tot la portaveu del col·lectiu anava a les llistes— defensava la derogació dels articles de l'ordenança que persegueixen la prostitució i anul·lar els expedients administratius oberts a les prostitutes. També el grup de Ciutadans, en declaracions a aquest mitjà, posa en valor el seu treball amb el sector per acabar avançant-se en la proposta.
La regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI del govern Colau, Laura Pérez, també ha explicat que el govern municipal vol promoure un canvi en l’ordenança del civisme, sobretot pel que fa a les sancions. “Cal un marc normatiu que no criminalitzi ni penalitzi les dones”, ha dit Pérez, que ha recordat que les multes no han tingut cap efecte i la majoria, un 90%, no es cobren. La iniciativa aprovada també aposta per impulsar mesures per a la prevenció de prostitució i lluitar contra el proxenetisme i l’explotació sexual.
Xoc frontal amb el Govern de Trias
Xoc frontal amb el Govern de TriasEl Govern de CiU no va entendre mai el component social de les prostitutes indignades. La seva lluita anava més enllà dels seus drets com a treballadores i sovint feien una crítica de ciutat que superava el conflicte cívic. “Les prostitutes del carrer no encaixem en la marca Barcelona”, explicava Paula Ezkerra, una de les portaveus de Prostitutes Indignades, el dia de la presentació de l’Assemblea d’Activistes Pro-drets Sobre el Treball Sexual de Catalunya, la primera plataforma de prostitutes activistes de l'Estat.
L'embrió de la iniciativa era, precisament, el col·lectiu de Putes Indignades, estretament vinculat al Raval barceloní. “No entrem en l’imaginari d’aquesta ciutat classista, que ens fa invisibles per ser dones, feministes, activistes i putes”, deia Ezkerra en aquella ocasió. Un barri que, com el Paral·lel barceloní, es va convertir en una zona habitual de pelegrinatge sexual a principis de segle XX, quan Barcelona era la tercera ciutat del món en nombre de prostitutes, només superada per Marsella i Xangai.
De tots els enfrontaments amb el govern de CiU, la gota que va fer vessar el got de la seva indignació va ser el tancament del seu local, al número 25 del carrer Robadors, el passat 19 de març de 2015. Les prostitutes s'havien trobat tapiat el local on exercien l’ofici i a on, fins al moment, els unia una relació d’arrendatàries amb el propietari. “Els abusos que hem vist en els casos del 4-F i el de Juan Andrés Benítiez els patim nosaltres cada dia”, explicava aleshores el col·lectiu, que cada dimecres celebrava una cassolada, en ocasions, amb parodia inclosa de Xavier Trias.
Revisió del reglament “criminalitzador” de CiU i PP
Revisió del reglament “criminalitzador” de CiU i PPPoques setmanes després de fer-se amb l'alcaldia, Ada Colau es va reunir amb la Síndica de Greuges la ciutat, Maria Assumpció Vilà, per abordar les problemàtiques més urgents de la ciutat. En aquella ocasió, l'alcaldessa va explicar que volia revisar el reglament i les sancions de l'ordenança de convivència i civisme –que, per cert, s'havien aprovat el 2006 amb els vots del PSC, ERC i CiU enmig d'una gran polèmica ciutadana– per considerar-les “desproporcionades i criminalitzadores de la pobresa”. ICV, ara dins de l'engranatge de BComú, hi va votar en contra.
Entre les mesures més polèmiques, i a banda de la persecució de la mendicitat, hi havia, precisament la prohibició de la prostitució al carrer. Aquella ordenança seria modificada l’any 2012 en un acord, encara més plèmic, entre CiU i PP, que prohibia sense matisos la prostitució als carrers de Barcelona. En concret, aquell text modificava dos l'ordenança de 2006, una d’elles, la més controvertida, obligava a la Guàrdia Urbana a multar les prostitutes, un cop advertides de que estaven incomplint la normativa.
Segons el text aprovat aquest dimarts, el nou marc normatiu, restringirà l’exercici del treball sexual a locals legalitzats i sotmesos a inspeccions periòdiques. El text insisteix molt en diferenciar les dones que exerceixen la prostitució perquè no tenen altre remei de les que ho fan voluntàriament. Per a les primeres, preveu “ajudes a la formació i inserció a les persones que no volen a exercir el treball sexual”. I per a les segones, caldrà assegurar que les persones que voluntàriament exerceixin la prostitució “tinguin reconeguts els seus drets laborals i socials”.
Ara, amb la nova ordenança en curs, Barcelona té la possibilitat de trobar una nova relació amb la prostitució, a cavall de la sensibilitat social i el respecte i acompanyament a la lliure pràctica voluntària de l’ofici.