“Les prostitutes del carrer no encaixem en la marca Barcelona”, diu Paula Ezkerra, una de les portaveus de Prostitutes Indignades, un col·lectiu estretament vinculat al Raval barceloní. “No entrem en l’imaginari d’aquesta ciutat classista, que ens fa invisibles per ser dones, feministes, activistes i putes”. Ara, fartes de que altres parlin per elles, volen prendre la paraula i consolidar-se com “un agent social amb veu pròpia”, des d’on reivindicar els seus drets com a treballadores autònomes i lliures. Per fer-ho, aquest col·lectiu se suma a altres iniciatives feministes i de defensa dels drets humans per “parir” –en paraules de les portaveus— l’Assemblea d’Activistes Pro-drets Sobre el Treball Sexual de Catalunya, que es presentarà en societat demà (12h.) al Raval.
D’aquesta manera ha començat una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya d’alt voltatge crític en què el col·lectiu s’ha omplert de dignitat per esmenar un model de ciutat “desigual i excloent”. La portaveu Ezkerra ha fet responsable a l’alcalde Xavier Trias i la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, de la “vulneració de drets” a les que es veuen sotmeses les treballadores sexuals autònomes –que no treballen per a tercers—. “No només ens castiguen expulsant-nos del nostre barri, el Raval, històric espai de treball de les putes, sinó que també ens deixen en unes condicions laborals més precàries de les que ja patim”, ha dit la portaveu, reproduint el contingut de la carta oberta feta pública aquesta setmana.
I és que la gota que ha fet vessar el got de la seva indignació ha estat, precisament, el tancament del seu local, al número 25 del carrer Robadores. El passat 19 de març de 2015 les prostitutes es van trobar tapiat el local en el que exercien l’ofici i a on, fins al moment, els unia una relació d’arrendatàries amb el propietari. “L'Ajuntament va entrar il·legalment amb voluntat d’expropiar el pis”, explica Ezkerra, que denúncia “situacions diàries” de vexacions, no dels clients, sinó dels cossos de seguretat. “Els abusos que hem vist en els casos del 4-F i el de Juan Andrés Benítiez els patim nosaltres cada dia”, explica abans de cloure: “Es pensen que som la cara més dèbil, però ara ens hem fet fortes”.
Preguntades per aquest mitjà sobre els objectius a curt termini, les prostitutes –que cada dimecres fan una cassolada reivindicativa a les set de la tarda a la porta de l'edifici— asseguren que treballen en un full de ruta i una agenda d’accions, però que “el primer que necessitem és recuperar la dignitat”. El primer pas per fer-ho serà una acció aquest dissabte (12h.), quan l’assemblea es presentarà formalment al barri. Laia Serra, advocada del col·lectiu, ha insistit en la “vulneració sistemàtica” de drets que pateixen les seves companyes i ha posat sobre la taula “la visió paternalista” sobre la prostitució, que evita, segons ha explicat, “la gestió dels conflictes des d’un prisma de respecte i d’igual a igual”.
Segons el col·lectiu, és la primera vegada a l’Estat que s’aconsegueix una expressió d’autoreconeixement de les prostitutes organitzades com actor social. I han interpel·lat directament a l’alcalde Trias: “S'omple la boca de les parules convivència, plans d'atenció i lluita contra el tràfic, quan en realitat parlen des dels despatxos”, ha dit Ezkerra que ha afegit: “Mentrestant, continua havent violència cap a nosaltres i cap a les dones víctimes de tracta que són multades i coaccionades”.
La proximitat de les eleccions també ha planat sobre el Col·legi de Periodistes aquest matí. En diverses ocasions, Ezkerra –que estarà a les llistes de la CUP— ha agraït públicament el suport de grups emergents que aspiren a irrompre a l’Ajuntament, com és el cas de Capgirem Barcelona i Barcelona en Comú. En aquest sentit, Ezkerra no ha amagat les seves preferències per la CUP de qui ha assegurat que, des del primer moment, han rebut tot el suport i amb qui ja estan trballant un pla d'acció que garanteixi els drets sexuals de les dones. També hi ha hagut paraules d’agraïment a la tasca de la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà.
Què significa l’espai del carrer Robadors per al col·lectiu?
Què significa l’espai del carrer Robadors per al col·lectiu? Des de fa 13 anys, aquesta finca del carrer Robadors ha servit d’aixopluc per a les prostitutes del Raval. No només ha estat un espai on treballar en unes mínimes condicions d’higiene i comoditat, sinó fins i tot ha fet de llar social per a moltes dones dones en situació irregular. A més, amb els temps ha anat tenyint-se d’esperit combatiu, motiu pel qual ha acabat sent, també, un emblema de la lluita organitzada de les prostitutes, estretament vinculades en aquest barri popular de Barcelona, l'antic barri Xino.
Des que no compten amb aquest espai —al que anomenàven el seu “palau”—, el col·lectiu constata un empitjorament radical de les condicions laborals. “Volem deixar clar que nosaltres captem els clients al carrer, però no treballem al carrer; però perquè segueixi sent així ens cal un espai com el que teníem”. El consistori, propietari ara de la finca i de les que hi ha al costat, havia mantingut converses amb el col·lectiu, però sense arribar a cap acord ni a cap solució alternativa.
Les prostitutes asseguren que hi ha hagut una voluntat deliberada “d’atacar el seu espai de lluita” i ho fonamenten en què el consistori sabia que allà es reunien les integrants del col·lectiu de Putas Indignadas. “No ens queixem que sigui propietat de l’Ajuntament, ens queixem de l’opacitat en la negociació amb el propietari”, apunta una de les prostitutes que assegura, a més a més, que es va “amenaçar” el propietari en multar-lo si s’oposava a la compra municipal. “El nostre cos és la nostra empresa i reivindiquem el dret al treball”, explica Ezquerra que valora l’acció del govern com “un cop als moviments socials de protesta”.