“Es constata una intensificació de l'estigmatització dels col·lectius en situació de vulnerabilitat”. Aquesta és la principal conclusió d'un informe sobre l'aplicació de l'Ordenança del Civisme que ha elaborat la Universitat de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la capital catalana. Després d'analitzar els principals trets de l'ordenança i els seus efectes al llarg d'aquests onze anys d'aplicació, l'estudi conclou que la norma necessita ser modificada “substancialment”.
Des de que va ser aprovada l'any 2005, amb els vots a favor d'ERC, PSC i CiU, l'Ordenança del Civisme –la norma que regula les situacions que ocorren a l'espai públic– ha estat criticada per diferents col·lectius. Artistes de carrer, músics o pintors. Prostitutes o venedors ambulants. Tots ells han denunciat la “repressió” que suposa el text. Les queixes davant la normativa també han arribat per part de grups com la CUP de Barcelona. Fins i tot la Sindica de Greuges va demanar l'any passat la revisió de la norma: “Una part del text penalitza els sectors dèbils. No es pot posar sota un mateix paraigües conductes de desestructuració social i conductes rebutjables de mala educació i vandalisme”.
De fet, el mateix Ajuntament de Barcelona, va anunciar el passat mes de juny que revisaria l'Ordenança amb perspectiva de drets humans, en un “gir conceptual” del text. El quart tinent d'alcaldia, Jaume Asens, va preveure l'inici de la modificació pel febrer del 2017.
La realitat és que, tot just aquest divendres, l'estudi elaborat per la UB serà presentat a l'oposició per començar un debat sobre la modificació de l'ordenança. “L'informe s'emmarca en els treballs previs a les diferents propostes per a la modificació de l'ordenança. Encara no podem afirmar però què subscriurem del text”, han relatat fonts municipals a aquest mitjà. “En les properes setmanes s'iniciarà una ronda bilateral de reunions amb tots els grups municipals”, han afegit les mateixes fonts.
Multes “desproporcionades”
L'estudi elaborat amb metodologia qualitativa (60 entrevistes a persones de diferents perfils) per la UB dóna la raó a les persones que veien en la norma un aparell que perjudicava els col·lectius més vulnerables. A més, la UB considera la norma “desfasada” pel canvi de la situació socioeconòmica de la ciutat (amb la precarització de part dels ciutadans), que ha “modificat els usos de l'espai”.
En l'apartat sancionador, l'estudi explica que l'actuació policial ha estat “molt variada” amb actuacions “contradictòries”; aquesta aplicació de forma variable de les sancions s'explicarien, segons l'estudi, per la “manca de criteris clars” que provoquen una actuació “arbitrària” de la Guàrdia Urbana. En diferents casos que analitza l'estudi, les conclusions apunten cap a sancions “desproporcionades” i una substitució “molt baixa” d'aquestes multes per mesures en benefici de la comunitat.
L'estudi també critica les “actuacions preventives” a les que dóna dret la norma i que acaben en el comís de béns o diners a persones que resulten especialment afectades davant l'actuació.
“L'ordenança del civisme criminalitza els usos no-delictius de l'espai públic, el que obre un espai de fragmentació social. La norma fomenta més dinàmiques de responsabilitat que de coresponsabilitat”, conclou l'informe. Les propostes de l'estudi se centren en aplicar la norma com una “eina socioeducativa”, en comptes de “repressiva”, amb un paper més destacat, entre altres, de la mediació.