Mazón demanarà en la Conferència de Presidents un “pla nacional d’inundacions” que ja existeix: el va aprovar Mariano Rajoy

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, acudeix divendres a la Conferència de Presidents Autonòmics amb la intenció de portar un missatge de lideratge després de la catàstrofe que ha arrasat diverses comarques valencianes i ha deixat en evidència la seua gestió. Mazón va avançar que demanarà “l’elaboració d’un pla nacional contra inundacions i altres catàstrofes anàlogues i la creació d’un fons extraordinari nacional per a catàstrofes”.

El pla, va dir Mazón dijous des de Carcaixent, ha de preparar “tot Espanya sobre la base de l’experiència valenciana contra els riscos de les avingudes amb les infraestructures necessàries, alhora que millorem els nostres sistemes d’alerta primerenca, avisos, els nostres protocols de protecció civil i fomentem la cultura de l’emergència”. Aquest projecte, va apuntar, ha d’incloure les reformes legislatives necessàries, així com l’execució de 30 obres prioritàries per a la defensa hidrològica almenys –que porten anys de retard, va dir– pressupostades en 3.000 milions d’euros en els punts de més risc, “com a mínim d’inundacions” on viuen al voltant de 2,5 milions d’espanyols.

El projecte que vol presentar el president valencià davant els seus homòlegs i davant el cap del Govern, Pedro Sánchez, amb qui està setmanes en confrontació directa, té algunes llacunes. La primera, que ja hi ha un pla nacional d’inundacions. De fet, n’hi ha uns quants: els de primera i segona generació, elaborats pel Govern mitjançant reial decret, dels quals emanen plans autonòmics, i la seua actualització el 2023. El primer el va aprovar el Govern de Mariano Rajoy el gener del 2016, quan estava en funcions per la recent convocatòria electoral, amb Isabel García Tejerina com a responsable de Medi Ambient.

N’hi ha prou de fer una ullada a la web del Ministeri de Transició Ecològica per a topar-se amb els plans de gestió del risc d’inundació (abreujats com a PGRI). Aquests plans van començar a aprovar-se el 2016, mitjançant reial decret, amb 16 documents: dotze de les demarcacions hidrogràfiques competència de l’Estat (Cantàbric Occidental, Cantàbric Oriental, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ceuta, Melilla, Segura, Xúquer i Ebre) i quatre per a les demarcacions de competència autonòmica (Galícia Costa, Tinto-Odiel-Piedras, Guadalete-Barbate i Conques Mediterrànies Andaluses), segons figura en un comunicat de la Moncloa juntament amb la ministra llavors García Tejerina. Estan en vigor des de gener del 2016 i, segons va dir García Tejerina, van suposar una inversió de 700 milions d’euros estatals més 100 milions corresponents a les mesures incloses en els quatre plans autonòmics.

El model de la demarcació escollit no és capritxós: el marca per la Unió Europea. El pla nacional es va fer a instàncies d’una directiva europea aprovada el 2007, que assenyala que “els estats membres prepararan, per a cada demarcació hidrogràfica i cada unitat de gestió, mapes de perillositat per inundacions i mapes de risc d’inundació, a l’escala que resulte més apropiada per a les zones determinades”. Aquest text també marca que han de revisar-se cada sis anys.

El 2021, complint el que es marcava des de Brussel·les, el Govern central va iniciar el treball d’una altra tanda de plans d’inundacions, els anomenats plans de segona generació. El de la demarcació del Xúquer, afectat per aquesta DANA, es va aprovar el gener del 2023. És arran d’aquests plans que s’han desenvolupat els instruments autonòmics, el Patricova en el cas valencià, o els mapes de perillositat i risc d’inundació. Arran de les dades proporcionades per la Cartografia de Zones Inundables, aquest diari va poder elaborar un mapa en què qualsevol ciutadà pot consultar si el seu habitatge està en una zona amb risc. És per això que se sap que durant la bambolla immobiliària –en els anys noranta– es van construir 226.000 immobles en zones de risc mitjà d’inundació en la costa mediterrània. El pla valencià el va aprovar la consellera d’Infraestructures llavors Isabel Bonig, rival de Mazón en el PP valencià, durant el Govern d’Alberto Fabra.

El missatge del president resulta una mica contradictori, atés que el seu propi conseller de Medi Ambient ha anunciat que vol reformar el pla autonòmic d’inundacions i fa poc ha aprovat mesures com permetre edificar hotels a 200 metres de la costa, gens conservadores quant a seguretat en la construcció.

Mazón també ha demanat fons extraordinaris per a catàstrofes, una altra mesura que ja està damunt la taula. En concret, sobre la del Parlament Europeu, que va debatre aquesta qüestió la segona setmana de novembre. El 5 de novembre, el president del Govern, Pedro Sánchez, va sol·licitar formalment a Brussel·les l’ajuda del Fons Europeu de Solidaritat per a fer front als estralls provocats per la DANA i l’eurocambra, a través del grup socialista, va demanar que es tramitara amb caràcter urgent. Per a accedir-hi, expliquen fonts europarlamentàries, les autoritats nacionals de l’Estat membre afectat han de presentar una sol·licitud en un termini de 12 setmanes a partir de la data dels primers danys causats per la catàstrofe, un primer pas que ja ha fet el Govern espanyol. Una vegada abonada l’ajuda, l’Estat afectat és responsable de la seua execució, incloent-hi la selecció de les operacions i l’auditoria i el control, encara que les mesures d’emergència poden finançar-se amb caràcter retroactiu des del primer dia de la catàstrofe.