“Aquí només ajudem. No hi ha diners pel mig, només ajudem”, respon el dependent d'un locutori annex a la rambla del Raval, mentre cinc de les persones que esperen per a utilitzar les cabines observen. “El cartell és només per informació”, afegeix la persona darrere del taulell. Aquest ampli local amb cabines per a conferències és un dels molts que al Raval anuncien a la porta “Cita prèvia NIE”.
La del Raval no és una situació aïllada. També locals propers a la comissaria de Guipúscoa presenten cartells similars. Alguns migrants apunten a una compravenda de cites. La majoria, això sí, assenyala que els locals només “gestionen” les cites, un recurs que es fa necessari davant la impossibilitat d'aconseguir una cita pels canals oficials. Moltes persones es queden sense documentació per aquesta barrera administrativa.
“És pràcticament impossible que hi hagi una venda de la cita: són nominals i van acompanyades del número de passaport o NIE. Però per insistència o amb eines informàtiques que no coneixem, els locutoris accedeixen a cites”, destaca Antonio Segura, membre de la comissió d'Estrangeria de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB).
L'esmentada comissió assenyala que, durant els mesos d'estiu –quan la sequera de cites ha estat més acusada– els locutoris aconseguien més cites que ells. Els preus per aquestes gestions oscil·laven entre els 20 i 50 euros, segons els usuaris consultats, tot i que l'Associació de Professionals d'Advocats d'Estrangeria va denunciar fa uns mesos que els preus podrien elevar-se fins als 150 euros.
Els locals són recelosos a l'hora de parlar de transaccions econòmiques per l'intercanvi de cites, tenen por que se'ls criminalitzi quan “a molts no els queda altre remei que anar a aquest mercat per obtenir data”, diu un veí d'origen pakistanès que porta instal·lat al Raval prop de deu anys. “És això o quedar-se indocumentat”.
El col·lapse sofert de juliol a octubre per l'oficina d'estrangeria de Barcelona ha posat en escac a molts migrants: per més que tinguessin els papers a punt per a ser presentats, el sistema telemàtic de l'administració repetia una vegada i una altra “Cites prèvies no disponibles”. L'Espai de l'Immigrant de Barcelona ha denunciat en repetides ocasions el col·lapse de les cites a l'Oficina d'Estrangeria de la capital catalana, com també ho ha fet l'ICAB –via Defensor del Poble– des del passat mes de maig. Des del ICAB es queixen de com de “restrictiu” resulta que només es facilitin hores a migrants els dimecres a partir de les 9:30h. “No n'hi ha prou”.
Malgrat que l'administració ha fet alguns moviments, per exemple dimecres passat va informar que facilitaria que els familiars de residents comunitaris puguin demanar cita encara que tinguin vençuts els seus terminis, les denúncies per falta de cites han anat en augment. L'Oficina d'Estrangeria de Barcelona rasa que el sistema funciona “amb normalitat”.
Hi ha alguns casos –com explica el també membre de l'ICAB, Luciano Banchio– on la problemàtica s'ha extremat, ja sigui en forma d'ordre d'expulsió o de detenció i multes; Carla Mena, estudiant xilena, va passar una nit al calabós per no aconseguir cita prèvia, malgrat tenir-ho tot a punt per al lliurament de papers. Carla s'ha vist obligada a marxar del país i ara es veu forçada a un litigi per evitar una multa de 1.000 euros.
“Tot són despeses per al migrant”
Per a una activista d'origen peruà resident a Barcelona des de fa nou anys consultada per aquest mitjà, hi ha un altre tipus de tràmits encara més cars que els que es practiquen en els locutoris de manera informal. Molts dels migrants assetjats per la urgència d'obtenir una cita “es veuen obligats” a anar a professionals que els facilitin informació, els facin gestions o –un cop veuen complerts els seus terminis de lliurament i acaben prop de la situació irregular– els tramitin recursos administratius.
“Posa't en la situació... Hi ha gent que no té accés a ordinador. Jo mateixa vinc d'ajudar uns companys a fer els tràmits”, comenta l'activista que, tot i el temps que fa que és a Barcelona, també espera una cita per renovar el seu passaport, que caduca al novembre. La situació li ha fet renunciar a viatges de feina.
“El sistema és dolent. No pot ser que la tecnologia et posi més dificultats. A més hi ha molta desinformació. El missatge més repetit dels meus clients és: 'M'han dit que no puc fer consultes en Estrangeria'. Pel que acaben en mans d'advocats ”, destaca Segura, que lamenta que moltes d'aquestes informacions no siguin facilitades per funcionaris i suposin una despesa extra.
“Potser hi ha lucre amb la cita prèvia... Però hi ha moltes altres despeses pitjors, i més comunes: Tot són despeses per al migrant! Les taxes, els tràmits infinits... Tot són diners per a nosaltres, una sagnia”, diu la jove d'origen peruà. “Jo sóc una privilegiada, vaig venir com a estudiant, sóc mestissa. Parlo castellà. No vull imaginar altres casos”, conclou.