De tot el que s'ha dit sobre els manters en els últims mesos, hi ha una cosa que fereix especialment a Pape Diop, venedor ambulant establert a Barcelona: “Som treballadors dignes, les nostres famílies no acceptarien diners dolents”. Per a aquest ciutadà d'origen senegalès el seu treball és tan honrat com qualsevol altre. Només així pot tenir la consciència tranquil·la. “Els meus pares, com els de molts companys del Senegal, rebutjarien la nostra ajuda econòmica si vingués de negocis il·legals o de robatoris”. A partir d'ara, aquest jove de 36 anys, compaginarà el seu lloc itinerant al Passeig de Gràcia amb el de portaveu del primer Sindicat Popular de Venedors Ambulants de l'Estat.
La iniciativa, que es vesteix de llarg aquest dissabte 10 d'octubre a les vuit del vespre al centre social autogestionat Can Batlló, neix de la necessitat d'autoorganització dels venedors del Top Manta. I compta amb l'incondicional suport de l'Espai de l'Immigrant, una entitat que treballa per la inclusió social dels col·lectius més vulnerables i que serà la seu temporal d'aquest singular sindicat. Un dels seus membres, Ulisses Flores, acompanya Diop en la seva trobada amb Catalunya Plural, i adverteix: “Hi ha dos tipus de vulnerabilitats, les que et destrueixen i les que et fan més fort. Els venedors del Top Manta han aconseguit fer-se forts davant una estigmatització insuportable”.
El passat divendres 2 d'octubre ja es va gestar l'embrió del sindicat en una trobada al centre cultural Arts-Santa Mònica de la Rambla. Una primera presa de contacte en la qual va debutar Diop com a portaveu, juntament vuitanta venedors més, la majoria de procedència africana. “De moment som vuit representants, sis homes i dues dones”, explica Diop, “que seran la veu del col·lectiu” en les tres zones de la ciutat amb major afluència de manters: el Port, el Passeig de Gràcia i la plaça Catalunya. Com a curiositat, els integrants de la nova entitat compten amb uns carnets d'associats que ja s'han començat a distribuir.
Contra l'estigma i el racisme
Contra l'estigma i el racismeTal i com ens expliquen Diop i Flores, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants s'ha creat per defensar les necessitats del col·lectiu davant la “persecució, la discriminació i el racisme”. Una situació que, per a Flores, té una especial gravetat quan es tracta de treballadors africans. “Hi ha diverses tonalitats de racisme, i no és el mateix tenir a gent blanca al carrer que gent negra. La brutalitat policial és més gran”. Per la seva banda, Diop posa a la mateixa alçada dues “fal·làcies”: “No som violents i no perjudiquem el comerç de barri”. Per a l'activista, el principal enemic del comerç de proximitat de Barcelona són les grans superfícies i les seves franquícies.
La creació del sindicat arriba en un context marcat per incidents entre la Guàrdia Urbana i els manters a Barcelona. I encara cou a la memòria la mort de Mor Sylla a Salou, en ple estiu. Els principals sindicats de la Guàrdia Urbana -SAPOL, CCOO-GUB i GUB-UGT- han assegurat al llarg de setembre “un augment de l'agressivitat” dels manters. Unes afirmacions que Flores i Diop neguen: “Ens sentim perseguits”, diu Diop, que parla dels seus companys com “joves sans que només volen treballar”. Amb la creació del sindicat, els manters esperen “guanyar legitimitat social” i seguir les converses amb l'Ajuntament en un marc “d'igualtat”.
“La solució no és policial”
“La solució no és policial”La segona tinenta d'alcalde, Laia Ortiz, va deixar clara la visió de l'Ajuntament després de la seva primera reunió amb el col·lectiu: “La venda ambulant no desapareixerà. Existeix en tot el món. La solució no és la resposta policial”. Unes paraules que, segons Diop i Ulisses, “s'agraeixen” ja que tots dos reconeixen “l'obertura de vies de diàleg” amb el consistori, que va ser qüestionat per moviments socials i per l'oposició, encara que per raons oposades. “Hem tingut contacte amb Ortiz, Pin, Pisarello o Colau, que s'han interessat per nosaltres, però que hagin canviat els polítics no vol dir que hagi canviat la policia”, lamenta l'activista de l'Espai de l'Immigrant.
Segons un informe presentat per Ortiz, a Barcelona hi ha 400 venedors ambulants, i prop del 83% viu a la ciutat, principalment a Ciutat Vella i Sant Martí. El mateix document certifica una de les obsessions de Diop: Els venedors, que viuen de mitjana des de fa quatre anys a la capital catalana, no formen part d'estructures jeràrquiques ni màfies. “Ens persegueixen, i quan no ens persegueixen s'inventen històries dolentes sobre nosaltres”, denuncia Diop en al·lusió a un “muntatge periodístic i policial” que, segons ell, va elaborar La Vanguardia sobre el col·lectiu, vinculant-lo amb un entramat mafiós. De fet, SOS Racisme alerta que, en el cas de la venda ambulant, les denúncies falses de la policia han estat una constant.
Segons l'informe municipal mencionat, dels 400 venedors ambulants un alt percentatge està en situació irregular. “També és responsabilitat de la policia, cada vegada que ens detenen ens obren expedient, i així és impossible que et donin papers”, explica Diop, que suma tres anys tramitant sense sort la seva documentació, i que vol que una de les principals tasques del sindicat estigui destinada a regularitzar la situació dels treballadors.