Una parella de turistes es desperta i, de pressa, busca aigua corrent per a rentar-se mans i cara; es troben a les portes d'una maratoniana jornada resseguint els carrers de Barcelona. Malgrat que la seva habitació té una vista tan inconfusible com el seu vaivé no disposa de dutxa, de manera que es dirigeixen als responsables del Port Olímpic de Barcelona per a solucionar el problema. L'edifici de la capitania fa de recepció d'hotel improvisada.
L'escena, narrada per una de les treballadores de l'esmentat edifici, torna a ser quotidiana a les instal·lacions nàutiques d'aquest port recreatiu (el més gran de la ciutat, amb més de 700 amarratges): turistes de tot el món han trobat sobre el mar una forma exòtica d'allotjament a Barcelona. El boom turístic que viu la capital catalana i que ha portat el lloguer a màxims històrics s'ha traslladat recentment als ports. Tot i que el fenomen no és nou.
L'ús de vaixells com a apartament turístic semblava un fantasma “enterrat” a Barcelona, segons explica Pilar Martínez, advocada del Port Olímpic. Fa deu anys, més de 130 embarcacions d'aquest port es destinaven a allotjament turístic, segons dades del mateix Port Olímpic. El 2012, la crisi i una sèrie de mesures –l'obertura d'expedients o la instal·lació d'un accés amb detector dactilar a les instal·lacions– van diluir l'activitat, fins a deixar-la “pràcticament a zero”.
El Port Olímpic, una obra al cor del litoral barceloní pensada per a la competició de vela dels Jocs de la ciutat el 1992, reconeix ara que des de Setmana Santa més de 30 embarcacions tornen a operar com a hotel sobre el mar.
Les mateixes plataformes que han estat multades per l'Ajuntament de Barcelona per oferir apartaments turístics il·legals publiciten també aquests vaixells. Al Port Olímpic n'hi ha de fins a 1.000 euros la nit (sis hostes), de vaixells, encara que la mitjana en el mateix port ronda els 80 euros. A la ciutat es dispararia fins als 170 euros, segons la mateixa plataforma. L'empresa Airbnb acompanya els anuncis de iots per a lloguer d'informació relativa al barri en el qual se situa l'amarratge.
Segons l'advocada del Port Olímpic, l'activitat és “totalment il·legal”. Una cosa que reafirmen la resta de ports recreatius consultats (un total de sis, la majoria amb menys capacitat, al voltant de 200 amarratges cada un) i també la Generalitat de Catalunya.
¿Què fa llavors que es pugui anunciar un vaixell com a apartament turístic? Fonts del Port Olímpic i del Port Fòrum –port a la localitat veïna de Sant Adrià de Besòs– apunten a la “dificultat de detectar l'ús final” dels iots quan són llogats.
El xàrter immòbil
Xàrter nàutic és el nom que s'usa en el sector per denominar a una embarcació pensada per fer viatges, per sortir del port i navegar. El lloguer d'una d'aquestes embarcacions suposa disposar d'un títol vàlid per al seu ús o la contractació d'un patró. Així ho exigeix el Port Olímpic, a més de la llista de tripulants, com a mesura per evitar que els iots destinats a xàrter (uns 170 al Port Olímpic) no es moguin dels seus amarratges i funcionin com a hotels flotants.
“Que les embarcacions no es moguin és un llast per a un port, va en contra de l'origen de la seva activitat”, diu la responsable de premsa del Port Fòrum, Montserrat Arias. La treballadora del tercer port recreatiu més gran de la ciutat reconeix un “possible ús irregular” en els seus amarratges, però no s'atreveix a llançar una xifra concreta. Fa uns dies TV3 estimava al voltant de 50 les embarcacions d'ús turístic il·legal a Port Fòrum.
Perills dels hotels flotants
Esther fa prop de deu anys que viu en un vaixell flotant. Cinc d'ells amarrada a Port Fòrum. És una de les persones –menys de 200 famílies, segons l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics– que viu en un vaixell a la capital catalana. Per viure en ell, Esther ha de tenir una gran pòlissa d'assegurances (uns 600.000 euros, la mitjana), a més de títol, papers i manteniment del iot al dia.
Segons comenta, en els últims mesos no ha notat un canvi en els usos dels vaixells veïns. “És difícil notar-ho quan els teus veïns es mouen”, assevera. Malgrat que en alguna ocasió ha vist que els amarratges del seu voltant eren ocupats per turistes, per a ella mai han suposat un perjudici.
No és de la mateixa opinió l'advocada del Port Olímpic, que assegura que el fet que les persones que accedeixen a un vaixell per a pernoctar no tinguin nocions nàutiques és un “perill per a la resta d'habitants d'un port”. Pilar Martínez relata com els turistes que accedeixen als vaixells desconeixen normes tan mínimes com la prohibició de fumar a la popa del iot: “Un dia tindrem un disgust”.
Al seu torn, Martínez lamenta les situacions de frau que es produeixen i que, segons ella, haurien de ser sancionades: “Hi havia armadors que fins i tot cobraven taxa turística als visitants... Sense tenir llicència!”, diu. “Nosaltres, és clar, no podem sancionar, de fet no podem fer més que molestar”, afegeix.
El Port Olímpic, en veu de la seva advocada, demana responsabilitats a les administracions per situacions com l'esmentada. Martínez assegura haver parlat amb Ajuntament de Barcelona, Guàrdia Urbana i també Generalitat de Catalunya. Aquesta última institució s'empara en el projecte de llei de ports catalana com a àmbit on estudiar mesures per controlar l'activitat.
Per la seva banda, el consistori d'Ada Colau, que rebrà l'any 2020 plens poders sobre el Port Olímpic, demana a la Generalitat i a l'Estat que els “faculti més per intervenir” –segons comenta un portaveu de l'Ajuntament de Barcelona– en els seus ports. Les mateixes fonts de l'Ajuntament veuen en la cessió del Port Olímpic per part de la Generalitat una via. La cessió, asseguren, dotarà al consistori d'un “major control de les activitats que es desenvolupin a l'espai”.