Què és la campanya de BDS contra Israel i per què està funcionant?

La recent polèmica que ha envoltat el fitxatge de l'actriu nord-americana Scarlett Johansson com “ambaixadora de marca” per l'empresa israeliana SodaStream, i la seva posterior ruptura amb l'ONG internacional OXFAM, per a la qual exercia d'“ambaixadora internacional” des de 2007, ha donat una gran visibilitat a la campanya de BDS a la premsa internacional, inclosa la de l'Estat espanyol. No obstant això, hi ha encara un important desconeixement sobre què és exactament aquesta campanya, què demana i que està aconseguint. A continuació exposarem què és el BDS i per què, des del nostre punt de vista, està funcionant.

Què és la campanya de BDS

Què és la campanya de BDSLa campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel neix el 2005 amb una crida llançada per més de 170 organitzacions de la societat civil palestina a la comunitat internacional demanant-li que apliqui aquestes mesures coercitives “fins que Israel compleixi amb el Dret Internacional i els principis universals dels drets humans”.

Davant el fracàs continuat de les “converses de pau” entre Israel i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) tutelades per Occident des de 1991 (Conferència de Madrid) i la violació sistemàtica i impune de la legalitat internacional per part d'Israel, la societat civil palestina va decidir passar a l'acció i llançar aquesta campanya internacional no violenta. La campanya palestina de BDS s'inspira en la campanya similar que es va aplicar contra el règim d'apartheid sud-africà, i que va contribuir decisivament a la caiguda d'aquell règim racista.

El BDS busca posar fi a les polítiques que el règim sionista implementa a Palestina des de 1948, les tres característiques principals del qual són: ocupació, colonització i apartheid. La campanya no es dirigeix ​​contra les ciutadanes i ciutadans de l'Estat jueu, ni de bon tros contra els jueus del món (molts jueus participen en el BDS, també dins d'Israel), sinó contra les institucions que sostenen i financen aquest règim opressor. Cal destacar que aquesta campanya neix en el si de la pròpia societat palestina i es projecta cap a l'exterior. Això li dóna una legitimitat i una fortalesa ètica enormes, evitant així els riscos de caure en el paternalisme i l'eurocentrisme en la solidaritat internacional amb Palestina.

Fins quan estarà activa la campanya de BDS? Fins que Israel compleixi les seves tres demandes centrals, totes elles fonamentades en el respecte al Dret Internacional i els Drets Humans:

Al contrari del que han difós els mitjans de comunicació de l'Estat espanyol durant els últims dies, la campanya de BDS no es limita a la “fi de l'ocupació”, sinó que exigeix ​​el respecte dels drets del conjunt del poble palestí, allà on es trobi (ja sigui en els Territoris Palestins Ocupats, a Israel o en els camps de refugiats de l'Orient Mitjà). Així mateix, la crida al BDS no es restringeix a les empreses, institucions i universitats que operen en els Territoris Palestins Ocupats (TPO) el 1967. Això deixaria fora del focus als més de 5 milions de palestins refugiats i als 1,2 milions de ciutadans àrab-palestins d'Israel. La divisió entre un Israel liberal i democràtic i les seves colònies il·legals en els TPO és falsa i il·lusòria: formen part d'un mateix sistema econòmic i polític. A més, en nombroses ocasions Israel ha falsejat les etiquetes de productes comercials procedents dels TPO, assenyalant com “Made in Israel” per poder exportar a tothom sense problemes i en el cas d'Europa, per poder beneficiar-se de l'Acord de comerç entre Israel i la Unió Europea, que en teoria nega avantatges fiscals als articles procedents de les colònies il·legals israelianes. Per tot això, el BDS es dirigeix ​​contra el conjunt de les institucions i productes israelians, per forçar aquest règim a complir amb el dret internacional i els Drets Humans.

El Boicot pot prendre diverses formes: comercial (rebuig a comprar productes israelians); acadèmic (ruptura de relacions amb les universitats israelianes); cultural (artistes internacionals que es neguen a actuar a Israel i boicot d'artistes israelians que compten amb suport institucional del seu país, llevat que renunciïn a aquest suport, ja que Israel els utilitza per netejar la seva imatge); esportiu (rebuig a la participació d'equips israelians en competicions internacionals); sindical (ruptura de relacions amb sindicats israelians); i institucional (ruptura de relacions institucionals amb les autoritats israelianes). Les Desinversions es refereixen als diners que empreses internacionals retiren d'aquelles empreses israelianes o internacionals que es beneficien de la violació dels drets del poble palestí. Les Sancions són el càstig que la comunitat internacional aplica als estats que amenacen la pau i la seguretat del món, una mesura que es va aplicar amb èxit contra el règim d'apartheid sud-africà i que tard o d'hora s'acabarà aplicant contra Israel.

Per què està funcionant

Per què està funcionantLa campanya BDS nascuda el 2005, ha viscut un gran creixement en els últims temps i el seu impacte se sent de forma cada vegada més clara en el conflicte israelià-palestí. El BDS està progressivament reduint el abismal desequilibri de forces existent a Terra Santa des de 1948, reforçant la posició negociadora de Palestina i debilitant, al mateix temps, la d'Israel. El BDS funciona en dos sentits: 1) d'una banda la llista de victòries de la campanya creix a un ritme vertiginós, com a resultat del treball realitzat durant anys per activistes que treballen en grups de BDS escampats per tot el món (Estats Units, Sud-àfrica, Índia, França, Estat espanyol, Colòmbia, Marroc, Israel, Japó, etc.), així com de l'ús intensiu de les xarxes socials per part d'aquests activistes i simpatitzants del moviment; 2) d'altra banda, com a conseqüència d'aquesta acumulació d'èxits, els governs israelià, europeus i nord-americà s'estan veient forçats a actuar (de diferents formes).

Victòries del BDS

Victòries del BDS

L'extensa llista de victòries de 2013 elaborada pel Comitè Nacional Palestí pel BDS (BNC) ja dóna una idea de l'auge recent de la campanya. Es pot tenir una perspectiva històrica de les victòries assolides des de 2005, revisant la “línia del temps” elaborada pel BNC. Citem a continuació algunes de les més rellevants.

En l'àmbit del boicot cultural, podem destacar el compromís públic dels artistes britànics Roger Waters (ex-membre de Pink Floyd) i Elvis Costello o l'actriu espanyola Pilar Bardem a no actuar a Israel. En l'àmbit del boicot acadèmic, destaquen la decisió de la Universitat de Johannesburg el 2011 de trencar els seus vincles amb la Universitat Ben Gurion d'Israel (una decisió amb alta càrrega simbòlica en venir de Sud-àfrica), l'anunci del físic Stephen Hawking en el 2013 que cancel·lava la seva presència en una Conferència acadèmica israeliana “per respectar l'anomenat palestí al boicot”, i l'aprovació el 2013 d'una moció de suport al boicot acadèmic per part de l'American Studies Association (ASA) (juntament amb altres tres entitats acadèmiques dels Estats Units).

En l'àmbit del boicot comercial, al gener es va conèixer per primera vegada el gran descens que estan patint la exportacions dels productes procedents de colònies israelianes situades a la Vall del Jordà, a la Cisjordània ocupada (una caiguda del 14% el 2013). En l'àmbit del boicot institucional, destaca també Sud-àfrica, amb la decisió del seu govern de no permetre als seus ministres visitar Israel.

Grans fons de pensions i bancs del nord d'Europa (Països Baixos, Noruega, Dinamarca i Suècia) han emprès el 2014 una onada de desinversions d'empreses israelianes lligades a la construcció de colònies jueves en territori ocupat, que està colpejant especialment als principals bancs israelians. És important destacar que les desinversions s'estan realitzant sobre empreses israelians situades dins de les fronteres d'Israel prèvies a 1967 i no exclusivament en els TPO. Un fet que afegeix rellevància a aquestes decisions.

Reaccions dels governs a la pressió del BDS

Reaccions dels governs a la pressió del BDSA la Unió Europea (UE), després de molts anys de condemnes buides a les polítiques il·legals d'Israel, que mai comportaven conseqüències polítiques ni econòmiques, alguna cosa ha començat a canviar el 2013. L'acord aprovat el novembre passat per la UE i Israel en relació al Programa europeu d'investigació científica Horizon 2020, impedeix finançar de manera directa o indirecta a les institucions israelianes ubicades en els territoris ocupats palestins i sirians (Alts del Golan). Al gener es va saber que Alemanya ha decidit exigir condicions fins i tot més estrictes que la UE per a la concessió de fons bilaterals de cooperació científica i tecnològica a Israel, unes exigències que molt probablement seguiran la resta d'estats europeus en les seves relacions bilaterals amb el Estat jueu, tenint en compte que Alemanya està considerat com el “millor amic d'Israel” a Europa. Aquestes decisions apunten a l'establiment d'un boicot de facto a qualsevol tipus de col·laboració científica amb els centres israelians situats en els territoris ocupats i poden tenir importants conseqüències a mig termini.

L'auge del BDS preocupa cada vegada més al govern israelià. El seu primer ministre Benjamin Netanyahu ha hagut de sortir al pas de la creixent pressió de la campanya, a la que diumenge va qualificar d'“immoral” i “injustificada” i a la qual va acusar d'enfortir la “intransigència palestina”. Dies abans havia convocat els seus ministres per abordar per primera vegada la “amenaça del BDS”, però la reunió es va acabar posposant per problema interns del seu govern. La majoria dels seus ministres afirmen que el BDS no aconseguirà doblegar Israel, però la ministra de Justícia Tzipi Livni i el de Finances Yair Lapid han dit en diverses ocasions que si les negociacions de pau en curs fracassen, Israel patirà una intensificació del boicot que afectarà la seva economia i que podria deixar a Israel en una situació d'aïllament internacional similar a la del règim d'apartheid sud-africà. Igualment, els principals empresaris del país van expressar recentment els seus temors davant el creixement de la campanya BDS.

El Secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, utilitza l'auge del BDS per pressionar Israel en les negociacions amb l'ANP. Dissabte a Munic (Alemanya) va afirmar per primera vegada en públic que “Israel ha de preocupar-se pel boicot si la negociació falla”, cosa que li ha valgut les crítiques virulentes de diversos ministres israelians i que va forçar un dia més tard a deixar clara seva “ferma oposició als boicots”. Malgrat les seves paraules, tot indica que Kerry seguirà usant l'amenaça del BDS per forçar Israel a fer concessions en les negociacions de pau amb l'ANP.

Per totes les raons que hem exposat en aquest article, creiem que la campanya internacional de BDS funciona i tot indica que el seu impacte sobre el conflicte israelià-palestí no farà més que créixer. La campanya està forçant progressivament l'aplicació del Dret Internacional i dels Drets Humans a Palestina i Israel per part dels grans actors -públics i privats- implicats, i apropant així la possibilitat d'aconseguir una resolució justa de les problemàtiques de la regió i d'aconseguir la pau. Una pau justa que ha de beneficiar no només a la població palestina, sinó també a la israeliana.