Carles Vilarrubí va fer de ‘xofer voluntari’ de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, va intervenir en negocis conjunts amb el conseller de diversos departaments en governs de CiU Felip Puig, va coincidir amb Jordi Pujol Ferrusola a les seccions esportives del Barça, va participar en la decisió de quina empresa s’encarregava de posar en marxa les loteries de la Generalitat (procés que va derivar en acusacions de finançament irregular de CiU) i va ser nomenat conseller de Telefònica arran dels acords a què van arribar CiU i PP a l’hotel Majestic per fer José María Aznar president del Govern espanyol. Malgrat tot això, la seva compareixença a la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política s’ha desenvolupat sense pena ni glòria. Cap titular, com no sigui el seu anunci que no es presentarà a les properes eleccions a presidir el Barça, del qual n’és, ara, vicepresident.
La causa n’ha estat la mala memòria de Vilarrubí, sumada a la seva incapacitat per entendre les preguntes dels portaveus dels grups parlamentaris. En ocasions, ha calgut repetir-li fins a tres ocasions les que li formulaven i, fins i tot així, les seves respostes han decebut els que esperaven alguna aportació útil a les investigacions que fa la Comissió.
Per no saber, Carles Vilarrubí no recordava ni tant sols si era membre del Patronat del Palau de la Música. No ho ha tingut clar fins que el portaveu del PP, Santi Rodríguez, ha navegat per Internet i ha trobat unes declaracions seves com a vocal d’aquesta institució. Més interessant hauria estat que hagués recordat el paper de l’empresa Imperial Trading and Development Limited en el repartiment dels beneficis que van generar les loteries de la Generalitat en els primers anys de funcionament. Però no, ni tant sols li sonava el nom.
Tampoc sabia que hi havia una sentència que va absoldre Casinos de Catalunya d’haver pagat mil milions d’euros a CDC de forma irregular, no perquè no ho hagués fet sinó perquè el jutge va considerar que aquesta acció no estava tipificada com a delicte penal en el moment que va dictar sentència. Ara sí que ho seria. Li ha promès a la diputada de les CUP Isabel Vallet que ara se la llegirà.
De les poques coses que ha recordat Carles Vilarrubí és que li va pagar 20.000 euros a Jordi Pujol Ferrusola per estar buscant durant deu mesos uns terrenys on localitzar un hipòdrom de salts. No se’n va sortir però va cobrar dos talons de 10.000 euros. “És normal!”, ha dit el compareixent, acostumat a moure diners, com a vicepresident de Rotschild España i membre d’un grapat de consells d’administració més.
Sí que ha deixat, clar, que mai no ha coincidit amb Iñaki Urdangarín a cap d’aquests consells d’administració. “Urdangarín va entrar al consell d’administració d’una empresa de la qual jo n’havia marxat feia uns mesos”, ha aclarit. I que té tant bona relació amb la família Pujol com dolenta amb l’empresari Javier de la Rosa, amb qui va coincidir en la fase de gestació de Grand Tibidabo. “Per respecte a aquest Parlament i a vostès no els diré què penso d’aquest senyor!”, ha afirmat aquest “senyor del carrer”, segons s’ha definit ell mateix, que va rebre fa uns mesos la Creu de Sant Jordi, a proposta de Ràdio Associació de Catalunya i amb el vist-i-plau del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
“Potser per aconseguir aquesta Creu s’ha de callar com ha fet vostè avui”, li ha etzibat el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, amb una duresa que no ha estat, precisament, la nota dominant en la seva compareixença.