Els moviments socials denuncien la “inacció” del Govern de Mazón després de la DANA: “Ha de fer un mes i continuarà havent-hi fang en moltes zones”
Han passat més de 20 dies de la riuada històrica que va caure sobre el poble valencià i les ajudes de les institucions continuen arribant tard. La crispació del moment per la negligència política va incendiar les xarxes i va mobilitzar milers de voluntaris que van acudir a les zones afectades per a socórrer cada veí i veïna de la muntanya de fang que hi havia en cada cantonada.
Cinc persones, veient la situació d’emergència i les telefonades d’auxili, es van llançar a crear un formulari perquè cada afectat compartira les seues necessitats, però davant la lentitud burocràtica van decidir anar més enllà i gestionar pel seu compte l’ajuda de diferents “brigades de neteja diàries, la coordinació de grups de voluntariat de fora de la província i la distribució de materials d’alguns punts de recollida com el Casal Obrer i Popular de l’Olivereta”. Així és com va nàixer la xarxa Suport Mutu Dana València (SMDV), de la mà de col·lectius de la ciutat de València, com la Jove Muixeranga de València, Entre Barris, CEAR, La Saïdia Comuna, Regularització Ja, Resistència Migrant Dissident, l’Assemblea Feminista de València, el Casal Obrer i Popular de l’Olivereta, la COS, Alerta Solidària, la Xarxa de Casals i Ateneus o el Centre Social-Bar Terra, entre altres.
“Hem intentat arribar a tots els llocs. La catàstrofe ens supera. Hi ha municipis en què hi ha hagut una bona coordinació entre la xarxa de veïns i l’Ajuntament; no obstant això, zones més empobrides, com el Raval d’Algemesí o el barranc de Torrent, han estat abandonades i és cap a on més van les nostres intervencions. La Conselleria d’Educació també ha deixat tirats els centres educatius. La comunitat s’ha encarregat de netejar-ho tot”, subratlla Silvia Cortés, portaveu de la xarxa.
Des d’SDMV denuncien la “falta de contundència” per part de les institucions locals, autonòmiques i estatals davant del desastre que ha suposat la riuada. En aquest sentit, Cortés sosté que l’Ajuntament de València no s’“ha prestat a acollir voluntaris”: “Vam parlar amb la Fundació Esportiva Municipal de València i ens van dir que no oferirien aquests espais per a allotjar-se, ni tampoc per a les famílies que ho necessitaven”. Afig que molts dels voluntaris han hagut de “pagar l’allotjament”, però que des de la xarxa s’han encarregat de buscar un lloc en què pogueren quedar-se: “Ha sigut complicat trobar un hostalatge gratuït. Continuem gestionant aquest tema, ara amb gent disposada a col·laborar des del País Basc”.
En línia similar, des del consistori els van remetre a la web de la Generalitat, Som Solidaritat, un recurs que es va crear una setmana després de la tragèdia i que pretén centralitzar tota mena d’ajudes. No obstant això, des de Suport Mutu manifesten que els enllaços “et redirigeixen malament”, com en el cas dels punts de suport psicològics que la Conselleria de Sanitat ha posat a disposició en onze pobles afectats i en Fira València. Afigen que tampoc hi ha un espai específic sobre el tema del reallotjament tant per a les persones que han perdut la casa com per a les que ho necessiten de manera temporal: “Els 300 habitatges públics oferits arriben tard i són insuficients”, destaca la portaveu.
Quant a la logística, la portaveu explica que els camions i les furgonetes prestades amb tota mena de necessitats bàsiques es traslladaven als ajuntaments o espais en comú, però que aquesta tasca hauria de partir del govern de Mazón: “Les institucions no arriben a tots els punts afectats. Arribarem a un mes i continuarà havent-hi fang en molts llocs importants”.
La plataforma social ha gestionat més de 300 incidències de persones afectades i ha coordinat la faena de 600 voluntaris. No obstant això, expliquen que cada dia els arriben més sol·licituds d’ajuda tant per part de particulars com de polítics o funcionaris: “Ens escriuen professors, membres de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA), personal tècnic dels ajuntaments, i fins i tot, de membres de diferents governs municipals. Ens demanen que netegem espais públics o ajudar barris sencers”.
“Hi ha gent que, sense ocupar un càrrec de responsabilitat institucional, s’ha convertit en punt de referència per a equips de rescat, bombers, etc.; o persones que registren les necessitats del veïnat i ens les fan arribar. Tot això ens ensenya la capacitat d’autogestió d’un teixit social fort, però també la inacció del sistema que no respon amb tots els seus recursos i que interfereix en les ajudes coordinades des dels col·lectius. Vam saber respondre millor que el govern autonòmic, i això fa pensar”, subratllen.
Col·lectius vulnerables, desemparats
L’aiguat també ha portat pitjors condicions socioeconòmiques per a les persones més humils o aquelles irregulars. Gent sense contracte que treballava per a l’economia submergida o que s’ha empadronat on ha pogut i no figura en els domicilis perduts es veu exclosa, de manera exponencial, de les prestacions impulsades tant pel Govern central com per l’executiu valencià. Segons estimen des de RegularizaciónYA, organització migrant i antiracista que va encapçalar la ILP per a regularitzar a les persones estrangeres, més de 40.000 afectats podrien trobar-se en aquesta situació de risc.
Silvana Cabrera, també portaveu de Suport Mutu i membre de RegularizaciónYA, reitera que el “desemparament que pateixen aquestes persones” és cada vegada més evident en casos com la informació que es va publicar en aquest mitjà sobre les quaranta famílies migrants que van ser desallotjades de l’hostal a Torrent o les preteses “parades policials” per trets racials en els municipis afectats i de les persones migrants que “són detingudes i portades a la comissària sense haver comés cap delicte”.
“En Parke Alcosa (Alfafar), el 12 de novembre tres joves van ser identificats quan es dirigien al centre juvenil del Kolectivo. Dos d’ells, que van ser traslladats per no tindre la documentació, van corroborar que en aquesta mateixa estança hi havia prop de quinze persones més. Un dels joves va ser alliberat per ser menor d’edat”, denuncia. Així mateix, la portaveu explica a elDiario.es que els afectats transitaven pel carrer i que se’ls va dur a la dependència policial de Sapadors: “Suposa una por per a les persones migrants que els carrers estiguen militaritzats i plens de policies, perquè hi ha biaixos racistes”.
Fonts de la Policia Nacional de València desmenteixen aquestes declaracions i asseguren que les identificacions que fan “no s’ajusten a paràmetres racials”. A més, insisteixen que la identificació i el trasllat a dependències policials, independentment de la nacionalitat, s’engloba en la Llei de protecció de la seguretat ciutadana, popularment coneguda com a llei mordassa. De la mateixa manera, des de la Delegació del Govern “dubten d’aquestes detencions” i aclareixen que, si es fan, és perquè hi ha “algun motiu concret”.
En línia similar, des d’SMDV insisteixen que les administracions s’han oblidat de les persones migrants regularitzades, habilitant punts de renovació del DNI, però no del NIE, cosa que els obliga a desplaçar-se cap a València. “És una irresponsabilitat pensar a reconstruir les poblacions que han sigut devastades per la DANA sense una mirada feminista, antiracista i anticolonial”, sentencia Cabrera, i avança que, a partir del dissabte 23 de novembre, les organitzacions donaran suport i servei a les persones migrants mitjançant unitats mòbils articulades en les zones afectades per a derivar-les a diferents recursos. “És molt possible que moltes de les persones que vivien en aquests llocs estigueren empadronades en una altra zona. Hi ha llocs que relloguen habitacions i no et deixen empadronar; o hi ha qui està censat en associacions, per la qual cosa no consta que viuen allí. Les treballadores de la llar i les cures també s’enfronten a un problema gran, perquè han perdut la faena i, si no cotitzes, no pots renovar la documentació”, assenyala.
0