La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
Llegir Catalunya Europa en català aquí.
Un dels arguments més utilitzats pels defensors del Brèxit ha estat l’amenaça migratòria, i és cert que el Regne Unit ha estat un dels països europeus amb un major flux migratori d’ençà de la crisi. A la taula adjunta podem veure'n la comparació amb altres països; són dades d'Eurostat pel període 2007-2014, és a dir, des de l’inici de la crisi.
En valors absoluts, qui més migració va rebre en el període va ser Itàlia, que només el 2013 va haver d’acollir més d’un milió llarg (1.183.000). En segon lloc ve Alemanya, que, en tot cas, va compensar la caiguda del creixement vegetatiu intern, i després el Regne Unit que, en mantenir un creixement intern d’una magnitud similar, va veure créixer la seva població total en un 5,37%; per sota de països com Suïssa, Noruega i Suècia.
En valors relatius, la pressió migratòria al Regne Unit va ser del 2,8%, per sota de la coneguda per Àustria, Bèlgica, Suècia, Itàlia i Noruega. No sembla, doncs, que hi hagi cap factor objectiu diferencial que expliqui la major prevenció britànica per l’allau d’immigració.
Sí que cal destacar, però, el cas d’Alemanya i llur dependència dels fluxos migratoris per mantenir el nivell poblacional; una raó objectiva rere la millor predisposició de Merkel per acollir refugiats?
Un dels arguments més utilitzats pels defensors del Brèxit ha estat l’amenaça migratòria, i és cert que el Regne Unit ha estat un dels països europeus amb un major flux migratori d’ençà de la crisi. A la taula adjunta podem veure'n la comparació amb altres països; són dades d'Eurostat pel període 2007-2014, és a dir, des de l’inici de la crisi.