Al juliol el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei 24/2015 per fer front a l'emergència habitacional i la pobresa energètica, impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC. Els ajuntaments elegits dos mesos abans han estat fins ara els principals responsables d'aplicar aquesta llei. Parlem amb alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics que governen ajuntaments de Catalunya amb l'excepció de CiU –l'alcalde de Reus, el principal municipi governat pels convergents, no ha trobat cap ocasió al llarg d'aquesta setmana per donar la seva opinió a petició de Catalunya Plural–, i tots valoren positivament les eines que els dóna la llei, que pot ser impugnada pel govern de Rajoy en el Consell de Ministres d'aquest divendres, l'últim abans de la data límit pel recurs al Constitucional.
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
La lluita contra els desnonaments és una de les principals banderes amb què Ada Colau (Barcelona en Comú) va arribar a l'Ajuntament de Barcelona. “La llei arriba tard, perquè fa anys que és necessària aquesta llei o una similar, però més val tard que mai, assegura l'alcaldessa. La seva impugnació, considera ”seria treure'ns una de les nostres eines més importants en aquesta matèria“. Colau recorda que els serveis tècnics de l'ajuntament han estat mesos preparant la seva aplicació i va ser fa dues setmanes quan van poder anunciar les primeres multes a grans propietaris que desnonen sense oferir una alternativa d'habitatge com exigeix la llei.
“Partim d'una anomalia en el context europeu, perquè les administracions no han fet un parc de lloguer social, i per intervenir-hi necessitem més instruments i lleis, que és el contrari del que fa el PP, que repeteix la recepta que ens ha portat fins aquí, deixar-ho tot en mans privades produint grans desequilibris”, apunta l'alcaldessa. “El que vol el PP és desautoritzar la pressió ciutadana que ha fet possible aquesta llei i que ens ha permès en moltes ocasions arribar a acords amb les entitats abans d'haver d'aplicar la llei”, afirma Colau.
Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
Santa Coloma és un dels bastions infranquejables del PSC a l'àrea metropolitana de Barcelona, i aquí el plenari municipal ha aprovat aquesta setmana una moció impulsada per la PAH en suport a la llei contra els desnonaments. L'alcaldessa Núria Parlon, assegura que la manca de resposta dels bancs que acumulen pisos buits li porten molts problemes, i valora la llei com una eina que els permet actuar. No obstant això, també destaca que “els bancs han trobat fórmules per no complir la llei, ja que a part d'ajuntaments grans com Barcelona, la interlocució la tenen amb la Generalitat”, i això, critica, alenteix el temps en què Santa Coloma pot disposar de pisos buits per a usos socials.
“El que cal és garantir una situació de corresponsabilitat”, reclama Parlon, i per això veu fonamental l'aplicació de la llei impulsada per la PAH. L'ajuntament, diu, porta temps treballant en un pla de detecció de pisos buits als quals pot reclamar la cessió i en mesures contra la pobresa energètica, “gran part d'elles passen per pagar els rebuts, i la complicitat de les companyies és molt baixa”, afegeix. “Estem en contra que el Tribunal Constitucional pugui declarar inconstitucionals alguns articles d'aquesta llei, sobretot pel que fa a responsabilitzar els bancs, que és al que ens enfrontem”, apunta l'alcaldessa.
Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona
Badalona és el tercer municipi de Catalunya i el principal municipi en què governa la CUP, al costat de Podem, Procés Constituent i Comunistes de Catalunya en la coalició Guanyem Badalona en Comú. L'alcaldessa Dolors Sabater assegura que “tant en pobresa energètica com en emergència habitacional, la llei ha demostrat des de la seva aprovació que és un instrument útil”. “Als municipis, que estem en primera línia per atendre les famílies en situació d'exclusió residencial, ens ha ajudat per exemple a negociar lloguers socials amb els bancs, perquè no és el mateix quan és voluntari que quan hi estan obligats per llei”, remarca. “Aquesta llei està portant un bri d'esperança, no és la solució ni la vareta màgica, però sí una eina que dóna resposta a esforços titànics dels ajuntaments que no tenien resultats com ara”, considera Sabater.
Sobre la possible impugnació de la llei, l'alcaldessa de Badalona considera que “seria un atac molt gran per una banda als drets socials de les persones, perquè és un instrument que està servint per defensar el dret a l'habitatge i els abusos que patim en aquesta crisi, i d'altra perquè és un atac clar a la sobirania del Parlament de Catalunya”. “Com pot ser que el Govern de l'Estat impugni una llei del Parlament que està sent bona, útil i a més respon a la negativa d'una ILP amb una recollida massiva de signatures per una llei pel dret a l'habitatge a l'Estat?”, es pregunta Sabater abans de reafirmar que com a administració local no poden estar més que en contra d'una impugnació.
Juli Fernàndez, alcalde de Sabadell
Sabadell és el municipi més important en mans d'un alcalde d'ERC. L'alcalde Juli Fernàndez, que dirigeix un govern de forces d'esquerra alternativa, assegura que “la llei 24/2015 fa que una cosa que les entitats financeres volien fer passar per responsabilitat social corporativa és ara una responsabilitat legal”. Fernàndez assegura que els municipis necessiten el desplegament de la llei per poder aplicar totes les seves mesures, i en el cas dels municipis del Vallès Occidental han encarregat a la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi per comptar amb tots els recursos legals necessaris. En relació a l'aigua, l'alcalde remarca que l'empresa subministradora d'aigua, de majoria privada però participada per l'ajuntament, està aplicant en tots els casos el principi de precaució que estableix la llei: no es pot efectuar un tall de subministrament sense un informe previ de serveis socials. “En el cas de les empreses privades és més complicat, perquè estan esperant la impugnació”, assegura.
Fernàndez assegura que una impugnació seria “un pas més del Govern contra els ciutadans que més estan patint a les nostres ciutats i pobles”. “Impugnada o no, seguirem treballant en la mateixa línia per defensar els drets bàsics, però amb la impugnació tindríem una eina menys”, apunta l'alcalde, que afegeix que “el lamentable càlcul curtplacista d'alguns pot fer que en aquest context de campanya electoral no acabin recorrent una llei que d'altra manera recorrerien”.
Lluís Caldentey, alcalde de Pontons
Després de les passades municipals, el PP només conserva una alcaldia a Catalunya, la de Pontons, un municipi de menys de 500 habitants a l'Alt Penedès. L'alcalde Lluís Caldentey valora positivament la llei i assegura que els ha estat útil. Si bé el seu municipi no té les xifres de les grans ciutats, apunta que “de problemes n'hi ha a tot arreu, i l'ajuntament ha hagut de pagar algun lloguer i algun rebut de la llum”. Caldentey remarca, però, la necessitat de buscar altres models. “A Pontons des de 2004 esperem la instal·lació d'un parc eòlic que el govern de Montilla va deixar parat i hagués acabat amb tot l'atur de la localitat”, lamenta.