L'alcaldessa de Barcelona Ada Colau ha anunciat aquest dimecres noves mesures per garantir el dret a l'habitatge a la ciutat. De moment, el govern municipal ha imposat les primeres 12 multes de 5.000 euros a entitats financeres per tenir pisos buits durant més de 2 anys. Aquesta mesura és possible gràcies a la Llei catalana del Dret a l'Habitatge aprovada pel Tripartit, que els consistoris només van començar a aplicar anys més tard amb la pressió de la PAH i ara s'aplica per primer cop a la capital catalana.
L'ajuntament comunica que les sancions s'apliquen després d'haver obert els corresponents expedients sancionadors i un cop ha estat comprovat que es tracta d'habitatges que porten més de 2 anys buits i malgrat inspeccions i avisos de l'Ajuntament no s'han llogat. S'han posat 7 multes a la Sareb, 4 al BBVA i una al Banc Sabadell. A part dels 12 ja multats, el consistori té 62 expedients en procés d'incoació.
Per altra banda, Colau ha comunicat que dedicaran 3,5 milions d'euros a la compra de pisos a través del mecanisme de tempteig i retracte –que donen preferència a l'administració davant de qualsevol altre comprador a adquirir un habitatge pel mateix preu– per dedicar-los al lloguer social. La Generalitat va decretar el passat mes de març el dret a tempteig i retracte per als pisos provinents de desnonaments. Aquesta va ser la seva resposta a l'amenaça dels fons voltors, que estaven adquirint pisos per entre 5.000 i 20.000 euros. Barcelona ja ha adquirit 7 habitatges d'un paquet de 17.
1.000 pisos de lloguer social cada any
El nou govern municipal ha anunciat que està accelerant el ritme de construcció de nous habitatges de lloguer social. L'objectiu establert per Colau és assolir una xifra de 1.000 habitatges iniciats i 1.000 acabats cada any. El consistori apunta que fins el 2011 la construcció s'havia aproximat a aquestes xifres, però el 2012 va baixar dràsticament als 300.
Fa un any les entitats socials criticaven l'aposta del govern de Trias per la construcció com a resposta al problema de l'habitatge. Aquest dimecres la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha fet un comunicat en què celebra la majoria de mesures impulsades per Colau, però critica que la construcció “no pot ser el principal mecanisme per incrementar el parc públic de lloguer social, ni per abordar l’emergència habitacional”. “La construcció de pisos encareix i allarga en el temps el moment de disponibilitat d’uns habitatges que necessitem avui”, qüestiona la plataforma.
En canvi defensen la via del tempteig i retracte oberta per l'ajuntament, que ha posat èmfasi en la necessitat de mobilitzar els habitatges buits a la ciutat. Les multes a les entitats financeres tenen aquest objectiu, però, a més, l'alcaldessa va començar el mandat reunint-se amb entitats financeres per buscar acords que permetessin dedicar els pisos que tenen buits al lloguer assequible.
Ajuts al pagament del lloguer
Finalment, l'Ajuntament ha anunciat un increment de la partida destinada als ajuts del lloguer. El pressupost actual contempla destinar 6 milions d'euros a aquest objectiu, una partida que el nou govern vol ampliar en un milió més, per poder arribar a les famílies que en aquests moments no tenen cap ingrés.
Més enllà de les mesures presentades, la PAH ha lamentat que l'alcaldessa no hagi fet esment a la ILP impulsada per la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, ara convertida en llei. “Veiem amb especial preocupació el desconeixement de les possibilitats que la llei 24/2015 brinda als municipis per actuar davant l’emergència habitacional, i és per això que demanarem una reunió amb l’Alcaldessa i el regidor d’habitatge per poder explicar-los amb tot detall aquesta llei”, diuen al seu comunicat, a on també destaquen la necessitat d'abordar la situació de les famílies que viuen ocupant en precari perquè no poden accedir a un habitatge.