Set anys després dels aldarulls succeïts a Barcelona, quan la Guàrdia Urbana realitzava un control d'identificacions a la porta d'un edifici ocupat del carrer Sant Pere Més Baix on es feia una festa, i que van acabar amb la greu lesió d'un dels agents, els acusats i condemnats pels fets continuen clamant la seva innocència.
Així ho reiteren Rodrigo Lanza, i Juan Daniel Pintos, dos dels acusats, en un documental que s'ha presentat avui a l'antic Palau del Cinema de Via Laietana, tancat des de 2001, i ocupat per l'estrena. Els organitzadors han rebatejat la sala com a Cinema Patricia Heras, en memòria d'una de les empresonades, que es va suïcidar el 2011.
El documental 'Des_Muntatge 4F' denuncia el procés de detenció i judici dels cinc joves acusats d'agressió, els maltractaments físics sofert pels detinguts, empresonaments arbitraris –a Heras i a Alfredo Pestana els van detenir en un hospital, no al lloc dels fets– i contradiccions en els informes de l'agressió a l'agent. I és que, en les primeres hores, l'alcalde Joan Clos parla del llançament d'un test des del terrat de l'edifici (cosa que exculparia els acusats, que no eren dins el bloc), una versió que després modifica pel llançament d'un pedra des del carrer.
Policies corruptes i un nou testimoni
En la part final del documental, s'explica que Víctor Bayona i Bakari Samyang, dos dels agents de la Guàrdia Urbana que van participar en les detencions i, el testimoni dels qual va resultar clau en el judici, van ser expulsats del cos el 2011 i condemnats a dos anys de presó per tortures greus a un estudiant de Trinidad i Tobago, Yuri Jardine, resident a Barcelona. L'advocat de Jardine també explica al film com els dos agents van manipular proves en aquest procés.
Per últim, el documental aporta la declaració d'un jove, que oculta la seva identitat, i assegura que un conegut seu li hauria confessat que ell va llençar el test que hauria ferit l'agent aquell 4 de febrer a Sant Pere Més Baix.