El Govern de Carles Puigdemont ha acceptat la proposta de la CUP d'auditar el deute de la Generalitat. No obstant això, ha tancat la porta al possible impagament del deute català, l'altra reivindicació dels anticapitalistes. A més d'endeutar-se cada vegada més, la despesa en interessos del deute de la Generalitat s'ha triplicat en l'última dècada: el 2005 el Govern va pagar 481 milions en interessos per tornar les seves emissions de deute, mentre que el 2015 s'hauran destinat a aquesta partida 1.500 milions, segons les dades d'execució pressupostària de la Generalitat del mes de novembre (les dades definitives de tancament d'exercici encara no s'han publicat).
Un informe de la conselleria d'Economia sobre la despesa de la Generalitat entre els anys 2003 i 2014 permet traçar una evolució per etapes d'una partida, la dels interessos de deute, que fins el 2014 no va conèixer cap reducció, sinó que anava augmentant mentre els apartats destinats a despesa social es retallaven.
Els 1.918 milions abonats el 2014 en interessos de deute van representar el 7,7% de tota la despesa de la Generalitat. Per fer-se una idea del que representa aquesta xifra, el mateix any l'executiu català va destinar 1.046 milions a Universitats i Recerca (el 4,8% de la despesa total); 1.121 milions a Interior (5,1%); i 2.027 milions als Benestar Social i Família (9,2%). Per contra, els interessos van representar el 2,3% de tota la despesa de la Generalitat el 2004, amb 403 milions d'euros.
Els interessos que es paguen pel deute depenen de dos factors: la variació del volum total de deute i el cost del deute formalitzat. Aquest cost està vinculat a l'operació financera que es realitza per contraure el deute i al tipus d'interès aplicable en cada moment. Endeutar-se en excés té un preu: “Qualsevol increment dels interessos va en detriment de la resta de despeses”, recorda l'estudi d'Economia.
Precisament això és el que ha passat en els anys de retallades. Mentre el segon tripartit i els governs de Mas aplicaven durs programes de reducció de la despesa pública, la partida d'interessos de deute no deixava d'augmentar fins arribar al seu màxim històric (1.940 milions d'euros el 2013).
En l'etapa de tisores pressupostàries, entre els anys 2010 i 2014, el conjunt de la despesa de tots els departaments de la Generalitat es va retallar en 5.444 milions d'euros, un 19,9%. En el mateix període, la partida destinada a interessos va augmentar un 81,8%, segons reflecteix l'estudi. En concret van ser 863 milions d'euros.
Així, el 2004 el conjunt de conselleries canalitzava el 96,2% de la despesa i els interessos representaven el 2,3% de tot el desemborsat per la Generalitat. Una dècada després els interessos suposaven el 7,7% de tota la despesa, mentre el consumit pels departaments havia caigut fins al 87,7% del total.
L'estudi d'Economia suma l'augment de 863 milions en interessos així com el d'altres 786 milions en “òrgans superiors i despeses transversals” a la retallada de 5.444 milions de la despesa totes les conselleries. El resultat és que el conjunt de la despesa de la Generalitat entre 2010 i 2014 va caure en 3.795 milions, un 13,2%.
Els interessos en tres etapes
En una primera etapa, entre 2003 i 2005, l'import anual dels interessos es va mantenir estable entre els 400 i 500 milions anuals. Eren temps de dèficit “relativament contingut” que portava a moderats increments nets de deute any rere any. La Generalitat contreia deute però no tenia excessius problemes per tornar-lo. D'altra banda, l'Euríbor, el principal índex de referència, es va mantenir estable entre 2003 i 2005, mentre que el tipus d'interès fix es reduïa any a any.
Els problemes comencen en la fase 2006-2008, quan pugen els tipus d'interès. A més, la Generalitat comença a tenir dificultats per contenir el dèficit públic. Però es va endeutar més i de forma més cara. El resultat és que els interessos passen de 505 milions el 2006 a 755 milions a l'any que comença la crisi financera mundial, 2008.
En aquest moment, la Generalitat, sota el segon govern tripartit, decideix endeutar-se més i més. Primer a través d'obertura de nous programes d'emissió de deute a l'estranger. Els mercats internacionals acaben tancant l'aixeta i la Generalitat (tant l'encapçalada per Montilla com la liderada per Mas) ha de recórrer a emissions de deute per a inversors detallistes, els coneguts 'bons patriòtics'. No obstant això, el seu cost en interessos i comissions per la banca que els va comercialitzar va acabar provocant que Catalunya hagués de demanar el rescat a l'Estat.
El resultat de la política d'endeutament de la Generalitat en aquests anys és que la despesa en interessos es va disparar: si el 2009 les arques catalanes van destinar 828 milions a interessos, quatre anys més tard es va aconseguir el rècord històric de 1.940 milions d'euros. A partir d'aquest any, els interessos s'han començat a reduir (22 milions menys el 2014) ja que, en estar intervinguda per l'Estat, el nou endeutament de la Generalitat està lligat als tipus d'interès del Tresor, que s'han reduït des de llavors.
La contrapartida del rescat és clara: si bé la Generalitat no paga tant per endeutar com si anés als mercats internacionals, a part de la intervenció de les seves finances, l'Estat s'ha convertit en el seu major creditor. En concret, l'Estat té 39.461 milions de deute de la Generaliat, gairebé el 60% de tot el passiu català, que va arribar als 68.088 milions segons les dades del tercer trimestre de 2015 del Banc d'Espanya. Al març de 2012, l'Estat posseïa tan sols 2.020 dels 44.423 milions de deute de la Generalitat, el 4,5%.
197 euros per habitant en interessos
El 2014 cada català va pagar 197 euros en interessos, un 192% més del que van pagar el 2003 i un 72% més del que es va abonar per persona l'any 2010. Per la seva banda, l'apartat de la despesa per habitant (on s'inclou el conjunt de la despesa, tant la dels departaments com la financera) indica que el 2014 Catalunya havia retrocedit una dècada en despesa pública. Així, el 2014 la despesa total per habitant va ser de 2.568 euros, mentre que deu anys abans va ser de 2.450 euros (i de 2.512 el 2005). El màxim d'aquesta partida va arribar el 2009, quan es van assolir 3.209 euros gastats per habitant.
De fet, l'informe del departament d'Economia assenyala l'increment dels interessos del deute com un dels quatre factors que han determinat la despesa de la Generalitat en el període 2003-2014, al costat del desplegament de serveis socials i dels Mossos d'Esquadra, l'evolució dels ingressos finalistes i l'impacte de les mesures adoptades durant la crisi econòmica.
Amb tot, aquests 1.500 en interessos de deute de l'any 2015 del “pressupost definitiu” del Govern redueixen en més de 200 milions les previsions inicials de la Generalitat per a la partida d'interessos. Quan Andreu Mas-Colell va presentar el projecte de pressupostos per al 2015, la previsió era destinar 1.713,2 milions a interessos de deute.