Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
Berlín, de les cendres a la postmodernitat
Berlín és una ciutat per a tots. Tot el que busquis es troba aquí. Vols saber més sobre història contemporània del món? Berlín. Ets un apassionat de l'arquitectura? Berlín. T'interessa l'art d'avantguarda? Berlín. La resposta és sempre Berlín. De les seves cendres i misèries després de la Segona Guerra Mundial ha sabut ressorgir més bella que mai. Després de la persecució i la mort s'ha convertit en una de les urbs més acollidores i cosmopolites d'Europa. I és que la capital d'Alemanya ha viscut ràpid a l'últim segle, però més enllà de morir jove i deixar un bonic cadàver, aquesta ciutat s'ha obstinat en no deixar de mirar al futur.
Acabada la guerra, Berlín es trobava reduït a encenalls. Els bombardejos aliats van danyar la seva població i el seu patrimoni cultural. A més, de la nit al dia, els seus ciutadans es van despertar amb una ciutat dividida i repartida entre quatre superpotències estrangeres. A partir dels anys 60 la relació entre els dos blocs hegemònics – Estats Units i la Unió Soviètica- va sofrir una escalada de tensió culminada en la construcció del mur que dividiria la ciutat fins a novembre de 1989. Aquesta situació va propiciar el desenvolupament de dos mons paral·lels i antagònics durant gairebé 30 anys que després de la seva reunificació ha deixat per al nostre delit el Berlín que avui coneixem. Aquesta capital plagada de contrastos i que ha espremut la seva memòria històrica de la millor manera fins a treure-li tot el seu suc.
Dues ciutats en una
D'aquest contrast destaca sobretot el fet que existeixen dos centres de ciutat a Berlín. Alexander Platz a l'est i Postdamer Platz a l'oest. La zona est va ser reconstruïda amb un estil racionalista, molt propi del model comunista, amb grans avingudes i enormes edificis d'habitatges funcionals però majestuosos alhora. El seu màxim exponent és la gran avinguda de Karl Marx. Per contra, a la zona oest predominen edificis de més alçada i més estrets, propiciant una menor ocupació de sòl per cada edifici. També és on es troben major nombre d'edificis envidrats i d'oficines, més actuals i on se situen les seus de nombroses empreses multinacionals.
Berlín ha proposat la màxima de no oblidar per no repetir. Una constant a la ciutat són les escultures, cartells i construccions commemoratives que recorden i en moltes ocasions homenatgen sense rancor fets històrics transcendentals. Clar exemple d'aquests són el Memorial de l'Holocaust jueu o el Treptower Park construït el 1949 per homenatjar als soldats soviètics que van alliberar la capital i que encara es conserva en perfectes condicions. Un altre exemple clau de la reparació i honra a les víctimes del nazisme és el Camp de Concentració de Schachsenhausen, situat als afores de la ciutat, i que s'ha convertit en un museu de lloc imprescindible per entendre la magnitud que va aconseguir la bogeria nacional-socialista.
A més, existeixen multitud d'interessants petits museus com el de la República Democràtica Alemanya (DDR), el museu de la Stasi –policia secreta de la DDR-, el museu Jueu, el Museu de la Topografia del Terror o el simpàtic museu Trabi World, que mostra la història de l'automòbil fabricat a la zona comunista i que s'ha convertit en una icona de la ciutat actual fins a tal punt que s'organitzen visites turístiques pels seus barris a bord d'aquests cotxes.
Ciutat europea de l'art modern
Un altre exemple de com a Berlín es conjuga a la perfecció passat i present és la utilització que es fa del famós mur com a suport d'obres d'art modern. La seva màxima expressió es troba en la coneguda com East Side Gallery, situada a la vora del riu Spree que travessa la ciutat. Es tracta de la galeria d'art a l'aire lliure de major longitud a nivell mundial i en ella es troben obres de, entre molts, Dmitri Vrubel, Karsten Thomas o Bodo Sterling.
Però la East Side Gallery és solament un exemple de les més de 450 galeries que fan de Berlín l'avantguarda de l'art modern a Europa. A això cal afegir-li al voltant de 200 sales no comercials i alternatives que realitzen regularment exposicions d'artistes amateurs arribats de tots els racons del món. No és d'estranyar que artistes de la talla de Daniel Richter o Ai Weiwei hagin trobat a Berlín el lloc idoni per viure i desenvolupar la seva creativitat.
Entre aquestes sales destaquen la Deutsche Bank KunstHalle, Kunstraum Kreuzberg/Bethanien, Michael Fuchs Galerie o Neuer Berliner Kunstverein. A més, per als afeccionats i els col·leccionistes, una vegada a l'any des de 2004, se celebra la Gallery Weekend Berlín, on participen més de mig centenar de galeries de tota la ciutat. Durant un cap de setmana s'organitzen exposicions i vendes de manera simultània per tota la ciutat. Durant aquests tretze anys d'existència el seu èxit no para de créixer i el seu model ja ha estat imitat per altres ciutats del món.
Segona mà i dissenys únics
La modernitat dels berlinesos no es manifesta únicament a través de la utilització de l'art i la història. Es podria dir que Berlín és una ciutat hipster molt abans que aquest moviment urbà es donés a conèixer formalment. Potser per la influència del comunisme i la guerra freda, en aquesta ciutat des de fa anys s'ha teixit una xarxa de botigues de segona mà i grans mercats ambulants de roba i utensilis reutilitzats per tota la ciutat. Entre les botigues destaquen Garage i Made in Berlín, on es poden trobar a la venda les mítiques parques de l'exèrcit alemany i molts altres articles que farien les delícies de més d'un modern.
Capítol apart mereixen els grans mercats que es formen els diumenges a pràcticament cada barri de la ciutat. Entre tots ells destaca Flohmarkt am Mauerpark, situat al barri de Prenzlauer Berg. És segurament el de major grandària i té una afluència molt important. Entre els seus llocs es veu a tot tipus de persones avançant entre la multitud. Des de punks o hippies fins a famílies passejant als seus fills de la mà, passant per gent adinerada que busca aquest disseny exclusiu que no es troba en una altra part del món. Són centenars de parades que ofereixen música, llibres, joguines, roba, mobiliari, menjar, articles d’anticuari, artesanies i innombrables coses més. Sens dubte un dels millors plans que es pot fer si viatges un cap de setmana a aquesta ciutat, on tots tenim un lloc.
Vueling vola a Berlín des de Barcelona.
Berlín és una ciutat per a tots. Tot el que busquis es troba aquí. Vols saber més sobre història contemporània del món? Berlín. Ets un apassionat de l'arquitectura? Berlín. T'interessa l'art d'avantguarda? Berlín. La resposta és sempre Berlín. De les seves cendres i misèries després de la Segona Guerra Mundial ha sabut ressorgir més bella que mai. Després de la persecució i la mort s'ha convertit en una de les urbs més acollidores i cosmopolites d'Europa. I és que la capital d'Alemanya ha viscut ràpid a l'últim segle, però més enllà de morir jove i deixar un bonic cadàver, aquesta ciutat s'ha obstinat en no deixar de mirar al futur.
Acabada la guerra, Berlín es trobava reduït a encenalls. Els bombardejos aliats van danyar la seva població i el seu patrimoni cultural. A més, de la nit al dia, els seus ciutadans es van despertar amb una ciutat dividida i repartida entre quatre superpotències estrangeres. A partir dels anys 60 la relació entre els dos blocs hegemònics – Estats Units i la Unió Soviètica- va sofrir una escalada de tensió culminada en la construcció del mur que dividiria la ciutat fins a novembre de 1989. Aquesta situació va propiciar el desenvolupament de dos mons paral·lels i antagònics durant gairebé 30 anys que després de la seva reunificació ha deixat per al nostre delit el Berlín que avui coneixem. Aquesta capital plagada de contrastos i que ha espremut la seva memòria històrica de la millor manera fins a treure-li tot el seu suc.