Sarajevo, la ciutat de les mil i una cares

Arribar al centre Sarajevo en cotxe és un impacte que no s’oblida. Les façanes mossegades per les bales saluden a dreta i a esquerra de l’avinguda dels franctiradors, com es coneix a una de les artèries principals de la ciutat. Escriure Sarajevo a Google provoca un allau de paraules poc reconfortants com destrucció, assassinats, bàrbarie, gana…

Però Sarajevo, capital de Bosnia Hercegovina, és una ciutat que s’esforça per maquillar les cicatrius de la guerra, i que tira endavant amb l’esperit cosmopolita i cultural que la va convertir en un exemple de convivència.

Allotjar-se al centre, a prop de l’antic barri otomà anomenat Bascarsija, permet deixar el cotxe i descobrir el cor de la ciutat caminant. (Hi ha hotels amb preus per a totes les butxaques, i moltes families que lloguen habitacions). El punt neuràlgic d’aquesta zona és la plaça que acull la font dels viatgers, la font Segilj, des de la qual s’escampa una estesa de carrers retorts plens de comerços de tota mena, cafès (a Bosnia el cafè és fortíssim) i petits restaurants.

Malgrat ser un dels racons més turístics de la ciutat (i amb més souvenirs per metre quadrat) val la pena passar una estona a una de les terrasses i demanar una pivo (una canya) i un cevapi (un plat típic de Bosnia a base de carn rostida i ceba amb salsa de yogurt). Entre glop i mossegada és fàcil contemplar la bellesa d’aquesta ciutat excepcional. A Sarajevo en menys de 400 metres quadrats hi trobes una església ortodoxa, una església catòlica, una mesquita i una sinagoga. Una combinació que desperta moltes reflexions.

Història, cultura i esport

Sarajevo està plena d’història però també de futur. Una de les passejades històriques indispensables és la que passa pel pont llatí o pont de Princip, que és l’escenari que va desencandenar l’inici de la Primera Guerra Mundial. És en aquest pont on Gavrilo Princip (aleshores un jove nacionalista serbi) va assassinar l’arxiduc de l’Imperi Austro-Húngar Franz Ferdinand i la seva dona Sofía.

I si volem història amb molt de futur podem visitar la recent inaugurada biblioteca de Sarajevo. La mítica Vijenica, un dels símbols de la ciutat, ha tornat a obrir les seves portes després de 22 anys d’haver sigut destruïda durant el setge que va patir la ciutat a càrrec del general Mladic. La reconstrucció que va començar el 1996 ha sigut llarga però des d’aleshores els concerts i les exposicions no han abandonat el recinte d’una de les biblioteques més importants del món.

Història i cultura a banda, Sarajevo és una ciutat envoltada de natura i que convida a fer esport (per alguna cosa va ser Ciutat Olímpica dels jocs d’hivern l’any 1984). De fet, a només 28 quilòmetres arribem a l’estació d’esquí de Jahorina, que a l’estiu permet fer senderisme i arribar a poblets on rosteixen un xai amb llenya i serveixen unes amanides a base de cogombre i tomata de les de veritat. La rakia (un aiguardent cosí germà de l’orujo) acostuma a posar el punt i final dels àpats i les sobretaules a Bosnia.

Ara bé, si no sou fans de les begudes fortes i us bé de gust un vespre de bona cervesa i bona teca a un lloc autèntic, escapeu-vos al restaurant de la Sarajevska Piva, la fàbrica de cervesa que durant els més de mil dies que va durar el setge de Sarajevo va continuar produint cervesa i proporcionant aigua als habitants de la ciutat. La Sarajevska Piva és un símbol de resistència i enginy d’una ciutat que va sumar una nova dimensió a la paraula supervivència.

Arribar al centre Sarajevo en cotxe és un impacte que no s’oblida. Les façanes mossegades per les bales saluden a dreta i a esquerra de l’avinguda dels franctiradors, com es coneix a una de les artèries principals de la ciutat. Escriure Sarajevo a Google provoca un allau de paraules poc reconfortants com destrucció, assassinats, bàrbarie, gana…

Però Sarajevo, capital de Bosnia Hercegovina, és una ciutat que s’esforça per maquillar les cicatrius de la guerra, i que tira endavant amb l’esperit cosmopolita i cultural que la va convertir en un exemple de convivència.