Les escoltes del 'cas Brugal' eren vàlides: per què el Suprem tomba l'absolució de dos exalcaldes del PP d'Oriola

El 'cas Gürtel' suposa un llast i una autèntica maledicció per al PP. La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha estimat el recurs de la Fiscalia Anticorrupció contra la sentència de la secció setena de l'Audiència Provincial d'Alacant que va tombar les escoltes telefòniques del 'cas Brugal' i va propiciar l'absolució de 34 processats, entre ells els exalcaldes populars d'Oriola (Alacant) Mónica Lorente i José Manuel Medina. I ho ha fet en una sentència, la ponent de la qual ha sigut la magistrada Ana María Ferrer, que s'escuda en la jurisprudència del 'cas Gürtel' i, en concret, al·ludint a l'aval per part de l'alt tribunal de les gravacions del exedil José Luís Peñas que van propiciar les perquisicions per les quals el PP, en última instància, va ser condemnat en 2020 per lucrar-se de la trama corrupta.

La sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant, dictada poc abans de la històrica decisió del 'cas Gürtel', va declarar la “il·licitud” de les intervencions telefòniques i de les proves documentals de la peça separada del 'cas Brugal' relativa al contracte de fems d'Oriola, “en haver-se infringit el dret fonamental al secret de les comunicacions”.

La causa va nàixer originalment gràcies a les gravacions que, al setembre de 2005, l'empresari Ángel Fenoll va fer de les seues converses amb Jesús Fernández Peñalver, llavors regidor del PP a l'Ajuntament d'Oriola, de les quals es deduïa que el contracte municipal dels fems —amb un preu de licitació de 8,5 milions d'euros durant una dècada— estava falsejat mitjançant el pagament de comissions. Fenoll va entregar les gravacions a la Fiscalia Anticorrupció, destapant de pas la caixa dels trons del que seria la marcocausa del 'cas Brugal', amb múltiples peces separades. De fet, recentment, la mateixa Sala penal del TS va condemnar a l'empresari Enrique Ortiz —finançador confés del PP i autodenominat “la polla insaciable” de l'urbanisme d'Alacant— en el marc de la peça separada relativa a la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU).

La marcocausa de 'Brugal' va començar fa quasi dues dècades. El 30 de novembre de 2006, el fiscal Felipe Briones va obrir diligències d'investigació. Un detectiu privat contractat per Ángel Fenoll va confirmar que, “a distància i en l'exercici de la seua professió”, va registrar en vídeo l'escena mentisques el seu client gravava la conversa amb l'edil del PP amb un dispositiu que “allotjava a la seua roba”. El jutge instructor va dictar un acte el 8 de març de 2007 que autoritzava la primera tanda d'escoltes telefòniques.

No obstant això, la sentència de l'Audiència d'Alacant va declarar la “nul·litat radical” de les escoltes en qüestionar el “interés legítim” de Fenoll per a captar gravacions “subreptícies” de les seues converses amb el regidor popular d'Oriola. Per contra, el TS al·lega la “consolidada doctrina sobre la validesa constitucional de les gravacions d'una conversa quan són obtingudes per algun dels seus interlocutors, encara que la captació s'haja efectuat de manera subreptícia”.

L'alt tribunal cita set pàgines de la seua sentència, del 14 d'octubre de 2020, sobre el 'cas Gürtel', en la qual avala les gravacions de José Luis Peñas i que “condensa” la doctrina de la Sala penal del TS sobre la qüestió. La utilització de la gravació de Peñas es pot considerar “inapropiada o qüestionada èticament” però “no suposa una vulneració del dret al secret de les comunicacions”. Cal tindre en compte que la sentència dictada per l'Audiència d'Alacant del 'cas Brugal' va ser dictada el 3 de juny de 2020, a penes tres mesos abans de la fallada sobre 'Gürtel' al qual al·ludeix el Suprem.

Les reunions amb Francisco Correa, cap de la trama Gürtel, “van ser lliures i espontànies” i la decisió de Peñas de gravar-les, abunda el TS, “no va ser provocada per la Policia o una altra institució pública d'investigació, per la qual cosa encara que moral i èticament puga ser qüestionada la seua actuació, no va suposar infracció del dret a un procediment amb totes les garanties i del drets a no declarar contra si mateix i no declarar-se culpable”.

La secció setena de l'Audiència Provincial d'Alacant va basar la seua decisió d'anul·lar les escoltes en la “falta d'originalitat” de les gravacions aportades a Anticorrupció per Fenoll (eren còpies). Encara que no va concloure que els àudios estaven manipulats, la sentència absolutòria emfatitzava que es tractava de “cintes editades” que no van ser objecte d'una anàlisi pericial. També va adjudicar a l'empresari la finalitat de “enganyar i danyar” en aportar els àudios.

Per contra, el TS no veu “cap inconvenient” des de l'òptica constitucional en el fet que les gravacions s'obtingueren de manera subreptícia per un dels intervinents en la conversa. “No s'aprecia compromís de cap dret fonamental”, afirma categòric la fallada, que recorda que el Tribunal Constitucional exigeix “indicis racionals” o “sospites fundades” de cara al processament i exclou les investigacions “merament prospectives”.

“En aquest cas, la legitimitat constitucional de les gravacions que ens ocupen queda fora de dubte. Cap dret fonamental es va veure afectat per la seua obtenció i aportació a la Fiscalia, per la qual cosa la nul·litat acordada manca de manteniment”, afirma el TS en un succint paràgraf que tomba de pla l'absolució dels 34 processaments.

Anticorrupció “va realitzar comprovacions raonables”

La sentència recorda que la Fiscalia Anticorrupció “va realitzar comprovacions raonables” per a confirmar la “solvència de la troballa” i Fenoll va admetre la seua autoria. Les gravacions, afig, aportaven “sòlids indicis” de la suposada activitat criminal que Anticorrupció pretenia investigar. A més, també considera que el fet que no s'aportaren les gravacions originals i que els àudios en mans del fiscal estigueren editats no implica necessàriament una manipulació, un extrem que ni tan sols la sentència absolutòria “afirma rotundament”.

Sobre les raons de l'empresari per a aportar tan comprometedores gravacions, el TS sosté que “no sembla raonable excloure l'interés empresarial que el mateix va adduir com a detonant de la seua actuació”, de cara a “perpetuar” l'adjudicació que les seues empreses van obtindre de l'Ajuntament d'Oriola.

El TS avala diversos de les actuacions que van autoritzar les escoltes telefòniques a Fenoll, a més de les seues respectives pròrrogues, per part del Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Judicial d'Alacant. Les resolucions, segons estima l'alt tribunal, comptaven amb “suficient motivació i justificació” i exposaven els fets i presumptes delictes investigats, a més dels indicis més rellevants.

La sentència, d'altra banda, també descarta la nul·litat dels registres practicats —“manca d'agafador”, afirma— i de l'obtenció per part dels investigadors policials dels números associats a les targetes prepagament a partir d'informació subministrada per operadors de serveis de comunicacions.

Mentre que l'Audiència Provincial d'Alacant considerava que la Policia no comptava amb la preceptiva autorització judicial per a obtindre eixos números de telèfon (sent, per tant, una actuació suposadament il·legal), el TS conclou que eixa “simple dada” no interfereix en el secret de les comunicacions. “Simplement es tracta d'una dada desvinculada dels processos de comunicació, i eixa és la clau”, indica la fallada.

En definitiva, el Suprem estima el recurs de la Fiscalia Anticorrupció i anul·la la sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant, retrotraient les actuacions al moment de la deliberació i redacció de la fallada, perquè el mateix tribunal (la secció setena) procedisca, aquesta vegada analitzant la totalitat de la prova (incloent les demolidores escoltes telefòniques) i amb “llibertat de criteri”, a dictar el pronunciament “que estime adequat”.