“Afortunadament Catalunya és una comunitat molt plural i molt heterogènia”, ha proclamat Mariano Rajoy aquest dimarts en el seu discurs d'investidura. Aquesta pluralitat, però, no es veurà en la votació d'aquest dimecres: una aclaparadora majoria de 36 dels 47 escons que es reparteixen a Catalunya diran 'no' a la presidència de Rajoy i al pacte entre el PP i Ciutadans.
En un moment en què tots els consensos semblen haver saltat pels aires a Catalunya, la votació d'investidura concitarà l'acord de més del 75% dels representants catalans. Un rebuig poques vegades vist i només comparable al dels diputats bascos, que repudiaran la investidura per una àmplia golejada de 16 a 2.
El percentatge de representants catalans contraris a la investidura reflectirà el malestar que ha produït el pacte assolit per Rajoy i Rivera a les formacions majoritàries i a les principals institucions de Catalunya. Els partits independentistes i el mateix Govern no han dubtat a descriure l'acord com “pacte contra Catalunya”, per les seves mesures al voltant de l'ensenyament, que introdueixen un model trilingüe que podria acabar amb el model d'immersió lingüística de l'escola catalana. Mesura que, amb tot, l'Executiu de Puigdemont ja ha avançat que no pensa aplicar encara que s'aprovi.
També per part d'En Comú Podem, formació guanyadora de les dues últimes generals, s'han subratllat les regressions en matèria d'autogovern autonòmic que suposaria l'aplicació del pacte Rajoy-Rivera. Segons Xavier Domènech el model territorial que emana del document de 150 propostes “ens situa en temps de la LOAPA”, en referència a la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic aprovada el 1982. Per part dels comuns també el model trilingüe ha estat motiu de crítiques directes.
La proposta d'investidura troba així el rebuig frontal d'En Comú Podem, ERC i CDC, els tres partits amb més representació. Però, també d'entre els socialistes, els catalans del PSC han estat una de les federacions que amb més tenacitat s'han mostrat contraris a cap concessió del seu partit cap a Rajoy, en contra d'altres federacions i baronies territorials del PSOE que en un moment s'havien obert a una abstenció que desbloquegés la situació política.
Rajoy, “amagat rere Catalunya”
Durant el seu discurs, Rajoy s'ha referit durant prop de 10 minuts a Catalunya i, en concret, al procés sobiranista. El desig de la independència, segons ha assegurat, “de cap manera es pot atribuir als catalans en el seu conjunt”. “Hem constatat una vegada més”, ha considerat el candidat a la presidència sobre el resultat electoral, “que Catalunya és molt més que els polítics independentistes, i que aquests no podrien dur a terme els seus objectius sense provocar una enorme fractura a la societat” .
Aquestes paraules, que entronquen amb el compromís ferm inclòs en el pacte amb Ciutadans d'evitar tot tipus de referèndum sobre la independència, han creat malestar entre la majoria dels representants catalans. “Rajoy amaga la seva falta de projecte obrint una divisió entre els catalans que estan a favor del dret a decidir i els que no”, ha respost Xavier Domènech després del discurs. El líder d'En Comú Podem ha fet servir una de les manifestacions de Rajoy per ironitzar que està d'acord amb ell en només una cosa: “En què el primer dret de tot ciutadà és decidir sobre la seva nació, i el que planteja una majoria dels catalans és decidir sobre el seu futur”.
En el mateix sentit s'ha expressat el portaveu d'ERC, Joan Tardà, per a qui les referències de Rajoy a Catalunya són el reflex d'“unes dretes espanyoles que necessiten un enemic”. “Mentre existeixin els catalans, les dretes es cohesionaran contra ells per amagar la seva incapacitat de resoldre els problemes de la ciutadania”, ha assegurat.
El d'Esquerra també ha aprofitat per atiar el PSOE, de qui ha assegurat que “deixa a les dretes el poder perquè no s'atreveix a reconèixer el dret a triar el seu futur de les ciutadanies de les diferents nacions que conformen l'Estat espanyol”. Tant és així, que Tardà ja ha avançat el seu 'no' a Sánchez si s'intenta la investidura i no accepta un referèndum sobre la independència.