La regla i els Gelokitties

Estic una mica cansada d’interpretacions entorn la meva estimada menstruació.

Hi ha regles que em fan mal, sí, i només vull jaure al sofà, retorçar-me, renegar, maleir i prendre medicines perquè em passi el dolor. I no vull que ningú faci conjectures sobre si tinc quists als ovaris, infertilitat potencial, problemes amb la meva mare, contradiccions amb la meva sexualitat o que em diguin que he de parir perquè se m’eixampli el coll de l’úter, que em digui que analitzi conflictes interiors o que és perquè he nascut a la primavera i les que naixem a la primavera som més propenses als dolors menstruals. No vull recomanacions que faci ioga o dansa del ventre, de que respiri conscientment, abraci el meu dolor i el travessi… o de que relaxi l’úter amb meditacions guiades i em reconcilii amb els meus ovaris amb una visualització de llums de colors.

M’agradaria que se’m tapés amb una manta, se’m preguntés si se’m porta una infusió calenteta i se’m deixés en pau amb les meves punxades o amb el que sigui que senti. I que en tot cas, se’m preguntés, en què et puc ajudar? I et diré què necessito. Pot ser silenci, pot ser que m’expliquis alguna cosa per distreure el meu cap, pot ser que em posis la mà damunt la panxa i em diguis que “tot anirà bé”. A cada moment em pot valdre una cosa o altra, ja t’ho diré, però no t’adelantis a diagnosticar-me.

El cicle menstrual dibuixat per Alejandra Lunik

Estic cansada d’escoltar persones que s’anomenen “expertes de la regla” jutjar totes les regles per igual; tenir solucions meravelloses per a la meva regla en concret, perquè saben exactament com em sento; convidar-me a beure’m la meva sang o voler-me clavar agulles a no sé on perquè em passi el dolor. I el que més ràbia em fa és que em critiquin perquè prenc paracetamol. Prenc Gelocatil, sí, ho admeto. M’agrada dir-li Gelokitty, tot i haver-me passat al Dolocatil que és més barat. Prenc paracetamol perquè hi ha regles en què no vull analitzar el meu dolor, fer reflexions ancestrals ni cap remei de Déu. Vull que se’m passi, i aviat. I vull sentir-me lliure de poder-me medicar. Perquè no vull jaure al sofà, perquè vull anar a treballar, perquè he quedat amb algú que fa temps que no veig i vull veure-la… perquè no he de donar explicacions, i tot i que potser seria més sa aturar-me, agafar la baixa, o anul•lar la trobada amb una amiga, a vegades em ve de gust prendre un medicament per sentir-me una mica millor i sentir-me lliure de poder decidir què faig.

Sembla que hi ha diverses fites a assolir entorn de la regla, ja veureu que em quedo curta:

La regla no existeix. Si la tens, amaga-la.

Esporuguir les parelles perquè no tinguin relacions sexuals amb la regla com a companya.

Combatre-la amb compreses i tampons amb tecnologies avançades Odor Control.

Convèncer la població que la sang menstrual és blava.

Entendre que el més important és que no et faci mal i puguis practicar molt esport i anar a la platja.

Saber que la clau és que tu exerceixis control sobre ella per dir-li com ha de ser, com t’ha de tractar i les molèsties que t’ha de causar.

Sembla que hi ha un cicle menstrual que ho explica tot, unes hormones que ho confirmen i uns estudis que ho corroboren. Bla, bla, bla… Sembla que has d’estar excitada en període fèrtil, tenir totes les aventures possibles per corroborar la teva agilitat en els dies que et ve a visitar “la mujer de rojo” i portar la faldilla més curta per demostrar confiança públicament. Sembla que t’has de posar espongetes a la vagina per poder tenir relacions de penetració i aturar la regla perquè el xicot no s’embruti el pito… Bla, bla, bla…

La meva dismenorrea com l’han anomenat no em visita tots els mesos, té els seus propis horaris i desitjos, i no es deu a endometriosis, miomes, càncers, dispositius intrauterins, ITS… ni res d’això. Em fa mal perquè estic estressada? Pot ser sí. Ser dona és estressant. M’estresso entre altres coses quan sento que no puc menstruar en pau, que aquest moment íntim és ecografiat, descodificat, psicoanalitzat i avaluat amb diverses lupes… la de“un altre cop amb dolor de regla?”, “Ja has anat al metge, no”?, “Vols dir que no et passa res a l’inconscient?”, “T’has fixat que amb lluna plena tot és diferent”… I una merda!

Sincerament, no m’importa. És veritat que no m’agrada sentir-me inflada i anar amb els pantalons descordats per tot arreu, ni tacar el terra quan em canvio la copa menstrual, ni envermellir tovalloles quan em dutxo o notar que ja no em queden forces i haver de quedar-me al llit, però lectores i lectors, si és que heu arribat fins aquí i us ha passat també pel cap la frase “Si tens la regla, és que estàs viva” o “Ja la trobaràs a faltar quan no la tinguis”. No patiu, estimo molt la meva regla, no la canviaria per cap altra, i fins i tot he posat nom als meus ovaris per dirigir-me a ells amb educació o sense segons la fase de la lluna que em regeixi…, i no, no tinc histèria, ni traumes. Bla, bla, bla… Mireu quin dibuix tan bonic he fet!

Estic una mica cansada d’interpretacions entorn la meva estimada menstruació.

Hi ha regles que em fan mal, sí, i només vull jaure al sofà, retorçar-me, renegar, maleir i prendre medicines perquè em passi el dolor. I no vull que ningú faci conjectures sobre si tinc quists als ovaris, infertilitat potencial, problemes amb la meva mare, contradiccions amb la meva sexualitat o que em diguin que he de parir perquè se m’eixampli el coll de l’úter, que em digui que analitzi conflictes interiors o que és perquè he nascut a la primavera i les que naixem a la primavera som més propenses als dolors menstruals. No vull recomanacions que faci ioga o dansa del ventre, de que respiri conscientment, abraci el meu dolor i el travessi… o de que relaxi l’úter amb meditacions guiades i em reconcilii amb els meus ovaris amb una visualització de llums de colors.