El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha cridat aquest dilluns a l'Estat a actuar amb “intel·ligència” per aplicar a Catalunya una “tercera via” i evitar així que els catalans només tinguin com a opcions “la secessió” o la “submissió” a Espanya. En un article publicat avui a 'La Vanguardia', Duran fixa així la posició del seu partit en la qüestió de la consulta sobiranista a dos dies de l'inici del Debat de Política General al Parlament, el primer de la legislatura.
En una nova apel·lació a l'Estat a dialogar, el secretari general de CiU assenyala que “la possibilitat d'una tercera via sembla difícil si a l'altra banda no hi ha ningú”. No obstant això, aquesta tercera via, segons Duran, “pot esdevenir un camí fructífer si es pot trobar el punt d'equilibri entre les legítimes aspiracions nacionals de Catalunya i els llaços efectius i les diverses utilitats de tot tipus, resultat de molts anys d'història compartida -amb Espanya-”.
Per a Duran, “si des de fora de Catalunya s'actua de manera intel·ligent i amb visió de futur”, és “obvi” que les opcions de Catalunya “no poden ser només blanc o negre” i “no seria bo que des d'Espanya s'obligués a escollir entre la independència o la situació actual recentralitzadora, uniformista i asfixiant”.
En l'article, titulat “Ara, consulta! ¿Després...?”, el líder democristià reitera el seu compromís amb una consulta legal, que és “més necessària que mai” i és l'objectiu en el qual els partits catalans han de centrar seus esforços: “No hauríem de dividir energies discutint sobre les opcions diferents que s'hauran de votar -en un eventual referèndum-”, reflexiona.
Crítica a l'actitud de Mas després de la Diada de l'any passat
Pel que fa al tempo, el líder de CiU al Congrés adverteix que “per moltes ganes d'anar de pressa que tinguin alguns”, la legitimitat del procés sobiranista rau en “la capacitat de fer les coses de manera ordenada i democràtica”, i subratlla: “El futur de Catalunya ens es pot decidir per l'èxit d'una o de cent manifestacions, sinó per la força de les urnes i dels vots”.
En aquest sentit llança un dard contra el líder de la seva federació, Artur Mas, pels seus actes després de la manifestació de la Diada de l'any passat: “El meu compromís polític no es tradueix en pujar a l'onada de sentiments, sinó en intentar conduir-los cap a una sortida viable que a la pràctica representi el bé comú per a la meva comunitat”.
En el text, Duran recorda que Unió defensa des de la seva fundació el 1931 el dret a l'autodeterminació de Catalunya i que advoca per una “Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística amb un model confederal”. No obstant això, “el separatisme no ens fa por si aquesta fos l'única possibilitat -sempre que fos viable-, de defensar els drets de la nació catalana”, conclou Duran.