El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
Llegir el Diari de la Cultura en català.
Després de recórrer l’Àfrica el periodista Marc Serena ha construït un llibre valent, inèdit i emocionant. Un llibre on com assenyala a les pàgines introductòries “no hi ha lloc per a racistes ni per a integristes ni per a repressors”. El que ofereix el darrer llibre de Serena és un retrat de com viuen la homosexualitat els africans. Un llibre que dóna veu a ciutadans anònims, a cambreres, informàtics, advocades, imams, treballadors sexuals... Ciutadans que ja no volen patir més morts com les de l’activista ugandès David Kato (1964-2011) que va ser assassinat a casa seva tres mesos després de ser titllat de gay per diari local.
Això no és africà és un ampli repertori de denúncies, hi ha crítiques per a tothom, fins i tot per a la mateixa comunitat LGTB. Ara bé, no és un llibre només per a gais i lesbianes. Un llibre que parla de l’amor, l’amistat, la família, la religió, la llibertat, la política... i, a la vegada, ens actualitza la visió que tenim de l’Àfrica.
Per què vas decidir embrancar-te en aquesta aventura?
El primer llibre el vaig escriure als vint-i-cinc anys i era més innocent. Però amb el temps vaig arribar a la conclusió que una de les injustícies més terribles, més repetides i més silenciades que existeixen és que hi hagi persones que siguin perseguides per la seva d’estimar. A setanta-vuit països del món, el 40% del total, encara hi ha lleis homòfobes. Ara això va apareixent més als mitjans però fa tres anys, quan vaig començar la investigació, n’havia sentit a parlar molt poc. Si aquest patiment deixa de ser invisible ja haurem guanyat alguna cosa.
Quin ha estat l’aspecte més dur de l'el·laboració del llibre
No vaig voler explicar als meus pares ni a la majoria dels meus amics perquè me n’anava a l’Àfrica. No volia que es preocupessin o que em traguessin la idea del cap. Que hagi fet aquest viatge i tota aquest investigació amb els meus estalvis és una prova de com s’ignora aquest patiment. Has sentit a dir que a Etiòpia han canviat recentment la llei i que ara s’equipara ser gai amb ser terrorista? Algun mitjà ha publicat una ratlla de les persones assassinades durant l’últim any al Marroc per ser gais o lesbianes? Els activistes amb els quals parlo em diuen que en tenen constància de sis, però segur que són més. Quan mires el mapa d’assassinats a persones trans a nivell mundial també sembla que a l’Àfrica no n’hi hagi. Hi ha morts que no consten enlloc. En el llibre explico com intento investigar un d’aquests assassinats que no consten enlloc a Tanzània
Després d’aprofundir com es viu la homosexualitat a l’Àfrica, quina percepció tens dels drets homosexuals a Europa?
Tenim moltes assignatures per a resoldre: hi ha molts amics meus que encara no han sortit de l’armari a casa seva, hi ha pares i mares que eviten la parella del seu fill o filla, hi ha molts joves que segueixen marxant del seu poble per anar a la ciutat per viure més anònimament, als patis de les escoles “maricón” segueixen sent un insult de sèrie, a moltes escoles se segueix passant de puntetes pel tema... Perquè hem omplert tantes pàgines sobre la immigració i, en canvi, s’ha dit tant poca coses sobre les persones que venen al nostre país, no per diners, sinó perquè els és impossible tenir una relació de parella estable?
Estàs preparant un nou projecte?
Després de treballar aquests tres anys per a fer aquest llibre ara m’agradaria anar més enllà, però m’he quedat sense estalvis. Estic mirant com fer-m’ho. Però es difícil, en aquest país hi ha una cosa pitjor que la censura, les prioritats. Aquest tema no és prioritat. Als mitjans de comunicació on he treballat el pressupost per viatjar se’l gastava el Departament d’Esports.
Més informació:
Després de recórrer l’Àfrica el periodista Marc Serena ha construït un llibre valent, inèdit i emocionant. Un llibre on com assenyala a les pàgines introductòries “no hi ha lloc per a racistes ni per a integristes ni per a repressors”. El que ofereix el darrer llibre de Serena és un retrat de com viuen la homosexualitat els africans. Un llibre que dóna veu a ciutadans anònims, a cambreres, informàtics, advocades, imams, treballadors sexuals... Ciutadans que ja no volen patir més morts com les de l’activista ugandès David Kato (1964-2011) que va ser assassinat a casa seva tres mesos després de ser titllat de gay per diari local.
Això no és africà és un ampli repertori de denúncies, hi ha crítiques per a tothom, fins i tot per a la mateixa comunitat LGTB. Ara bé, no és un llibre només per a gais i lesbianes. Un llibre que parla de l’amor, l’amistat, la família, la religió, la llibertat, la política... i, a la vegada, ens actualitza la visió que tenim de l’Àfrica.