Barcelona es postula amb convicció a Ciutat de la Literatura UNESCO

La primera Ciutat de la Literatura UNESCO va ser Edimburg en 2004 i l'han seguit Melbourne, Iowa City, Dublín, Reykjavík, Norwich, Cracòvia, Heidelberg, Praga, Dunedin i Granada. Barcelona es postula per a la present edició amb la força de ser una ciutat que ha comptat amb la literatura en la seva trama històrica. Compta amb un dia com Sant Jordi dedicat als llibres, a més d'una important xarxa de biblioteques i de ser centre editorial tant en llengua castellana com, per descomptat, en la catalana. Això entre altres coses. Parlem amb Esteve Caramés, Responsable de Relacions Internacionals Cultura, en l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), qui coordina l'equip tècnic que ha elaborat el projecte de la candidatura. La resolució es farà pública el proper 11 de desembre.

Com sorgeix la idea de presentar Barcelona a Ciutat de la Literatura UNESCO?

És una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona –dirigida per Berta Sureda, Comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona– fruit del treball del Consell Promotor que inclou 150 representants del món del llibre i la literatura a la ciutat. El nostre treball ha estat recollir les iniciatives generades i ajustar-les als requeriments de la xarxa de ciutats creatives de l’UNESCO i promovem el contacte amb les altres ciutats.

Què fa de Barcelona una possible Ciutat de la Literatura?

Barcelona ja és una ciutat de la literatura. És històricament una capital editorial mundial en llengua castellana, que a més té la particularitat única de ser-ho també en llengua catalana. En ella operen tots els agents de la cadena del llibre, al costat d'institucions literàries amb un dinamisme envejable. Les nostres biblioteques són un referent internacional, vam ser fundadors de la xarxa ICORN de Ciutats Refugi per a escriptors perseguits i som també un gran centre de formació en totes les disciplines del llibre. I per descomptat, la ciutat ha estat el centre d'inspiració per als escriptors, constituint un ric patrimoni literari.

Contra que altres ciutats es 'competeix' en aquesta edició?

Sabem que es presenten Seattle (per segona vegada), Nottingham, Ljubljana, Lviv i Bagdad; encara que poden ser moltes més. L'any passat es van presentar Salamanca i Granada, però no tenim notícies que la primera s'hagi tornat a presentar.

Juga en contra que ja hi hagi una altra ciutat d'un mateix estat?

En principi, la xarxa busca diversificar-se en l’àmbit geogràfic i en perfils de ciutats. Granada va entrar a la xarxa al desembre del 2014, quan el projecte de Barcelona ja estava en marxa. Malgrat la proximitat geogràfica, el perfil de ciutat és diferent. Hi ha altres casos de dues ciutats al mateix país, com Edimburg i Norwich en el Regne Unit, i Nottingham també es presenta aquest any.

Des del moment que es presenta candidatura és que es veuen possibilitats...

Sabem de l'interès de l’UNESCO perquè Barcelona formi part de la xarxa de Ciutats Creatives. Hem treballat el nostre projecte amb les ciutats que ja són Ciutats de la Literatura i sabem també que veuen amb molt bons ulls el projecte que hem preparat. En el cas de no aconseguir-ho, hauríem d'estudiar el que ha succeït, i en la propera edició, després de seguir les recomanacions de la UNESCO, presentar o no un nou projecte.

Què aportarà formar part d'aquest 'club' de ciutats?

En primer lloc és un senyal de reconeixement cap a un dels sectors culturals més importants de Barcelona, que mereix ser reconegut. Però anem més enllà, volem treballar amb institucions, festivals, sector editorial, biblioteques, associacions professionals amb un objectiu compartit, fer créixer el fet literari, incrementar el seu valor i els nostres índexs de lectura, particularment entre els més joves. Hi ha molt camí per recórrer, i ser Ciutat de la Literatura de la UNESCO és una bona excusa per fer-ho possible.

Té repercussions en l’àmbit internacional?

La inclusió a la xarxa ens permetria treballar de forma cooperativa amb altres ciutats que també han fet l'aposta de posar la literatura al centre de les seves polítiques culturals. Les Ciutats de la Literatura UNESCO són diferents entre elles, unes estan més centrades en la divulgació del patrimoni, unes altres en el turisme cultural, unes altres en l'escriptura creativa o l'edició, però totes tenen l'objectiu que la literatura contribueixi al desenvolupament social, cultural i econòmic de les seves ciutats. Comparteixen bones pràctiques, realitzen intercanvis i engeguen projectes cooperatius, com les residències d'escriptura per a autors de la xarxa que començaran a l'octubre a Praga.

I quant a efectes econòmics?

La designació no implica una dotació econòmica i no ens consta que s'hagin quantificat els efectes econòmics de la designació, encara que les Ciutats sí que analitzen l'impacte de les accions en termes de públic o d'accions cooperatives. En alguns casos la designació ha tingut un impacte positiu en la projecció internacional de la ciutat.

Com o de qui sorgeix la idea?

La candidatura es va presentar el passat mes de juliol arran d'un article en el suplement Cultura/s de La Vanguardia, escrit per Maria Patricio, que va passar a integrar l'equip de candidatura des de l'inici. Barcelona sempre és molt activa en l’UNESCO (la ciutat acull fins a 7 espais que són Patrimoni Mundial), i el nostre treball amb Agenda 21 de la Cultura en la Comissió de Cultura de CGLU ha estat sempre molt bé acollit en la UNESCO. Pensàvem sumar-nos a la xarxa de Ciutats Creatives UNESCO, i arribem a la conclusió que fer-ho en Literatura era el més positiu per a la ciutat i els seus sectors culturals.

Es perd força quan tanca una llibreria com a Negra y Criminal?

En tots els casos, que tanqui una llibreria és una gran pèrdua per als ciutadans. Actualment, estem estudiant com actuen altres ciutats per preservar les llibreries. Hi ha casos molt interessants com el de París que volem analitzar detalladament. Afegir que afortunadament el Festival BCNegra seguirà endavant, així ho vol Paco Camarasa i nosaltres també, i a més ja està col·laborant amb altres ciutats de la xarxa, com Edimburg.

Així mateix algunes editorials estan de poc desplaçant-se a Madrid?

Barcelona compta amb professionals amb molta experiència en tota la cadena del llibre, difícils de trobar avui en altres ciutats. Un valor intangible de gran competitivitat. No és casualitat que les més importants cases d'edició en literatura en llengua espanyola estiguin aquí, i la Capitalitat UNESCO és un reconeixement per a la labor de tot el sector editorial que volem retenir a Barcelona doncs forma part del nostre ADN cultural.

La primera Ciutat de la Literatura UNESCO va ser Edimburg en 2004 i l'han seguit Melbourne, Iowa City, Dublín, Reykjavík, Norwich, Cracòvia, Heidelberg, Praga, Dunedin i Granada. Barcelona es postula per a la present edició amb la força de ser una ciutat que ha comptat amb la literatura en la seva trama històrica. Compta amb un dia com Sant Jordi dedicat als llibres, a més d'una important xarxa de biblioteques i de ser centre editorial tant en llengua castellana com, per descomptat, en la catalana. Això entre altres coses. Parlem amb Esteve Caramés, Responsable de Relacions Internacionals Cultura, en l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), qui coordina l'equip tècnic que ha elaborat el projecte de la candidatura. La resolució es farà pública el proper 11 de desembre.

Com sorgeix la idea de presentar Barcelona a Ciutat de la Literatura UNESCO?