Amb la mort de l’editor Jaume Vallcorba és inevitable preguntar-se què passarà amb Quaderns Crema i Acantilado. Les travesses i suposicions per endevinar quin serà el futur d’aquests dos segells editorials -estimats per lectors àvids i exigents- ja fa mesos que circulen pels circuits literaris (ja se sap que les especulacions són un entreteniment barat).
Treballador infatigable, Vallcorba dedicava els matins a anar al despatx (la seu de les editorials aixecades per Vallcorba és un pis senyorial del carrer Muntaner de la zona alta), i les tardes les passava llegint a casa seva. Tanta lectura i feina ben feta assegura que sense l’alma mater del projecte, la programació d’Acantilado i Quaderns Crema pot tirar endavant com a mínim un parell d’anys com fins ara, segons fonts vinculades a l’editorial. Dos anys són un temps suficient perquè la nova responsable de Quaderns Crema i Acantilado, Sandra Ollo, la dona de Jaume Vallcorba (acompanyada per tot l’equip), continuiï explorant el camí triat per Jaume Vallcorba.
Fonts properes a l’editorial afirmen que la voluntat de l’hereva d’aquest exquisit llegat editorial és la de continuar les directrius que Vallcorba ha deixat rigorosament traçades. Sembla ser que grans grups editorials com Planeta i Penguin Random House Mondadori ja han fet ofertes superlatives per aconseguir els catàlegs substanciosos d’ambdues editorials, però de moment Quaderns Crema i Acantilado continuaran amb la independència i valentia que les caracteritza.
Un catàleg valent
L’atzavara, planta robusta d’origen mexicà amb flors que amaguen espines, va inspirar l’editor Jaume Vallcorba quan buscava un logotip per identificar l’acabada de néixer Quaderns Crema el 1979. Els primers títols publicats van ser Les Poesies d'Ausiàs March, a càrrec de Joan Ferrater, i El preludi d'Antoni Marí. “Des dels inicis, la idea de Crema ha sigut la de crear una plataforma per a autors novells com ho van ser en el seu moment Ramon Solsona, Ferran Torrent, Antoni Puigverd o Quim Monzó. Alguns continuen amb nosaltres i d'altres no, però tots van començar a Crema”, explicava l'editor fa quatre anys quan celebrava el 30è aniversari de Quaderns Crema.
El gust editorial de Jaume Vallcorba ha sigut el del gran humanista devot de les llengües romàniques, el de l’amant d’obres medievals trobadoresques que s’aboca a l’edició del bo i millor d’aquesta tradició. Però Vallcorba també ha anat més enllà, el seu olfacte ha permès la recuperació d’autors oblidats i la descoberta de veus noves.
La cura per la llengua, la construcció de diàlegs entre temps i gèneres, la vetlla pel nostre patrimoni intel·lectual, l’eixamplar fronteres i interessos... en definitiva, les ganes de traslladar la seva vasta erudició als lectors ha estat possible gràcies a la gran fe que dipositava en les paraules. Les atzavares viuen de mitjana uns 25 anys i tant de bo, Quaderns Crema i Acantilado segueixin creixent com ho fan aquestes plantes, als marges, vora el mar i lliures.
Amb la mort de l’editor Jaume Vallcorba és inevitable preguntar-se què passarà amb Quaderns Crema i Acantilado. Les travesses i suposicions per endevinar quin serà el futur d’aquests dos segells editorials -estimats per lectors àvids i exigents- ja fa mesos que circulen pels circuits literaris (ja se sap que les especulacions són un entreteniment barat).
Treballador infatigable, Vallcorba dedicava els matins a anar al despatx (la seu de les editorials aixecades per Vallcorba és un pis senyorial del carrer Muntaner de la zona alta), i les tardes les passava llegint a casa seva. Tanta lectura i feina ben feta assegura que sense l’alma mater del projecte, la programació d’Acantilado i Quaderns Crema pot tirar endavant com a mínim un parell d’anys com fins ara, segons fonts vinculades a l’editorial. Dos anys són un temps suficient perquè la nova responsable de Quaderns Crema i Acantilado, Sandra Ollo, la dona de Jaume Vallcorba (acompanyada per tot l’equip), continuiï explorant el camí triat per Jaume Vallcorba.