L'Home d'Acer comença de zero arrasant la seva llar

Va succeir abans amb l'home ratpenat i l'home aranya. També Superman estrena pel.lícula en què de nou ens relaten l'origen de l'heroi. En realitat es vol explicar la mateixa història per primera vegada a un nou mercat potencial. És l'obsessió per l'anomenat reinici dels personatges, canviar tot perquè tot segueixi igual, que afecta cada vegada més a Marvel i DC, les dues grans firmes del còmic nord-americà. Ambdues companyies són ja criticades obertament per diversos dels seus autors en nòmina, que denuncien ingerències i pressions inaudites (delirant la perla del guionista Paul Jenkins en revelar com un editor li va deixar anar “no crec que estiguis comprenent bé al personatge. Batman no s'asseu”). No interessen les històries madures que permetin evolucionar els herois amb malles. Ja no es confia en el talent, si no en els estudis de mercat que exigeixen renovar constantment el producte a la venda, limitant-se a lleugeres modificacions, si pot ser estètiques, en un calc de la línia de màrqueting d'Apple o Microsoft. Qualsevol canvi en l'statu quo -especialment les morts de personatges- ha de ser reparat immediatament per evitar suspicàcies dels executius de Hollywood. Les majors del còmic no volen arriscar el valor financer de les creacions que administren, sobretot després dels beneficis facturats per les seves últimes adaptacions cinematogràfiques. El cavaller fosc: la llegenda reneix (2012) va recaptar a nivell mundial més de mil milions de dòlars, superats per Iron Man 3 (2013) i per Els Venjadors (2012), dos films que posaven a Marvel/Disney a la davantera d'aquesta competició empresarial. No obstant això, la recent estrena nord-americana de L'Home d'Acer ha fet miques rècords pastant 125 milions de dòlars en el seu primer cap de setmanaL'Home d'Acer, tot un sorpasso per DC/Warner, propietària del superhome creat el 1932 per Siegel i Shuster.

Grans dosis d'adrenalina

Malgrat les (tremendes) implicacions econòmiques, renovar un mite no té per què saldar amb un mal resultat creatiu. De fet, L'Home d'Acer surt més airós de la comesa que per exemple The Amazing Spiderman (2012). La nova pel.lícula de Superman es presenta com un drama sobre la identitat d'un jove alienígena que aprèn a ser no només un home sinó un superhome. Com en la teleserie Smallville, el film se centra més en Clark Kent (o Kal-El, el seu nom kriptonià) que en el seu alter ego amb capa, però no tinguin por perquè les escenes d'acció se succeeixen cada deu minuts (o menys). Fins i tot les dues figures paternes del personatge fan malifetes sense altra necessitat que regalar adrenalina al respectable.

La bona notícia és que Zack Snyder (300 i Watchmen, però també Sucker Punch) controla el ritme durant les més de dues hores de metratge, amb una claredat d'exposició gens comú entre els cineastes pirotècnics als quals s'adscriu, descobrint una subtilesa a què ens té poc acostumats, amb detalls que encantaran als fans de llarg recorregut com aquestes primeres proves de vol donant grans salts a l'estil Hulk, que honren les primeres aparicions en paper de Superman. Tampoc decep un repartiment encapçalat pel resultón i massís Henry Cavill, amb torns de lluïment per Diane Lane, Kevin Costner, Russell Crowe, o Laurence Fishburne (el primer Perry White negre de la Història), sense oblidar a una complidora Amy Adams (la primera Lois Lane no abofetejable de la Història), encara que el puixant Michael Shannon com malvat General Zod va deixar que li robés la funció una sequaç seva interpretada per l'alemanya Antje Traue.

La banda sonora del veterà Hans Zimmer resulta eficaç, encara que evidentment no arriba a la composta per John Williams per Superman (1978), de Richard .Donner, la mítica partitura que fins ara havia estat reciclada a totes les pel.lícules, inclosa Superman Returns (2006), la immediata predecessora de la que ens ocupa. On l'estomacada versió de Bryan Singer intentava continuar els fets relatats en les dues primeres pel.lícules de Donner, Home d'Acer prefereix condensar en un sol film l'origen de Superman i la seva lluita contra els renegats kriptoniansHome d'Acerkriptonians. I encara que la de Snyder no té l'humor de Superman I i II, també evita el ridícul camp obviant la temuda kriptonita o prescindint dels sobrecalçotets del famós vestit blaugrana. A més destaquen uns FX constants però imbricats amb naturalitat, dels que gaudiran plenament sense necessitat del 3D (el nas, els ulls i la cartera agrairan prescindir de les ulleres).

Una proposta a mig camí

I fins aquí el més bo. Perquè no estarem davant d'un blockbuster descerebrat a l'ús, però tampoc falten els forats de guió característics de l'últim cinema envasat a Hollywood. El productor de L'Home d'Acer és Christopher Nolan, director dels tres últims Batman, i aquí repeteix amb l'escriptor d'aquesta saga, David S. Goyer (també perpetrador de totes les adaptacions de Ghost Rider i Blade). En l'obstinació de Nolan per infondre realisme als superherois, Home d'acer es queda a mig camí entre el millor de Batman Begins i el pitjor de El cavaller fosc: la llegenda reneixHome d'acerBatman Begins El cavaller fosc: la llegenda reneix. Deixant de banda límits naturals en la capacitat creativa de productor i guionista, és molt probable que les ingerències d'alguns executius de grans estudis com Warner siguin tan insultants com les d'alguns editors de Marvel i DC. Es nota en el film quan s'obliga l'espectador intel.ligent a forçar massa la suspensió de la credibilitat i empassar-se les absurdes accions d'uns personatges amb una correcta progressió emocional, però sense profunditat ni coherència interna.

Per no parlar de supercops que no trenquen escafandres, o de cauteritzar ferides amb supervisió làser sense abans apartar la roba. O de novetats que aixecaran ampolles entre els fans més puristes del còmic com l'exhibició impúdica de la doble identitat suposadament secreta, el rialler episodi d'un Pa Kent entestat a salvar un gos (quan era clarament un treball per a Superman), o el polèmic clímax , que no revelarem aquí però que defensaríem a ultrança si el superheroi hagués mostrat veritable preocupació per la seguretat humana durant la pel.lícula, en lloc d'estomacar espectacularment als seus enemics sense evitar les zones poblades ni importar-li els danys col.laterals que aniquilen bona part de Smallville i Metròpolis (les qualifica de llar, imagini el que faria a la seva ciutat, amic!). El dolent dóna en el clau: “Jo vaig néixer per protegir Kriptó, tu has triat la Terra”. Si Zod apostava per l'eugenèsia per salvar el seu planeta, Superman és el seu perfecte revers i en el procés de salvar-nos no sembla importar-li que morim uns centenars (a excepció d'elegits com Lois, fidel a la seva tradicional caiguda de molt alt).

Referències cristianes

També hi ha qui es mostra molest amb certes referències cristianes: Clark té 33 anys, se'l veu surar amb els braços en creu, i es confessa davant un capellà que li recomana “un salt de fe” (curiosament el mateix consell que es donava en la última pel.lícula de Batman, o quan Nolan va defenestrar al Senyor de la Nit). Però era “Superman Returns” de Singer la que es delectava en el símil del messies catòlic. A “Home d'acer” brilla una altra relació que resulta més delicada i és la del superhome amb la US Army. El kriptonià no triga a col.laborar amb l'Exèrcit dels EUA, o almenys amb un parell de membres de la seva cúpula que sense consultar ni al seu propi Govern es basten per prendre decisions que afecten el planeta sencer. En el fragor de les destructives batalles, Superman es guanya la seva alineació (o alienació) amb els militars esforçant-se per salvar soldats als seus caces (segons sembla formen part de l'agraciat grup liderat per Lois).

Dit això i encara que l'extraterrestre amagui la seva condició d'immigrant il.legal amb un emotiu “m'he criat a Kansas, no puc ser més americà”, la veritat és que la del “Home d'acer” no és la versió del personatge que traspua més propaganda nord-americà (com testifiquen els còmics de la Segona Guerra Mundial). Tot i això, resulta inquietant la complicitat entre el SuperSer més poderós de la Terra i l'Exèrcit de la (encara) principal potència mundial. Aquí la peli capta perfectament l'essència del còmic. Com sempre ha dit Bats, el gran boy-scout blau és un calçasses.

Va succeir abans amb l'home ratpenat i l'home aranya. També Superman estrena pel.lícula en què de nou ens relaten l'origen de l'heroi. En realitat es vol explicar la mateixa història per primera vegada a un nou mercat potencial. És l'obsessió per l'anomenat reinici dels personatges, canviar tot perquè tot segueixi igual, que afecta cada vegada més a Marvel i DC, les dues grans firmes del còmic nord-americà. Ambdues companyies són ja criticades obertament per diversos dels seus autors en nòmina, que denuncien ingerències i pressions inaudites (delirant la perla del guionista Paul Jenkins en revelar com un editor li va deixar anar “no crec que estiguis comprenent bé al personatge. Batman no s'asseu”). No interessen les històries madures que permetin evolucionar els herois amb malles. Ja no es confia en el talent, si no en els estudis de mercat que exigeixen renovar constantment el producte a la venda, limitant-se a lleugeres modificacions, si pot ser estètiques, en un calc de la línia de màrqueting d'Apple o Microsoft. Qualsevol canvi en l'statu quo -especialment les morts de personatges- ha de ser reparat immediatament per evitar suspicàcies dels executius de Hollywood. Les majors del còmic no volen arriscar el valor financer de les creacions que administren, sobretot després dels beneficis facturats per les seves últimes adaptacions cinematogràfiques. El cavaller fosc: la llegenda reneix (2012) va recaptar a nivell mundial més de mil milions de dòlars, superats per Iron Man 3 (2013) i per Els Venjadors (2012), dos films que posaven a Marvel/Disney a la davantera d'aquesta competició empresarial. No obstant això, la recent estrena nord-americana de L'Home d'Acer ha fet miques rècords pastant 125 milions de dòlars en el seu primer cap de setmanaL'Home d'Acer, tot un sorpasso per DC/Warner, propietària del superhome creat el 1932 per Siegel i Shuster.

Grans dosis d'adrenalina