Joan Manuel Serrat: “Per molta força que tinguem, si la gent no empeny als artistes s'acaba la carretera”

Tot va començar el 18 de febrer de 1965. Radioscope, un dels programes més populars de la ràdio catalana, es retransmetia en directe des de l’estudi Toresky de Ràdio Barcelona. Aquell matí Salvador Escamilla va presentar a un jove del Poble Sec que havia escrit algunes cançons en català. En cosa de poques setmanes un encara desconegut Joan Manuel Serrat va passar a gravar el seu primer disc, incorporar-se a Els Setzes Jutges i iniciar els seus primers concerts públics.

L'exposició Serrat: 50 anys de cançons reflecteix a través no solament de la música sinó també d’objectes, imatges, instruments musicals, discos, literatura, petits i grans records, fragments de la nostra història més propera agrupats entorn a nou moments escollits per servir de trampolí cap a tota la seva obra, tota la seva vida. La mostra vol ser un reconeixement d'aquests cinquanta anys de poesia i cançons i tot el llegat que Serrat ha deixat en un col·lectiu important de músics actuals.

Quina sensació provoca veure 50 anys concentrats en una exposició?

És com si em faltés l'aire. És a dir, com veure moltes coses, si bé part d'elles les tinc al voltant meu constantment, veure-les totes o penjades, tinc sensació d'asfíxia. I també una mica de vergonya veure exposat una sèrie d'objectes que formen part d'un món molt personal.

T'has plantejat fer públic l'arxiu personal?

Poden comptar-hi! No tinc cap interès en tenir tot això. Si no ho he fet fins ara és perquè pensava que no tindria cap mena d'interès.

Aquesta exposició vol ser un homenatge a la gent que t'ha acompanyat al llarg d'aquests 50 anys?

Agraeixo molt l'afecte que hi ha darrere aquesta exposició. És el millor reconeixement. Cinquanta anys de cançons i de feina dels quals fonamentalment els responsables són la gent. Si la gent no hagués estat al darrere de tot això, jo no seria aquí. Per molta força que tinguem, si la gent no empeny als artistes s'acaba la carretera. Si la gent no segueix al teu costat, un no troba massa sentit tot el que fa.

Tot va començar el 18 de febrer de 1965. Radioscope, un dels programes més populars de la ràdio catalana, es retransmetia en directe des de l’estudi Toresky de Ràdio Barcelona. Aquell matí Salvador Escamilla va presentar a un jove del Poble Sec que havia escrit algunes cançons en català. En cosa de poques setmanes un encara desconegut Joan Manuel Serrat va passar a gravar el seu primer disc, incorporar-se a Els Setzes Jutges i iniciar els seus primers concerts públics.

L'exposició Serrat: 50 anys de cançons reflecteix a través no solament de la música sinó també d’objectes, imatges, instruments musicals, discos, literatura, petits i grans records, fragments de la nostra història més propera agrupats entorn a nou moments escollits per servir de trampolí cap a tota la seva obra, tota la seva vida. La mostra vol ser un reconeixement d'aquests cinquanta anys de poesia i cançons i tot el llegat que Serrat ha deixat en un col·lectiu important de músics actuals.