El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
Llegir el Diari de la Cultura en català.
El balanç del Festival Grec ha servit per conèixer quins són els reptes del consistori barceloní en temes de cultura. El festival ha arribat als 141.000 espectadors i la conclusió és que el model funciona, però s'incorporaran canvis. Un dels objectiu serà reduir la distància entre la cultura de base i la de les grans institucions, per la qual cosa caldrà potenciar el teixit creatiu de la ciutat i, d'altra banda, fer una redistribució territorial. Així, el Grec perdrà centralitat i buscarà el seu impacte als barris perifèrics. Aquestes són les línies mestres que marca Berta Sureda, comissionada de Cultura, a les quals ha afegit que convocarà un concurs públic per triar director del Grec el 2017, prorrogat el contracte de l'actual, Ramon Simó, per a l'any que ve.
Per l'Ajuntament de Barcelona l'estratègia passa per la “revitalització de polítiques culturals” que es tradueixin, pel que fa al Grec, en taules sectorials amb els principals agents culturals per dissenyar el futur model del festival“ i, per a la nova cultura municipal, ”un pla estratègic per definir-ho bé tot“. Ramon Simó parla d'un model ”més que implantat“, subratllant que és un festival de creació (36 estrenes en total), ”exigent en l'estètic i que parla del present, que treballa molt els espectacles de llenguatges híbrids, incentiva els creadors joves i dóna suport al teixit creatiu de Barcelona“.
L'accés a la cultura de la ciutadania per sobre del rèdit econòmic és un altre de les prioritats del comissionat de Cultura. La funció social dels equipaments i esdeveniments culturals de la ciutat per avançar cap a un model cultural democràtic i ciutadà, no enfocat en atraure inversions i turisme sinó en les necessitats comunes. La gestió de la cultura entesa només com un recurs de desenvolupament econòmic i com un bé comú.
El paper de les grans infraestructures, equipaments i esdeveniments culturals, com ara el Grec, seran fonamentals així com la gestió col·lectiva d'arxius i patrimonis; i les estructures de proximitat de la ciutat. Berta Sureda defensa una “redistribució dels recursos i la producció cultural que elimini la concentració en les grans infraestructures”. En definitiva, mesures que ajudin a democratitziar l'accés, descentralitzar, el festival de l'any que ve en seria l'exemple, i restablir un diàleg més estès.
El balanç del Festival Grec ha servit per conèixer quins són els reptes del consistori barceloní en temes de cultura. El festival ha arribat als 141.000 espectadors i la conclusió és que el model funciona, però s'incorporaran canvis. Un dels objectiu serà reduir la distància entre la cultura de base i la de les grans institucions, per la qual cosa caldrà potenciar el teixit creatiu de la ciutat i, d'altra banda, fer una redistribució territorial. Així, el Grec perdrà centralitat i buscarà el seu impacte als barris perifèrics. Aquestes són les línies mestres que marca Berta Sureda, comissionada de Cultura, a les quals ha afegit que convocarà un concurs públic per triar director del Grec el 2017, prorrogat el contracte de l'actual, Ramon Simó, per a l'any que ve.
Per l'Ajuntament de Barcelona l'estratègia passa per la “revitalització de polítiques culturals” que es tradueixin, pel que fa al Grec, en taules sectorials amb els principals agents culturals per dissenyar el futur model del festival“ i, per a la nova cultura municipal, ”un pla estratègic per definir-ho bé tot“. Ramon Simó parla d'un model ”més que implantat“, subratllant que és un festival de creació (36 estrenes en total), ”exigent en l'estètic i que parla del present, que treballa molt els espectacles de llenguatges híbrids, incentiva els creadors joves i dóna suport al teixit creatiu de Barcelona“.