El drama de l'habitatge arrossega problemes de salut a les llars de centenars de famílies

La Paquita Rivas és una veïna de 64 anys de Nou Barris que, sense haver-ho imaginat, un dia es troba que el banc l'amenaça amb fer-la fora de casa, un petit pis de 50m2 on viu des de molt jove. El seu pis constava com a aval per a la hipoteca que va demanar una de les seves filles, quan amb 35 anys va decidir emancipar-se. Va comprar un petit apartament, era fisioterapeuta i podia assumir sense problemes aquest cost. Quan les coses van empitjorar per la crisi va acabar perdent la feina i es va veure obligada a vendre el pis i tornar a casa de la seva mare. “Vaig pensar que era només aval, però no, em van hipotecar el pis íntegre, l'afectat era aquest, el meu pis”, explica amb frustració Paquita Rivas a Catalunya Plural, que des d'aquell moment, i fruit d'aquesta situació, pateix problemes d'ansietat, angoixa i insomni, i ha empitjorat la depressió crònica.

Aquesta setmana la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC han presentat l'informe Emergència habitacional a Catalunya que alerta dels problemes de salut que comporta una situació de crisi d'habitatge. “Difícilment es podrà gaudir d'una vida saludable si hi ha problemes d'humitat a casa o si la persona no pot afrontar el pagament de l'habitatge”, aquesta és un de les primeres conclusions d'aquest estudi, que com explica a aquest diari Laia Palència, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i responsable de l'informe, “la salut no és una cosa individual, està totalment determinada per l'entorn i l'habitatge és un punt clau d'aquest entorn”. “El 90% de les persones que no poden fer front a la seva hipoteca estan en risc de patir una trastorn mental”, especifica. L'informe també adverteix que les persones que viuen en barris especialment afectats pels processos d'execució hipotecària, com és el cas de Nou Barris, presenten majors taxes d'hipertensió i malalties cardíaques.

“He arribat a pensar en el suïcidi, però miro les meves filles i penso: 'on vas? com deixar-les així?'” La que parla és la Yolanda Yeste, una veïna de Nou Barris, mare de dues bessones de 15 anys i una treballadora nata. Era vigilant de seguretat en un hospital, feia jornades de 12 hores nocturnes, i al 2008 va decidir comprar un pis. “Cobrava més de 2.400 euros i pagava 700 de lloguer, vaig pensar que per 800 al mes podia comprar una casa”. Però van anar retallant-li les hores i el sou i cada vegada tenia més dificultats per pagar la hipoteca a UCI, l'entitat del grup Santander amb qui tenia el préstec. “El deute va augmentar el 2010 a 360.00 euros”, explica a Catalunya Plural amb molta enteresa. “No em vaig espantar per la meva casa, no tenia por per això, sinó per perdre la casa dels meus pares”, que era la que havien posat com a aval. Va vendre la propietat al 2010 i es van mudar a casa els seus pares. “Vivim en un infern”, explica, en un espai de 50m2 amb només dues habitacions i la seva mare en cadira de rodes. Ella dorm al llit gran amb la seva mare, les seves dues filles en una llitera en una habitació petita i el pare d'ella en un llit plegable al menjador. Fruit de la seva situació va començar a tenir problemes psicològics, que es van manifestar a la feina, va caure malalta i la van acabar acomiadant el 2013, després de 15 anys treballant a la mateixa empresa. “Em van fer signar la baixa voluntària, això si, em van arreglar l'atur”, explica a aquest diari. “He patit depressió, angoixa, ansietat”, diu, i no només ella, també les seves filles. Les professores l'han avisat alguna vegada dels atacs d'ansietat que pateixen a l'escola, on per sort, reben ajuda del psicopedagog del centre.

“L'increment d'execucions hipotecàries va associat a una disminució de la salut mental i a un augment de la freqüència de suïcidi”. És una altra de les conclusions de l'informe que explica la situació de dones com la Yolanda, o la Paquita. “Tinc una minusvalidesa crònica per depressió i intents de suïcidi” explica la Paquita sense poder retenir les llàgrimes. Explica que la seva filla pateix repetits atacs d'ansietat i les dues viuen amb molta angoixa i insomni. “Sempre pendent de la bústia i pensant: 'Déu meu que no me'n porti la sorpresa'”, diu.

Era 2013 quan els burofax van començar a arribar a casa de la família Rivas anunciant que el deute amb Catalunya Caixa ascendia a 153.000 euros. La seva filla va vendre el pis per 65.000 euros, menys del que costava quan el va comprar, els va oferir al banc, però l'entitat bancària no estava satisfeta. Els hi van rebaixar el deute a 30.000 euros després de que la Paquita Rivas i la PAH negociessin i es queixessin dia rere dia. Això si, 30.000 euros però amb un lloguer vitalici, és a dir, la Paquita hauria de pagar un lloguer cada mes per viure al seu pis de tota la vida, elles, la Paquita i la seva filla, no van acceptar. Aquesta va ser l'oferta que li va fer Blackstone, el fons voltor que es va quedar amb el seu deute. Paquita Rivas, amb 1.200 euros de pensió, 35 anys treballats i amb només 50m2 de propietat, havent de mantenir a la seva filla gran i a la mitjana que està a l'atur també, quan el banc li va dir que era pagar el deute o anar-se'n del seu pis, va contestar: “digues-me vostè com ho puc pagar?”.

L'informe assenyala com a principals problemes mentals fruit d'aquesta emergència habitacional l'ansietat, la depressió, l'insomni, els sentiments paranoics, la disfunció social, la por, el sentiment de frustració, la vergonya o el sentiment de fracàs.

Segons l'Observatori de Vulnerabilidad Social de Catalunya de Creu Roja un 68% de la persones ateses va confirmar que la seva situació li provoca trastorns emocionals com tristesa o cansament i un 20% va afirmar que així “no val la pena viure”.

Una anàlisi de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona i la Fundació Sant Joan de Déu estableix que des del 2007, amb l'inici de la crisi, només la meitat dels pacients amb trastorns com la depressió i, menys d'un terç dels que pateixen ansietat, han anat als serveis sanitaris i d'aquests un 30% no ha rebut cap tipus de tractament. La resta, majoritàriament, són tractats amb medicació en lloc de amb teràpies psicoterapèutiques o suport psicosocial, segons aquest estudi.

Les dades

Segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre el 2008 i el 2014 a Catalunya s'han realitzat 54.520 desnonaments, una quantitat molt per sobre d'altres comunitats, només superada per la valenciana. Entre aquests anys també hi va haver 115.000 procediments d'execució, molts negociats i aturats gràcies a campanyes com les que fa la PAH, i en les que la Yolanda i la Paquita participen ara, anant elles mateixes a parar desnonaments o acompanyar altres veïns a negociar amb el banc.

L'informe també posa de context que el 60% d'aquests desnonaments s'ha dut a terme amb persones en règim de lloguer. Aquest informe denuncia que amb un salari mínim de 650 € el preu mitjà del lloguer es trobi en 600 €, un preu en molts casos inassumible. Amb tot, la balança no quadra, a Catalunya el 2011 segons l'Institut Nacional d'Estadística, hi havia 448.356 pisos buits, 100.000 en mans d'entitats financeres, 80.000 de nova construcció perduts per la bombolla immobiliària i 270.000 de propietats particulars.

“He format un equip amb les meves filles, són elles les que em donen la força”, explica la Yolanda a Catalunya Plural, després d'anys de lluita. Gràcies a aquesta força la Yolanda va lluitar, juntament amb els companys de la PAH, que ara considera part de la seva família, i va aconseguir un pis de lloguer social per 50 euros al mes, de la mateixa entitat, i pagar a terminis de 50 euros mensuals els 30.00 euros que queden de deute. Per la seva banda, la Paquita, malgrat tot, es mostra esperançada: “tinc molta confiança en la plataforma, sort d'ells, confio que lluitant i lluitant ens deixin tranquils”, afegeix. Dos anys de lluites, amb “aquesta espasa de Dàmocles damunt”, ho anomena ella. Dos exemples de com la situació habitacional afecta a la salut, però dos exemples també de persistència i lluita enfront de l'adversitat.

La Paquita Rivas és una veïna de 64 anys de Nou Barris que, sense haver-ho imaginat, un dia es troba que el banc l'amenaça amb fer-la fora de casa, un petit pis de 50m2 on viu des de molt jove. El seu pis constava com a aval per a la hipoteca que va demanar una de les seves filles, quan amb 35 anys va decidir emancipar-se. Va comprar un petit apartament, era fisioterapeuta i podia assumir sense problemes aquest cost. Quan les coses van empitjorar per la crisi va acabar perdent la feina i es va veure obligada a vendre el pis i tornar a casa de la seva mare. “Vaig pensar que era només aval, però no, em van hipotecar el pis íntegre, l'afectat era aquest, el meu pis”, explica amb frustració Paquita Rivas a Catalunya Plural, que des d'aquell moment, i fruit d'aquesta situació, pateix problemes d'ansietat, angoixa i insomni, i ha empitjorat la depressió crònica.

Aquesta setmana la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC han presentat l'informe Emergència habitacional a Catalunya que alerta dels problemes de salut que comporta una situació de crisi d'habitatge. “Difícilment es podrà gaudir d'una vida saludable si hi ha problemes d'humitat a casa o si la persona no pot afrontar el pagament de l'habitatge”, aquesta és un de les primeres conclusions d'aquest estudi, que com explica a aquest diari Laia Palència, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i responsable de l'informe, “la salut no és una cosa individual, està totalment determinada per l'entorn i l'habitatge és un punt clau d'aquest entorn”. “El 90% de les persones que no poden fer front a la seva hipoteca estan en risc de patir una trastorn mental”, especifica. L'informe també adverteix que les persones que viuen en barris especialment afectats pels processos d'execució hipotecària, com és el cas de Nou Barris, presenten majors taxes d'hipertensió i malalties cardíaques.