Professionals de l'Hospital Parc Taulí denuncien mesures d'estalvi que obliguen a donar altes prematures

“Es donen altes prematures i en tres o quatre dies el tornem a tenir a urgències”, aquesta és la denúncia que fa un professional del servei d’urgències de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Ahir Catalunya Plural parlava dels desviaments que fa aquest centre cap a hospitals de l’empresa privada IDCsalud mentre manté llits tancats justificant una falta de recursos. Quin és l’abast del col·lapse estructural d’aquest centre i fins a quin punt no hi ha “més recursos” com diu la direcció?

“Ara mateix hi ha un pacient que porta quatre dies a urgències esperant hospitalització”, es queixa aquest treballador. Els desviaments a hospitals privats com al General de Catalunya o la Clínica del Vallès, ambdós del grup IDCsalud, es donen quan el Taulí es queda sense llits. Però, un cop el drenatge de pacients a planta es fa impossible per la falta de llits oberts i els desviaments han arribat al seu límit (l’acord de traspassos es de 2.000 pacients l’any) els malalts queden col·lapsats a les urgències, entre passadissos i boxes que en molts casos no estan del tot preparats.

“Moltes lliteres s’han canviat per butaques, els pacients poden esperar entre quatre i set hores per ser atesos, no hi ha prou lavabos, en algunes zones no hi ha aire condicionat”, denuncia aquest professional. La falta d’espai és el que provocaria, com apunten els membres del sindicat CATAC-CTS-IAC, que s’acabin donant altes prematures. “Hi ha una pressió a urgències brutal i una carrega assistencial pels professionals molt gran”, denuncien des del braç sindical.

A més a més, expliquen aquests professionals del centre, quan l’estat del pacient que ha sigut derivat empitjora aquest és retornat al Taulí, provocant una doble despesa en transport i depenent de la situació de l’hospital aquell dia provoca encara més col·lapse. Sense tenir en compte com pot perjudicar a la salut del pacient un altre trasllat.

Llits tancats i mesures d’estalvi

“No es lògic que hi hagi plantes buides i s’estigui desviant malalts”, es queixa una altra professional. Passadissos fantasma, llums apagades i inactivitat absoluta és l’ambient que es respira en algunes plantes del Taulí i que contrasta amb l’activitat diària i el col·lapse de les urgències. En total es tanquen 91 llits durant l’estiu, però si s’inclou els que estan tancats de forma permanent durant tot l’any són 109 els llits inoperatius. Si a més es té en compte el servei d’atenció sociosanitària, als 109 se li sumen dues plantes senceres amb una mitjana de 38 llits cadascuna.

I a més, explica un dels membres del sindicat a aquest diari, hi ha plantes d’un dels edificis que es van tancar perquè estaven molt velles, però que si es rehabilitessin podrien funcionar. De fet, algunes d’elles es van reconvertir en despatxos, però la resta continuen tancades.

Altres mesures d’estalvi i la repercussió en el servei

Com a mesura d’estalvi també es va decidir, com expliquen des del sindicat, tancar la meitat de llits de la planta quatre per establir una zona de pre-cirurgia, una iniciativa que no permet al pacient que ha de ser operat ingressar un dia abans. “Arriba amb la maleta a la porta el mateix dia, d’allí passa a quiròfan i quan surt haurà d’esperar fins que a planta quedi un llit lliure, poden passar hores”, adverteix un dels membres del sindicat.

Aquells pacients que necessiten ser operats, no de forma immediata, però si més o menys ràpida –procés de cirurgia diferida– com podria ser un malalt amb una fractura al braç i que estan esperant a urgències, quan els quiròfans estan col·lapsats, per tal de que no ocupin un llit se’ls envia a casa, expliquen aquests professionals a Catalunya Plural. Un col·lapse que es deu, sobretot, a la manca de quiròfans. Només a l’estiu, per exemple, s’han tancat tres quiròfans i sis s’obren només pels matins, segons els documents als que ha tingut accés Catalunya Plural. “Com li dius a un pacient que tenim quiròfans tancats i no el podem operar?”, es queixa un professional del centre.

L’àrea de psiquiatria també ha quedat tocada, en un moment en que, com apunten aquests professionals, cada vegada s’augmenten més les patologies mentals. Per exemple, a urgències hi ha dos boxes, 4 llits en total per atendre pacients psiquiàtrics, quan es sobrepassa el nombre els pacients es posen en un box normal sense preservar la seva intimitat i són atesos per professionals que no són d’aquesta especialitat. També a l’estiu, 6 dels llits que s’han tancat són de desintoxicacions, i per tant, els pacients d’aquesta especialitat han d’anar recol·locats a altres llocs on no hi ha personal especialitzat, diuen des del sindicat.

La UCI, segons aquests professionals, és un altre dels departaments que ha quedat tocat per les retallades, dos boxes d’aquesta àrea estan tancats, més 4 de semi-crítics. Quan el nombre de pacients crítics és major al que poden absorbir amb el nombre de llits oberts pugen els pacients, que haurien d'estar a la UCI o a una unitat de semi-crítics a planta, el que provoca, diuen des del sindicat, que el dia següent hagin de tornar a baixar-los a la UCI perquè no estan estabilitzats.

“Es donen altes prematures i en tres o quatre dies el tornem a tenir a urgències”, aquesta és la denúncia que fa un professional del servei d’urgències de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Ahir Catalunya Plural parlava dels desviaments que fa aquest centre cap a hospitals de l’empresa privada IDCsalud mentre manté llits tancats justificant una falta de recursos. Quin és l’abast del col·lapse estructural d’aquest centre i fins a quin punt no hi ha “més recursos” com diu la direcció?

“Ara mateix hi ha un pacient que porta quatre dies a urgències esperant hospitalització”, es queixa aquest treballador. Els desviaments a hospitals privats com al General de Catalunya o la Clínica del Vallès, ambdós del grup IDCsalud, es donen quan el Taulí es queda sense llits. Però, un cop el drenatge de pacients a planta es fa impossible per la falta de llits oberts i els desviaments han arribat al seu límit (l’acord de traspassos es de 2.000 pacients l’any) els malalts queden col·lapsats a les urgències, entre passadissos i boxes que en molts casos no estan del tot preparats.