El Sindicat de Metges denuncia que les llistes d'espera dels vuit hospitals de l'ICS registren 55.409 persones

Les llistes d'espera dels vuit principals hospitals públics de Catalunya, els que integren l'Institut Català de la Salut, acumulen actualment 55.409 persones. “La situació és tercermundista”, denuncien des del Sindicat de Metges, l'organització que ha recopilat aquestes dades durant el mes de maig, i afegeixen que aquesta demora suposa, a sobre, un “augment de la despesa social”, en forma de més fàrmacs, més visites mèdiques... Una de les situacions més exasperants, segons el sindicat, és la que es viu a l'Hospital de Bellvitge, on un total de 974 persones fa més de cinc anys que esperen per entrar a quiròfan per intervencions no garantides.

A l'Hospital de Bellvitge hi ha 12.838 persones engreixant les llistes d'espera, una xifra similar a les de la Vall d'Hebron. Segons les dades del sindicat, les demores en intervencions garantides a Bellvitge arriben en alguns casos a dos anys, com és el cas de les pròtesis de maluc. En el cas de les de genoll, l'espera és de 18 mesos, i en les cirurgies d'hèrnia o les colistectomies, de 15 mesos. Pel que fa als prop de 1.000 pacients que esperen intervencions no garantides, es tracta d'operacions de mama -prop de 150 persones- o cirurgies d'esquena -poc més de 100 persones-, entre 65 processos monitorats pel departament de Salut.

Pel que fa a la resta d'hospitals de l'ICS, el Germans Trias i Pujol de Badalona té 7.851 pacients a les llistes; el de Viladecans, 7.550; el Josep Trueta, 4.604; el Joan XXIII, 3.875; l'Arnau de Vilanova, 3.703, i la Verge de la Cinta, 2.142. Des del Sindicat de Metges consideren que aquesta és la prova que les retallades han perjudicat la qualitat assistencial dels hospitals de titularitat pública. Per això, des del sindicat demanen al conseller de Salut, Boi Ruiz, que no apliqui novament una retallada al pressupost de l'ICS, una mesura que ja es va anunciar -tot i que no es va xifrar-, i que s'afegiria al 15% que des del 2010 ja s'ha reduït.

La direcció de l'ICS rebat el sindicat i diu que hi ha 16.682 persones a les llistes

“Les dades facilitades pel sindicat de metges no s'ajusten a la realitat”. Aquesta ha estat la contundent resposta de l'Institut Català de la Salut, que ha rebatut el sindicat assegurant que en el conjunt dels vuit hospitals que depenen de l'organisme hi ha 16.682 persones en llista d'espera. I que el temps d'espera, en intervencions garantides, és de poc més de cinc mesos.

L'ICS ha respost amb una breu comunicat a les xifres difoses pel sindicat, però no ha entrat en detalls. Només ha reiterat que el nombre de persones en llistes d'espera a finals del 2012 va ser de 16.682 persones, i que al mes de juny s'actualitzarien les dades, que es preveu “que siguin similars”.

Un cop desmentida la informació, l'ICS ha declarat que aquestes informacions “tan sols creen desconfiança a la població i no beneficien en absolut la imatge dels centres assistencials i dels professionals de l’organització”.

Les llistes d'espera dels vuit principals hospitals públics de Catalunya, els que integren l'Institut Català de la Salut, acumulen actualment 55.409 persones. “La situació és tercermundista”, denuncien des del Sindicat de Metges, l'organització que ha recopilat aquestes dades durant el mes de maig, i afegeixen que aquesta demora suposa, a sobre, un “augment de la despesa social”, en forma de més fàrmacs, més visites mèdiques... Una de les situacions més exasperants, segons el sindicat, és la que es viu a l'Hospital de Bellvitge, on un total de 974 persones fa més de cinc anys que esperen per entrar a quiròfan per intervencions no garantides.

A l'Hospital de Bellvitge hi ha 12.838 persones engreixant les llistes d'espera, una xifra similar a les de la Vall d'Hebron. Segons les dades del sindicat, les demores en intervencions garantides a Bellvitge arriben en alguns casos a dos anys, com és el cas de les pròtesis de maluc. En el cas de les de genoll, l'espera és de 18 mesos, i en les cirurgies d'hèrnia o les colistectomies, de 15 mesos. Pel que fa als prop de 1.000 pacients que esperen intervencions no garantides, es tracta d'operacions de mama -prop de 150 persones- o cirurgies d'esquena -poc més de 100 persones-, entre 65 processos monitorats pel departament de Salut.