El cas 4F ha fet caure definitivament la barrera mediàtica. Aquest dimarts ha acudit un centenar de periodistes a la roda de premsa convocada pels afectats d'aquells successos, que han celebrat l'impacte de 'Ciutat Morta' i han reiterat que l'objectiu, segons ells possible, és reobrir el cas que per ara té sentència ferma. Una investigació dins de la Guàrdia Urbana de Barcelona per descobrir el suposat informe que apunta a la hipòtesi del llançament d'un test contra l'agent, així com l'aparició del testimoni que, segons relata el documental, va dir haver presenciat l'agressió, serien dues vies que podrien fer reaccionar a la Fiscalia, que de moment no veu a 'Ciutat Morta' suficients proves per actuar.
L'emissió de 'Ciutat Morta' dissabte a TV3 ha posat sobre la taula dels principals mitjans de comunicació i gabinets polítics els interrogants i ombres que des de 2006 han acompanyat el procés judicial del cas 4F. Quatre joves van ser empresonats sentenciats per haver llançat una pedra que va deixar ferit de gravetat a un agent de la Guàrdia Urbana durant un desallotjament, encara que són molts els dubtes que Ciutat Morta -i fins ara pocs mitjans- havien plantejat: des de la validesa d'una versió oficial sustentada per policies acusats posteriorment de tortures fins a les contradiccions en les proves pericials que rebutgen que la ferida fos provocada per una pedra.
Sigui com sigui, els condemnats van complir les seves penes de presó, excepte Patricia Heras, que es va suïcidar estant de permís. “A dia d'avui segueixo sent culpable d'un crim que no vaig cometre”, ha declarat al Col·legi de Periodistes Rodrigo Lanza, acompanyat de la seva mare, Mariana Huidobro i de la companya de Patricia Heras, Silvia Villulla, a més de l'advocada Laia Serra, Andrés Garcia, membre de la Comissió per a la Prevenció de la Tortura, Xapo Ortega, codirector de 'Ciutat Morta', i Daniel Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya. Tots ells han donat suport a la petició que es reobri el cas.
Segons Andrés García, “la clau per poder obrir el cas passa per una investigació política i policial al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona”. L'advocat confia que “en algun lloc de l'Ajuntament” ha de constar encara el suposat informe en què es va recolzar l'alcalde Joan Clos per assegurar, en primera instància, que l'agent havia rebut l'impacte d'un test. Després va canviar la versió per defensar que havia estat una pedra llançada des del carrer, més d'acord amb l'acusació als detinguts, i mai va argumentar quin havia estat el motiu del gir.
Per ara, però, l'únic moviment del consistori ha estat enviar un document a la Fiscalia amb el documental adjunt, davant la qual cosa el ministeri públic ja ha assegurat que no pot fer res. Fonts de la Fiscalia han assegurat a Europa Press que que només en cas de tenir proves de caràcter jurídic que descartin que els condemnats participessin en els fets servirien per elevar un informe a la Fiscalia del Tribunal Suprem.
A més d'aquest suposat informe de la Guàrdia Urbana, una altra possibilitat seria que sortís a llum el testimoni que, segons es detalla a Ciutat Morta, va presenciar el llançament del test. Aquesta persona, que va posar en contacte fa temps amb l'equip del documental, no ha volgut per ara revelar la seva identitat ni col·laborar en el procés judicial. Encara que segons els advocats presents a la roda de premsa, es podria donar el cas que la Fiscalia sol·licités a algunes de les persones que han admès tenir contacte amb ell, com la mare de Rodrigo, que facilitin la seva identitat.