Corrien dies de campanya electoral i el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, favorit per a la reelecció, treia pit entre els seus edils: “guanyarem de carrer”. Poc s'esperaven entre les files convergents que aquell mateix mes de maig “el grup d'activistes sense experiència institucional”, com els solien anomenar, els arrabassaria l'alcaldia de Barcelona, la seva plaça més preuada. Barcelona en comú, amb Ada Colau al capdavant, va enviar Trias a l'oposició, tancant la breu etapa com a màxim mandatari de la ciutat. L'esquerra, en aquesta ocasió d'arrel alternativa, tornava a prendre les regnes de la capital catalana.
La sorpresa va ser encara més sonada en capitals com Madrid o València. Manuela Carmena, d’Ahora Madrid, o Joan Ribó, de Compromís, posaven fi a 24 anys de governs del PP després de ser investits com a alcaldes, derrotant a icones de la dreta estatal com Esperanza Aguirre o Rita Barberà, avui reciclada ja al Senat . L'onada de canvi també canviaria de color a Iruña amb Joseba Asiron, d'EH Bildu, després de 16 anys de governs d'UPN. A Galícia, les anomenades Marees acabaven, també, amb l'hegemonia del PP amb Martiño Noriega a Santiago de Compostel·la, Xulio Ferreiro a la Corunya o Jorge Suárez a Ferrol. Als pocs dies, a Badalona, buc insígnia del PP a Catalunya, queia Xavier Garcia Albiol, i Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en comú -on conflueix la CUP al costat de Podem i Procés Constituent- es proclamava alcaldessa.
Passats els primers 100 dies d'aquells comicis històrics, aquest divendres Barcelona acull alguns dels protagonistes d'un canvi democràtic que encara és aviat per diagnosticar el seu abast. De la mateixa manera que ho és per treure conclusions sobre fins a quin punt és possible que les formacions sorgides de processos participatius de base puguin transformar la democràcia més enllà dels límits fins ara coneguts. Encara que segons defensen des de Barcelona en comú el 24-M va suposar “l'inici d'una revolució democràtica que no ha fet més que començar”. Un canvi de cicle protagonitzat per “persones que lluiten perquè els nostres ajuntaments atenguin les necessitats i demandes dels veïns i veïnes, perquè rendeixin comptes davant la gent i governant amb transparència”.
Les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau, i de Madrid, Manuela Carmena, seran el plat fort d'una trobada que, sota el lema Ciutats pel Bé Comú. Guanyar compartint experiències de canvi –#CiudadesXBienComún, a la xarxa– també comptarà amb els màxims responsables d'altres ciutats importants de l'Estat. És el cas dels alcaldes Pedro Santisteve (Saragossa), Xulio Ferreiro (La Corunya), Martiño Noriega (Santiago de Compostel·la), Joseba Asiron (Iruña), José María González 'Kichi' (Cadis) o de Dolors Sabaté (Badalona).
Bona sintonia
L'acte arriba en plena precampanya de les eleccions catalanes i, malgrat que cap dels actors convidats vol entrar en una dinàmica electoral - “la voluntat és la de compartir experiències de canvi”, apunten des BComú- a ningú se li escapa la proximitat del 27-S. Unes eleccions que se circumscriuen més que mai en l'eix nacional, assumint com a marc la confrontació entre la Generalitat i Madrid, que xoca amb la bona sintonia de Colau i Carmena i de la resta de ciutats que es donaran cita aquesta tarda a l'Estació del Nord (19h.) de la capital catalana. Una capital que, amb la derrota de CiU al passat 24-M, va deixar d'estar al servei del projecte polític d'Artur Mas.
De fet, aquest acte no és el primer que cita a les alcaldesses de Madrid i Barcelona, ni a la resta de líders d'unitat popular que van aconseguir el triomf el 24-M. Carmena i Colau ja van proclamar la seva admiració mútua fa uns mesos a Madrid, quan encara eren candidates. “Que mai, mai, mai tinguem l'actitud que molt nacionalisme espanyol mal entès té”, deia llavors Carmena a Colau, que li responia en un emotiu acte: “El realment difícil és estar sempre. Això és el que cal agrair a Manuela Carmena. Gràcies per estar”.
La cita pot ser el punt de partida d'una xarxa de Ciutats Pel Bé Comú disposades a col·laborar conjuntament. Com ja s'ha vist en la voluntat de Coalu d'acollir a refugiats de la crisi humanitària que estan vivint les persones que fugen cap a Europa des del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica, idea ràpidament secundada per Carmena a Madrid. La trobada també servirà com un acte de rendició de comptes col·lectiva i comptarà amb un programa i grups de treball. Es preveu que els màxims representants dels governs comparteixin solucions als problemes que s'estan afrontant en els primers mesos de mandat.