La maquinària d'espionatge activada al FC Barcelona en els dos últims anys del mandat de Joan Laporta (2008-2010), que va gastar almenys 500.000 euros en investigar desenes de persones de dins i fora del club, va posar un gran interès en posar sota vigilància als periodistes díscols i en tractar de descobrir com aconseguien la informació. El club va contractar a M3 Consultoria -filial de Método 3- per rastrejar determinats telèfons mòbils i conèixer la identitat dels seus propietaris -molt sovint, periodistes-, tractar de conèixer totes les fonts del “periodista que més ataca el president” i revelar com va ser possible que un fotògraf pesqués Laporta regat amb xampany en ple batibull a la sala Luz de Gas
Tots aquests encàrrecs, els informes lliurats i les corresponents factures pagades pel club han estat recentment aportats al jutjat número 24 de Barcelona, que instrueix la causa de l'espionatge al FC Barcelona, pel soci Oriol Giralt, víctima ell mateix de seguiments quan va organitzar la moció de censura contra Laporta, el 2008. L'entrega d'aquest material ha reobert la causa judicial i el jutge ha cridat a declarar el proper 5 de juny a Julián Peribáñez, ex detectiu de Método 3 i testimoni de càrrec sol·licitat per Giralt.
La foto de disbauxa al Luz de Gas, publicada a la portada de La Gaceta el 30 de novembre de 2009, va causar especial irritació a l'entorn del llavors president del Barça i va ser origen d'un nou encàrrec a l'agència de detectius Método 3 pagat amb fons del club, segons el material recentment aportat al jutge. L'ànsia per conèixer les tortuositats que explicarien com va ser possible fer aquesta foto va costar al club 4.513,53 euros, tarifa que inclou despeses de desplaçament, sopar i allotjament a Madrid per valor de 890,98 euros. Així es recull en la factura emesa per l'empresa de detectius amb data 14 de desembre del 2009.
L'objectiu del viatge a Madrid va ser “entrevistar-se amb un periodista d'Intereconomía [empresa editora de La Gaceta] proper als directius de Mètode 3”. Amb aquesta font es va tancar l'informe, que va involucrar en la cadena de la informació a l'exvicepresident i rival de Laporta, Sandro Rosell, i al conegut periodista esportiu Josep Pedrerol, que llavors presentava el seu programa Punto Pelota a la televisió d'Intereconomía.
Segons la versió per la qual el Barça va pagar 4.500 euros, “el cercle proper a Rosell” va donar a Pedrerol, durant un viatge d'aquest a Barcelona, la pista que “habitualment Laporta assisteix a Luz de Gas els caps de setmana i que munta les seves particularitats festes”. A partir d'aquí, segons aquesta versió, Pedrerol va posar en marxa tot el dispositiu per deixar constància dels saraus. L'informe s'amaneix amb una llarga nota a peu de pàgina en la que involucra a l'autor de la fotografia amb suposats “antecedents d'agressió racista”.
El mes següent, el 13 de gener de 2010, M3 Consulting va emetre una altra factura al FC Barcelona per una altra investigació relacionada amb la premsa: identificar les fonts consultades pel periodista Antonio Fernández, exredactor de El Mundo que en aquell moment treballava ja a ElConfidencial.com, qualificat en el document com “el periodista que més ha atacat el president en aquests últims temps”. L'informe inclou un annex amb “més de 50 articles contra el president” signats per Fernández “que han generat molta repercussió i s'han focalitzat en perseguir el president en la seva vida personal, professional i sobre el seu futur”.
Després d'un breu retrat biogràfic del periodista i de la seva trajectòria professional, el document identifica 17 persones com a suposades informadores. El primer nom que aporta el document, considerat pels detectius com a “principal font d'informació” del periodista, és Jaume Ferrer, llavors vicepresident del club i persona de la màxima confiança de Laporta. Ferrer ja va ser objecte d'una investigació adhoc per part de Método 3, que va rastrejar els seus negocis amb la família Pujol Ferrusola: amb Jordi, el fill primogènit de l'expresident de la Generalitat, en Management Consulting, i amb Josep a Europraxis.
Paradoxalment, Ferrer, que segons l'informe dels detectius era “la principal font d'informació” del “periodista que més ataca el president”, va acabar sent el candidat laportista en les eleccions de 2010, guanyades per Sandro Rosell, encara que va quedar en quart i darrer lloc, amb un exigu 10,8%.
L'informe per descobrir les suposades fonts del periodista d'elconfidencial.com va costar al club 11.600 euros (IVA inclòs), segons la factura emesa el 13 de gener de 2010 i ara incorporada a la causa per Giralt.
Un altre de les missions encomanades pel FC Barcelona a l'agència de detectius en aquests anys agitats era revelar la identitat dels propietaris de determinats números de telèfons mòbils. M3 Consulting cobrava per aquest servei 290 euros (IVA inclòs) per cada número de telèfon al qual aconseguia posar cara. El 28 juliol 2008 -un moment especialment convuls, després de la moció de censura i la dimissió de fins a set directius capitanejats per Ferran Soriano- l'agència de detectius va passar al club un informe en el qual d'una sola tacada revelava les identitats dels propietaris de fins a set telèfons mòbils, servei pel qual va passar una factura de 2.030 euros. Cinc d'ells eren periodistes que mantenien posicions crítiques amb Laporta: José Luís Carazo, Tomás Guasch, Andrés Astruells, Enrique Guasch i Carlos Bustillo.
En les seves respectives compareixences davant del jutge, tant el responsable de Seguretat del club en l'època, Xavier Martorell, com l'amo de l'agència, Francisco Marco, van assegurar que els informes es destruïen poc temps després de ser lliurats en ser el seu contingut “molt sensible”. No obstant això, després d'esclatar l'escàndol de la Camarga -la gravació del dinar entre la líder del PP català i l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola- la policia va registrar la seu de Método 3 i va confiscar els informes i esborranys elaborats per la agència, entre ells desenes de treballs realitzats pel FC Barcelona.
Martorell va declarar al jutge que “mai s'encarregava informes per iniciativa pròpia, sinó que li arribaven peticions o per la Junta Directiva o els responsables d'Àrees esportives o pel director general”, segons recull en una acta del passat 25 de març el jutge instructor de la causa, Josep Majó.