Juan Andrés Benítez va morir en una reducció policial la nit del 5 d'octubre del 2013. El judici contra sis Mossos d'Esquadra acusats d'un delicte d'homicidi i un altre contra la integritat moral per la mort d'aquest veí del Raval està fixat per aquest dilluns, encara que és possible que no arribi a celebrar-se. El motiu és que el TSJC ha de decidir, el mateix dilluns, si atén la petició de les defenses dels agents i expulsa de la causa l'acusació popular, l'únic escull que impedeix un pacte per lliurar de la presó als Mossos acusats.
L'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans (ACDH), representada per la lletrada Laia Serra, exerceix l'acusació popular del cas. Les defenses dels Mossos volen expulsar l'Associació del cas per aplanar el pacte amb la Fiscalia i l'acusació particular (la germana de Benítez). Aquestes dues acusacions acceptarien una condemna pactada per homicidi imprudent, que lliuraria els agents d'entrar a la presó, a canvi de que reconeguessin els fets.
L'acusació popular s'oposa a aquest pacte al considerar-lo una resposta insuficient en relació a la gravetat de la mort de Benítez i “inassumible des del punt de vista dels drets humans”, ja que contribuiria a eixamplar la impunitat policial. La campanya Justícia Juan Andrés es va mostrar aquest divendres en contra del pacte que impedeixi l'inici del judici i va reiterar el seu “compromís irrenunciable per la veritat i la justícia”.
L'Audiència de Barcelona ja va rebutjar expulsar l'ACDH, però la defensa dels mossos ho ha portat 'in extremis' al TSJC. La decisió que prengui l'alt tribunal català transcendirà d'aquest cas, ja que podria suposar un precedent per limitar l'actuació de l'acusació popular en altres causes.
La defensa dels Mossos, exercida, entre d'altres lletrats, per Josep Maria Fuster-Fabra -que va tenir vincles amb Fuerza Nueva durant la Transició, és tertulià a Catalunya Ràdio i que ha donat suport a Ciutadans- fa servir l'última reforma de la llei de enjudiciament criminal aprovada el passat desembre per fer fora l'ACDH del cas. Argumenta que l'acusació popular només pot personar-se si ho accepta l'acusació particular exercida pels perjudicats.
L'advocat de la germana de Benítez, David Aineto, s'ha sumat a la tesi de Fuster-Fabra i diu que la família ja se sent prou representada pels seus lletrats, per la qual cosa avala l'expulsió de l'acusació popular. La Fiscalia també dóna suport al pacte. El TSJC decidirà aquest dilluns.
Record al Raval
Aquest cas, però, transcendeix l'àmbit judicial, i ha deixat empremta al barri del Raval de Barcelona. Tots els dies 5 de cada mes la campanya Justícia Juan Andrés es concentra en un solar que van recuperar pel barri i encenen espelmes al carrer Aurora, on els Mossos van reduir Benítez. “Era un solar brut, on s'hi havia de fer un hotel però que amb la crisi es va paralitzar”, explica Gerardo Ariza, membre de la campanya.
Amb el temps, el solar s'ha convertit en un espai de reunió de veïns, associacions i col·lectius del barri, i també en un espai simbòlic on combatre la discriminació que pateixen els col·lectius immigrant o LGTBI per part de la policia. La concentració de dijous passat, dia 5, va ser especial ja que, a més de la proximitat del judici, es va recordar Kevin, un conegut activista LGTBI de Barcelona recentment mort.
“La campanya Justícia Juan Andrés ha aconseguit una confluència molt positiva de persones d'àmbits diferents, des de la lluita LGTBI al veí del Raval de tota la vida. Els tribunals poden fer un tipus de justícia, nosaltres hem batallat i seguirem amb el nostre treball per fer justícia al carrer ”, reflexiona Ariza.
El jutge prohibeix les càmeres de televisió
Les imatges de la reducció de Benítez gravades pels veïns del carrer Aurora van minvar la imatge dels Mossos d'Esquadra, que ja venia tocada per l'actuació policial que va rebentar un ull a Ester Quintana un any abans. Arribat el judici, però, les televisions no podran emetre les imatges dels Mossos acusats de matar Joan Andrés Benítez declarant davant del tribunal, com sí que van poder fer en el cas Quintana.
En una decisió inèdita, el magistrat José Luis Ramírez ha decidit limitar a ràdios i mitjans escrits la cobertura mediàtica del judici -quan encara no se sap si s'arribarà a celebrar. El jutge ha impedit als mitjans gravar i captar imatges de la declaració dels acusats, amb la qual cosa només es podrà sentir la seva veu, tot i tractar-se d'un judici públic. El seu argument és no contribuir a fer del judici un espectacle.
En tot el judici només es podran gravar imatges del tràmit d'al·legacions inicials i dels informes finals de les parts, el que suposa una reculada de la llibertat per informar dels periodistes que habitualment cobreixen els temes judicials, en especial dels que treballen a les televisions. Pel jutge ha pesat més el dret a la imatge dels Mossos acusats. Si comença, el judici està previst que es prolongui un mes.