Joan Coscubiela (Barcelona, 1954) no podrà acabar la legislatura al Congrés dels Diputats per tot just uns mesos. Després de marcar amb duresa al Govern de Rajoy a la Cambra espanyola, l'històric sindicalista de CCOO torna a Barcelona per entrar per primera vegada al Parlament com a portaveu del grup de Catalunya Sí que es Pot, que en la pròxima legislatura reunirà diputats d'ICV, EUiA i, per primera vegada, Podem. “Jo sóc de la tradició del PSUC”, assegura un cop acabada l'entrevista. El diputat es mostra implacable a l'hora de reclamar un referèndum sobre l'estat polític català, reclama un procés constituent per a Catalunya que pugui “trencar amb els valors” del 78 i assegura que la seva candidatura té “dificultats” per fer arribar el seu missatge a la ciutadania.
Estan convençuts que poden fer president a Rabell. Com ho faran sense pactar amb CDC? Podrien sumar amb l'altre bloc, on està Ciutadans o PP?
Aquesta és una pregunta que s'ha de fer a ERC i a la CUP. ERC està en una candidatura que vol fer Mas president i la CUP no ho descarta. Nosaltres treballem per tenir un bon resultat i perquè el dia 28 de setembre es posin en marxa polítiques de rescat ciutadà, que és la clau.
Veu possibilitats que el grup de Junts pel Sí es trenqui?
No és una cosa que ens preocupi. En política és un error d'envergadura posar la carreta davant dels bous. I això és el que m'està demanant que faci. Nosaltres anem a guanyar el major suport possible per Lluís Rabell, qui haurà de decidir entre Artur Mas o Lluís Rabell no som nosaltres.
I en cas que Ciutadans quedi per davant de Catalunya Sí que es Pot, ¿donarien suport a Arrimadas per fer fora Artur Mas?
Jo tinc un concepte de la política diferent. A mi m'agrada parlar de la política dels ciutadans, no de la política dels polítics. ¿Vostè veu Catalunya Sí que es Pot pactant amb Ciutadans? Això és una ucronia tan ucrònica que crec que ... ¿sap què passa? Tenim certes dificultats per fer arribar el nostre missatge als ciutadans, i no vull perdre cap oportunitat de parlar de rescat ciutadà, de renda mínima garantida de ciutadania, què fem amb l'habitatge, amb la reforma laboral, del TTIP... I perdoni que sigui tan insistent però és que vull parlar d'altres coses perquè després em trobo amb ciutadans que diuen que no parlem del que els interessa.
Passem de pregunta. Bona part de l'independentisme assegura que no es poden fer polítiques d'esquerres perquè no es poden finançar. Quina és la seva proposta per finançar-les?
Polítiques d'esquerres i de dretes es poden fer sigui quin sigui el marc de l'Estat. És evident que a Catalunya, com a tot Espanya, està totalment esgotat el sistema de la Transició. Per això nosaltres proposem una ruptura en clau social, democràtica i nacional a la que anomenem procés constituent. Sabem que no és fàcil, ni ràpida, i requereix de moltes confluències. Però en això estem. Aquesta ruptura en el terreny social vol dir canviar les polítiques fiscals, laborals i econòmiques, en el terreny democràtic vol dir un canvi brutal de les formes de fer política, com la participació directa, i en terreny nacional estem convençuts que la comunitat autònoma està totalment superada i hem d'anar cap endavant, i ho ha de decidir la ciutadania. Necessitem exercir el dret a decidir amb un referèndum, que és l'únic que té viabilitat.
I concretament sobre el finançament autonòmic?
Un futur govern català hauria de fer, a curt termini, tres coses. Primera, fer una profunda sacsejada a les partides de despesa que són absolutament prescindibles. Per exemple, programes d'autobombo com “Preparats”, o aquests informes que s'encarreguen a consultories com PriceWhaterHouse que són les que estan ajudant a eludir impostos a tot el món i aquí es presenten com qui ha dissenyat l'Agència Tributària, és molt irònic.
Deia que hi havia tres coses, li queden dos.
Sí. El 2016 hi haurà un augment, jo diria que significatiu, dels ingressos de la Generalitat, per la via de majors ingressos d'impostos propis i cedits. Nosaltres som partidaris que tot això vagi al rescat ciutadà. I tercer, el nou govern haurà de decidir si entra o no entra al nou model de finançament autonòmic. Jo ja li avanço que estic convençut que sigui quin sigui el govern, entrarà. Perquè més enllà dels futuribles d'un altre món, la vida porta a aquestes coses. Li afegeixo un quart: auditoria del deute. Una part important del deute públic de la Generalitat, concretament més del 50% dels 64.000 milions de deute de la Generalitat, és deute adquirit amb l'Estat. Que després d'haver asfixiat la Generalitat li ha ofert crèdit però amb un nivell d'endeutament important. Amb aquesta reivindicació a més compartirem complicitats amb moltes comunitats autònomes.
¿La idea, després de fer una auditoria, és impagar una part d'aquest deute?
No pots amenaçar amb alguna cosa que no puguis executar. I crec que això és una cosa que fa Junts pel Sí quan diu que pot haver-hi una independència unilateral, obviant que el 51% del deute la té l'Estat. Això no es pot fer. El que sí es pot fer és buscar les complicitats amb altres comunitats, mentre no canviem d'estatus polític, perquè aquesta auditoria suposi una rediscussió dels objectius de dèficit marcats pel Govern espanyol, per cert a través d'una llei d'estabilitat votada per CiU.
Dóna per fet que no es poden augmentar els ingressos per la via d'augmentar els impostos des de la Generalitat?
En absolut. Es poden fer moltes coses, com recuperar la capacitat de l'impost de successions i donacions. Acceptant que hi ha menys marges en un marc autonòmic que en un de confederal, crec que hi ha marges. I a més, jo sóc profundament europeïsta, el gran repte de la fiscalitat té a veure amb la gran harmonització fiscal europea.
Parlant d'Europa, vostè va defensar públicament la Constitució Europea. Amb els últims esdeveniments a la crisi de l'euro, ¿la defensaria avui?
Sí, ho vaig defensar. Discrepant en aquell moment amb el que pensava Iniciativa. Ho vaig fer i ho vaig explicar en el seu moment. Estava convençut que, malgrat les contradiccions, això suposava un avenç. Això no va ser així, i ens hem trobat que els que van guanyar la batalla d'aquesta Constitució Europea la van guanyar no precisament superant el seu contingut sinó empitjorant en el Tractat de Lisboa.
¿Es penedeix d'aquella defensa?
En política hi ha una cosa que es diu ucronia. Un cop passat és més fàcil analitzar-lo. Però tota la gent d'esquerres, uns defensant la Constitució Europea i els altres defensant que es quedava curta, hem de reconèixer que aquell debat no el guanyem els europeïstes. El van guanyar els que estaven en contra de la construcció europea. Ara és aigua passada.
Respecte el finançament autonòmic, plantegen que es respecti el principi d'ordinalitat entre comunitats autònomes, cosa que s'ha intentat moltes vegades des de Catalunya però mai s'ha aconseguit. Per què creu que això és factible avui?
El que crec és que no és factible amb una dreta tan cavernícola com l'espanyola i una dreta catalana que pacta amb ella.
El PSOE andalús, que és un dels que amb més vehemència s'ha oposat a això, ¿és dreta cavernícola?
Escolti, si jo em posés a fer cada matí a fer la llista de les dificultats que tenim no m'aixecaria del llit.
No li pregunto per les dificultats sinó pel seu pla per superar-les. En aquest cas sobre el tema de l'ordinalitat en el finançament, que vostès porten al programa.
Nosaltres ja hem fet aquestes coses. Jo he vist el grup complet d'Esquerra Plural votant al favor del referèndum plantejat per Catalunya. És una cosa que aquí no s'ha valorat, més aviat s'ha menyspreat, però que un partit d'àmbit espanyol hagi pres aquesta decisió havent de suportar les desqualificacions d'altres partits té molt mèrit.
¿Erosionen molt les postures favorables al dret a decidir de Catalunya a la resta d'Espanya?
No tinc cap problema a reconèixer que malauradament l'esquerra socialista està intimidada pel PP en el tema de la unitat d'Espanya. Hi ha un problema i és que en el moment en que determinada esquerra ha oblidat el conflicte social com a eix de la seva política l'ha canviat pel conflicte territorial, al voltant del qual s'articula. El cas més evident és el d'Ibarra, que cohesionava Extremadura al voltant del conflicte amb altres comunitats.
En el seu programa també porten mesures que s'han intentat aquesta legislatura però van ser impugnades per l'Estat, com la llei d'acció exterior, pobresa energètica, mesures ambientals ... Creu que un Govern diferent podria fer que aquestes lleis sortissin endavant?
Estem compromesos e aquestes propostes i estem convençuts que un canvi en la política espanyola pot fer-les avançar.
Si és necessari el canvi a Espanya per a això, no tindria més sentit portar-les en el programa de les generals?
No! Fa referència a polítiques que es poden fer a Catalunya però que l'Estat espanyol impedeix. Per tant en una altra situació d'Espanya són polítiques perfectament viables des de Catalunya. No tenim problema en reconèixer que en el nostre programa proposem coses que cal forçar des de Catalunya perquè es facin a Espanya. És que no està escrit que el govern espanyol sempre tingui el mateix color. Defensem coses que es poden fer a Catalunya i intentarem també canviar la realitat d'Espanya.
Proposen obrir un “procés constituent català no subordinat”. S'asseurien a redactar la Constitució catalana aquesta legislatura si hi ha majoria per a això?
És una hipòtesi però tornem al tema de posar davant bous o carretes. Li explicaré per què. Un procés constituent no és només una nova Constitució, ni catalana ni espanyola. És fonamentalment una ruptura amb els valors dominants dels últims 40 anys. El que hauria de fer una futura Constitució catalana és reflectir això. Per exemple un canvi en la cultura de la participació democràtica, passar d'una democràcia delegativa a una participativa. Miri que no confronto democràcia representativa amb participativa, perquè crec que el que tenim no és una democràcia participativa sinó delegativa. Per tant cal dotar la ciutadania d'un paper més actiu en la proposta de lleis, o en la revocació de governs.
Si la proposta és fer un procés constituent, per què aquestes eleccions no són un plebiscit, almenys sobre això?
Perquè entre fer una nova Constitució o un referèndum, primer va el referèndum. Un referèndum clar, on tothom pugui sentir-se a gust amb les preguntes i que pugui ser reconegut a Catalunya, a Espanya i a Europa. Això és clau, i és el que ens ha explicat Alex Salmond milers de vegades en relació al procés escocès.
“Exigir primer la reforma constitucional és una manera de negar-se a celebrar el referèndum. La reforma constitucional, si és el cas, podria ser el resultat final de tot el procés; però no pot ser la condició per iniciar-lo”. La pregunta és si està d'acord amb la cita i si s'imagina d'on surt.
La vaig dir jo en el debat del 8 d'abril?
És del programa d'ICV al Parlament de 2012. Què en pensa?
El que està claríssim és que primer és el referèndum. Jo defenso decidir en un referèndum català com volem articular-nos políticament. Segona qüestió: som conscients que després d'aquest referèndum l'articulació requereix també la participació de l'Estat espanyol. És que no és veritat que per fer un referèndum faci falta un canvi constitucional. Seria suficient amb la proposta que va fer el Parlament i que es va discutir al Congrés el dia 8 i 9 d'abril. Si en comptes de votar PP i PSOE que no haguessin votat que sí, ja estaria.
Doncs Podem diu que cal un procés constituent per a això.
No m'emboliqui, no em vulgui liar. No sóc només jo, el Parlament català ha defensat que és perfectament possible fer un referèndum a Catalunya amb l'actual Constitució. I també he dit que el procés constituent no és una reforma constitucional. No em busqui el titular amb un parany. És que em fa dir coses que no vull dir i m'estic començant a enfadar.
Res més lluny de la meva intenció. La pregunta és ...
La pregunta és si es pot fer un referèndum amb l'actual Constitució. I la resposta és sí. Que si no es va fer va ser perquè el PP i el PSOE van votar en contra, però que amb altres majories es pot fer. Punt. Vol això dir que la reforma constitucional no és necessària? No. Vol dir que, un cop els ciutadans de Catalunya es pronunciïn sobre aquest referèndum, l'articulació de com això es resol amb Espanya requereix també negociació.
Creu que Podem, o els partidaris d'aquesta reforma constitucional, poden tenir 2/3 al Congrés?
Doncs no ho sé. Això li pregunta vostè a un visionari.