No se sap bé si la comissió parlamentària que estudia l’ús del material antiavalots per part de la policia catalana serveix per alguna cosa. Abans de donar-se a conèixer les seves recomanacions, el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, no només va dir “rotundament no” a la prohibició de les bales de goma, sinó que va anunciar l’introducció de canons d’aigua que s’afegiran als projectils i a la resta del material que els Mossos d’Esquadra ja fan servir per dissoldre concentracions. Tot i així, les compareixences han continuat aquest dijous amb el testimoni de dues de les víctimes de les bales de goma.
Per la comissió hi han passat Nicola Tanno i Ester Quintana, tots dos víctimes de les polèmiques bales de goma, en representació de Stop Bales de Goma i 'Ojo con tu ojo', respectivament. També ha comparegut la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura. Davant els portaveus de totes les forces polítiques parlamentàries, Quintana ha proclamat: “no sóc la primera víctima de les bales de goma, però vull ser l'última”.
La primera intervenció ha estat la de Nicola Tanno: “Això és violència”, ha afirmat, tot senyalant-se el seu ull de vidre. Aquest jove italià, que va perdre un ull durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de 2010, intervenia en nom de l’associació ‘Stop Bales de Goma’. “Nosaltres som víctimes de l’actuació policial” ha afirmat, referint-se al seu cas i al de les altres sis persones que han perdut un ull des del 2009 a Catalunya com a consequëncia de l'impacte d'una bala de goma. Tanno també s'ha referit a les declaracions del conseller Espadaler, quan va “demanar perdó” a les víctimes: “jo puc acceptar disculpes però el que calen són fets i responsabilitats polítiques”, ha dit. “El problema és penal: no podem acceptar que una persona que hagi comès aquest tipus d’agressió treballi a la policia catalana”.
“Una vida val més que un contenidor”
Concretament, Tanno i l’associació exigeixen la prohibició de les bales de goma. Tanno ha reiterat davant de la comissió les raons per les quals creu que aquests projectils no s’haurien de fer servir. “Són armes letals”, ha argumentat. L’energia cinètica amb què surt el projectil és de 830 'jules' mentre que un informe entregat al Parlament Europeu fixa el límit de 122 'jules' per armes menys letals. “Feu servir armes de foc per dissoldre una manifestació”, ha denunciat Tanno. L’altre argument desenvolupat ha estat el fet que aquests projèctils siguin “incontrolables”. Diversos estudis i declaracions de Mossos d’Esquadra corroboren aquesta afirmació.
Per a Tanno, el debat no ha de ser quin tipus de material han de fer servir els antiavalots, sinó “quin tipus d’actuació” porten a terme. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de la mediació i la prevenció per evitar “fer crèixer la tensió”. “En tot cas, una vida val més que un contenidor”, ha remarcat, tot afegint que “les actuacions policials haurien d’intentar evitar fer un dany superior al que intenten impedir”.
Quintana reitera que no hi havia aldarulls a la zona on es trobava
La segona compareixent ha estat Quintana, que va perdre un ull durant l’última vaga general del passat de novembre. “Quan estava al Passeig de Gràcia, no vaig veure cap aldarull, ningú que tirés pedres. Sense avís de cap mena, van començar a disparar. El meu error va ser creuar el Passeig de Gràcia”. Així ha relatat Quintana els moments previs al tret de pilota de goma que va provocar la seva mutilació ocular. “Fa vuit mesos que no puc menjar per aquest costat i que no puc respirar per una banda del nas. Estic al càrrec del meu pare que té 87 anys”, ha explicat a l’hora de comentar les conseqüencies físiques i psíquiques.
Quintana també ha explicat la seva lluita per la prohibició dels projectils: “no sóc la primera víctima de les bales de goma però vull ser l’última”.
Quintana, que ha portat el seu cas davant de la justícia, també ha demanat que els policies vagin identificats i que siguin “iguals que els seus conciutadans davant de la justícia”. “On està la responsabilitat de la que estem parlant tota l’estona? No tinc res en contra dels Mossos d’Esquadra, però com pot ser que la BRIMO porti tants problemes?”, ha preguntat.
ICV-EUiA i CUP, únics partits netament contraris a les bales de goma
Els membres de la comissió també han debatut sobre l’utilitat d’aquesta comissió. El representant de CiU, Lluís Guinó, ha declarat que les seves recomanacions “hauran de ser tingudes en compte”, però Jaume Bosch (ICV-EUiA) ha criticat que el conseller d’Interior afirmés que no abandonarà l’ús de les bales de goma malgrat que la comissió encara no hagi redactat cap conclusió.
De moment, només la CUP i ICV-EUiA han adoptat una posició clara a favor de la prohibició de les bales de goma. L’ecosocialista Jaume Bosch ha reconegut la reponsabilitat de la seva formació política, ja que algunes de les pèrdues d’ull van ocòrrer quan Joan Saura era al capdavant d’Interior. Per la seva banda, el PSC no ha pres cap decisió al respecte tot i posar “molt en questió” l’ús d’aquests projectils, segons ha dit el diputat Xavier Sabaté.
Es preveu que les compareixences a la comissió continuïn fins al setembre. Després, els diputats tindran tres setmanes per redactar les conclusions que seran sotmeses a votació.