Olor a pa, a pernil, llums, colors, música nadalenca i fins a un Pare Noel de carn i ossos es barregen amb una veu en of que va repetint 'Mercadona' de manera subliminal. “Com en la resta de grans cadenes de supermercats del país, aquí no hi ha res posat a l'atzar”, ens adverteix la investigadora de polítiques agrícoles i alimentàries, Esther Vivas. “Entre un 20 i un 55% de la nostra compra en un supermercat és compulsiva”, segueix tot passejant pel 'supermercat de confiança', segons es defineix la pròpia empresa, que centra un dels capítols de l'últim llibre de l'activista: El negoci del menjar (Icaria, 2014), una crítica contundent al mercat que s'amaga darrere de la nostra alimentació.
Dins del supermercat, a l’Esther se li surten els ulls de les òrbites. Cada estímul musical o olfactiu li desperta una crítica diferent. “En un supermercat mai s'acaba comprant barat”, reflexiona abans de xocar amb desenes de potes de pernil que dificulten el pas dels carrets de la compra. “Fins i tot l'estretor dels passadissos està mil·limètricament estudiat per provocar petits embussos de consumidors, i és evident que, un cop aturats davant dels prestatges, un acaba portant productes que segurament no són de primera necessitat”.
L'experiment ens porta davant l'orxata Hacendado, la marca blanda de la gran superfície, que malgrat l'origen valencià del seu propietari, Juan Roig, no està gens clar que la xufa, ingredient clau de la beguda estrella de la zona, provingui de València. “Si realment fos d'origen valencià, Mercadona identificaria l’envàs amb el distintiu corresponent ”, com fan els seus competidors directes: Consum, Carrefour, El Corte Inglés, Bon Preu o Hipercor, tal i com exigeix el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Xufa de València.
La Unió de Llauradors, a l'abril de 2013, va alertar que l'orxata comercialitzada a Mercadona no portava l’esmentat distintiu. “Molt probablement, la xufa original vingui d'Àfrica, amb la consegüent explotació laboral dels seus productors i l'impacte mediambiental dels aliments viatgers”, diu Vivas, que ens assegura que la xufa no és un cas aïllat. Segons l'activista, s'han detectat taronges etiquetades com valencianes d'origen argentí, carabasses de Panamà o peix congelat d'Amèrica del Sud, “productes amb molts quilòmetres a l'esquena”.
Adéu al comerç de proximitat
Adéu al comerç de proximitat
Conceptes com “proximitat” o “familiar” apareixen a la presentació de Mercadona, la que contrasta amb algunes dades. En primer lloc, val la pena recordar que el propietari de l'empresa és la quarta fortuna d'Espanya i un dels 300 homes més rics del món, segons l'edició de 2014 de la llista Forbes -amb 3.478.000 d'euros-. El seu imperi compta amb més de 1.400 “botigues familiars” a Espanya i espera aquest pretén Nadal incrementar els seus beneficis. Des de 2008, quan va esclatar la crisi, els seus guanys han augmentat un 58%, consolidant-se com el número u de la distribució alimentària. El 2012, les seves vendes anuals van ser de 19 mil milions d'euros, més del doble que el seu seguidor directe Carrefour. I és que la seva quota de mercat és del 21%, pràcticament la mateixa que sumen junts Carrefour, Dia i Eroski, segons dades de Kantar Worldpanel, que cita el llibre.
A Barcelona, darrerament s'han intensificat les crítiques de les associacions de petits comerciants dels barris davant la proliferació de supermercats, principal causa de la caiguda del comerç de proximitat, amb una llarga tradició a la ciutat comtal. Una realitat extrapolable a moltes ciutats de l'estat. Segons Vives, l'any 1998 hi havia 95.000 botigues de comerç de proximitat, mentre que el 2004 la xifra havia caigut fins a les 25.000. “Una desaparició creixent del petit comerç que s'ha mantingut fins als nostres dies”, sosté.
Davant aquesta realitat, el president Roig ha defensat en múltiples ocasions que moltes botigues aprofiten l'efecte crida dels seus supermercats per instal·lar-s’hi prop. “És fals que al voltant de Mercadona proliferi el petit comerç, de fet, arran de les botigues que s'han situat al voltant dels supermercats el mateix Roig ha explicat la seva última estratègia: especialitzar-se en el producte fresc per acabar amb el petit comerç”. Segons Vives, també “és fals” que es creïn llocs de treball. “Hi ha estudis que demostren que per cada lloc de treball que crea una gran superfície es destrueix un lloc de treball i mig del petit comerç, a part de les condicions laborals precàries que promou”.
Les set fantàstiques
Les set fantàstiquesAra per ara, set grans empreses controlen a Espanya el 75% del menjar que arriba als nostres plats, segons desgrana l'activista. Acompanyen a Mercadona, Carrefour, Alcampo, El Corte Ingles, Eroski i dues centrals de compra, Euromagi i Iffa, que agrupen supermercats més petits. Molt poques mans per posar en contacte milers de camperols i milions de consumidors, el que Vivas anomena 'la teoria de l'embut'. “Aquesta concentració els dóna un poder extraordinari a l'hora de determinar el preu que paguen al pagès, que cada vegada rep menys per la seva producció mentre que els consumidors cada vegada paguem el producte més car: És evident que el gran negoci l’estan fent els intermediaris”.
El negocio de la comida posa la lupa en el sector agrícola, a qui no li ha quedat molta més opció que passar pels supermercats per vendre els seus productes. Alguns casos que reflecteixen la poca o cap simpatia del sector amb Mercadona queden recollits en l'obra d'Esther. Al juny de 2013, una protesta de camperols canaris, concentrats a en un Mercadona de la capital, va acabar regalant vuit tones de patates per denunciar els ínfims preus que els pagava el supermercat, per sota de la despesa de producció. A l'agost del mateix any, la Unió Agrària i l'Associació Sectorial de Criadors Avícoles de Galícia van denunciar davant el Consello Galego da Competència com 7 supermercats venien el pollastre per sota del cost de producció.
El Nadal i la lluita per un consum responsable
El Nadal i la lluita per un consum responsableEl Nadal comporta valors de solidaritat però és innegable que, amb el temps, ha passat a ser terreny abonat per al consumisme més desbocat. En el camp de l'alimentació, a més, sorgeixen fenòmens específics. Entre els menús nadalencs, a l’Esther hi ha dos productes que la inquieten especialment. Els llagostins -molts procedents de Equador- i la pinya, a la qual assaltem davant l'atònita mirada dels clients. “Sabies que tres quartes parts de les pinyes que es comercialitzen a Europa procedeixen de Costa Rica?”, pregunta i afegeix: “Aquest país ha doblat la seva producció, en mans de dos grans multinacionals nord-americanes De la Monte i Dole, en tan sols quinze anys, a costa de l'explotació laboral i contaminació mediambiental”.
Durant la conversa, l'autora insisteix que incorporar aliments estrangers a la dieta no té res de dolent. De fet, cita els casos del cafè o el cacau que ens arriben, en gran mesura, a través del comerç just. “El problema és que, moltes vegades, la integració d'aquests aliments al menú nadalenc respon més als interessos d'unes poques de multinacionals, que aconsegueixen productes a un preu extremadament baix, més que no pas a les nostres necessitats com a consumidors”. Per a Vivas, és “una fal·làcia” que sigui necessari produir més menjar per donar resposta a la fam. “No hi ha un problema de manca d'aliment al món, sinó d'accés al menjar, un problema de democràcia”.
S'acaba el passeig pel supermercat. Sortim al carrer deixant enrere una estela d'aroma a pa que ens acompanya fins a l'exterior. Vives insisteix, com ho fa en el seu llibre, a assenyalar la riquesa del petit comerç, de les cooperatives de consum i de la relació directa entre pagesos i ciutadania. No obstant això, i estant embarassada de sis mesos, no descarta haver de passar puntualment per algun súper i fins i tot per l'arxiconeguda multinacional sueca. “És important conèixer el que s'amaga darrere del negoci del menjar, però cadascú ha de consumir en funció a les seves possibilitats i consciència; la coherència absoluta dins del sistema capitalista és impossible”, conclou.