El fiscal demana penes d'entre un any i mig i deu anys de presó per a set empresaris i excàrrecs de l'empresa d'habitatge de la Generalitat Adigsa per les presumptes irregularitats en l'adjudicació d'obra pública durant l'últim govern de Jordi Pujol, en l'anomenat “cas del 3%”. Aquesta investigació es va iniciar el 2005 arran de la insinuació de l'expresident català Pasqual Maragall que CiU cobrava comissions del 3%, tot i que finalment només s'han trobat indicis d'una “mossegada” del 20% que l'empresari “penedit” José Antonio Salguero va confessar haver pagat a canvi de l'adjudicació d'obra pública d'Adigsa.
La causa va comportar la imputació del llavors president d'Adigsa i ara diputat de CiU al Parlament Ferran Falcó, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar al setembre passat arxivar les actuacions en contra seva, en entendre que no estava al corrent de les irregularitats.
En el seu escrit de qualificació provisional, el fiscal de delictes econòmics Emilio Sánchez Ulled demana la pena més alta, de deu anys de presó, per al llavors conseller delegat d'Adigsa Josep Antoni Fontevila, així com nou anys i sis mesos de presó per a l'exgerent d'Adigsa Jordi Huguet i per Jordi Sala, que era l'encarregat del mercat secundari de l'empresa d'habitatge públic, pels delictes de malversació i falsedat documental.
El fiscal també demana 5 anys de presó per l'intermediari José María Penin -parent llunyà del llavors conseller de Política Territorial Felip Puig, que en aquella època dirigia el departament del qual depenia Adigsa-, per ser l'encarregat d'adjudicar les obres a empresaris afins, obviant les normes de contractació pública, tot i no estar contractat formalment per a això i no tenir els coneixements tècnics necessaris per a la seva funció.
La Fiscalia demana fins a deu anys d'inhabilitació per als excàrrecs d'Adigsa per un delicte de prevaricació i sol·licita cinc anys per a dos dels empresaris adjudicataris de les obres, Angel Egido i Jordi Honrubia, així com any i mig per al “penedit” José Antonio Salguero, que va denunciar el cas davant la Fiscalia després que l'empresa pública deixés de pagar-li, amb l'arribada del govern tripartit.
Aquest cas es va començar a investigar arran d'una querella que la Fiscalia va presentar el 2005, després que Maragall denunciés al Parlament el cobrament de comissions il·legals en l'adjudicació d'obres públiques per part dels anteriors governs de CiU, amb Jordi Pujol al front, amb la frase dirigida a la bancada convergent: “Vostès tenen un problema, que es diu 3%”.
Després d'una investigació que s'ha prolongat durant nou anys, el ministeri públic creu acreditat que els exresponsables d'Adigsa, que compartien “militància i activitats polítiques a CDC” amb Penín, van permetre a aquest intermediari adjudicar “a dit” obres públiques a empresaris afins, inflant els pressupostos.
Segons l'acusació pública, Fontdevila va ordenar “capritxosa i injustificadament” el pagament d'entre 3.000 i 4.000 euros a Penín “a la pretesa retribució d'unes suposades tasques de taxació que mai van existir” i se li va encomanar que encarregués obres de rehabilitació d'habitatge públic a contractistes privats. D'aquesta manera, la Fiscalia creu que els acusats van desviar 120.031 euros d'Adigsa amb el sobrecost dels pressupostos, quantitat que ara demana que tornin solidàriament els imputats, i uns altres 28.895 pels pagaments al parent de Felip Puig.
En opinió del fiscal, mitjançant aquest “sistema de contractació paral·lel articulat” al voltant de Penín es van adjudicar a empresaris amics obres en 34 habitatges destinats al lloguer per a joves, amb “un sobrecost mitjà d'un 15,51%, amb el consegüent perjudici per el patrimoni de l'empresa pública”.
A canvi de l'adjudicació, afegeix l'escrit, Penín va arribar a pactar amb el principal empresari escollit, José Antonio Salguero, una comissió il·lícita del 20%, que en ocasions comportava que el pressupost aprovat estigués “artificialment inflat” en aquest mateix percentatge, de manera que el constructor no perdés res.
Segons el ministeri públic, aquest “circuit paral·lel de contractació no només responia a l'afany de lucre” dels empresaris, sinó que també assegurava una rapidesa en l'execució de les obres que el Govern català havia de “poder presentar davant els electors com un èxit en la campanya electoral en potència, a més d'atorgar als responsables d'Adigsa, enfront dels seus superiors, un rèdit polític innegable ”.