Els resultats del 9-N mostren l’existència de dues Catalunyes ben diferenciades en relació a la qüestió nacional: una abocada en el procés sobiranista i clarament independentista, i l’altre indiferent al mateix. Per sobre de les bones dades de participació ciutadana, 2,3 milions de vots emesos, el que correspon a un 36,61% del cens preparat per la Generalitat per al procés participatiu (empadronats majors de 16 anys), aproximadament uns 6 milions de persones; i de l’aclaparadora victòria del Sí/Sí amb un 80,76% dels vots, seguit del Sí/No amb poc més d’un 10% i del No amb un 4,54%, si fem un anàlisi territorial de la distribució del vot per comarques i dels resultats en aquestes constatem aquesta evidència. Per a demostrar-ho, analitzarem les comarques on més i menys participació hi ha hagut i els resultats per comarques del procés participatiu del passat 9-N; i després, per mitjà d’estudis demoscòpics, intentarem explicar el perquè d’aquestes dades centrant-nos en els factors socioculturals que diferencien aquestes dues Catalunya.
Consulta els detalls del mapa. (Elaboració: João França)
Participació i resultats: breu anàlisi de les dades a nivell comarcal
Participació i resultats: breu anàlisi de les dades a nivell comarcalCom hem dit en l'anterior paràgraf, 2,3 milions de catalans van votar en el procés participatiu d'aquest diumenge. Comptant que en aquest procés participatiu qualsevol persona empadronada a Catalunya major de 16 anys podia votar, aquesta xifra representa un 36,61% dels convocats a votar. Sí comparem aquesta participació amb les darreres convocatòries electorals, podem observar que en relació amb les europees, aquesta seria de gairebé un 43% o només dos cents mil vots menys que en el referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de 2006. La participació, per tant, va ser alta, no espectacular, però si que remarcable per a una convocatòria electoral que ha patit una impugnació judicial i un boicot per part de les forces no sobiranistes de Catalunya i de l'Estat. De totes formes, les dades més importants en relació a la participació dels catalans les trobem quan observem aquesta la seva distribució arreu del territori, sobre tot a nivell comarcal i municipal. La comarca on va haver més participació, en termes relatius, ha estat el Priorat amb un 63,23%, números més propers a unes eleccions autonòmiques que a un procés com aquest. Al Priorat el segueixen el Pla de l'Estany, Osona, Berguedà i Ripollès, amb valors propers al 60%. També Les Garrigues, la Conca de Barberà i el Solsonès tenen valors al voltant del 55%. D'altra banda, i després de tot un seguit de comarques amb percentatges de participació més propers a la mitjana catalana, apareixen aquelles comarques on la participació ha estat més baixa. A la Vall d'Aran, el Tarragonès, el Baix Empordà o el Baix Llobregat la participació es va situar en la franja del 20%, i el Vallès Occidental, el Garraf i el Barcelonès, tot i tenir una participació més alta, es troben per sota de la mitja. Hi ha unes diferències en la participació del 40% entre les comarques on menys participació hi hagut i les que més. Les primeres, situades a la Catalunya costanera i metropolitana, a excepció de l'Aran, que és un cas especial. Aquelles on més s'ha votat, en canvi, són les situades a la província de Girona, la Catalunya central i les comarques interiors.
Si prenem en consideració aquesta divisió territorial en comarques i ens fixem en el vot en cadascuna d'aquestes, podem veure com els percentatge més alts de vots favorables a la independència es concentren en les comarques centrals, interiors o gironines. Aquestes comarques o bé passen el 90% de Sí/Sí o bé el freguen, obtenint les altres dues opcions percentatges gens significatius. En canvi, si girem la mirada a la Catalunya metropolitana i costanera, tot i que els percentatges de vots netament independentistes es mantenen alts, a excepció de la comarca del Garraf, on aquest és de poc més del 80%, la resta té percentatges situats a la franja del 70%. I no només el suport a la independència és més baix, sinó que en aquestes comarques les altres dues opcions, les vinculades d'una manera o d'una altra a Espanya, obtenen els percentatges més alts, ja que els Sí/No assoleixen o sobrepassen el 10% i el No es fa amb els valors més alts de tot el territori català. En aquests dos mapes interactius que enllacem es poden observar totes aquestes dades tant a nivell comarcal com de vegueries.
Llengua, origen i identitat
Llengua, origen i identitatTotes aquestes dades reflecteixen unes diferències significatives tant a nivell de participació com si tenim en compte els resultats. La Catalunya central, interior i gironina s'ha mobilitzat més i ha apostat de manera nítida per la independència. La Catalunya metropolitana i costanera, ha participat menys i les opcions alternatives a la independència han assolit millors resultats. Evidentment, com en qualsevol fenomen polític, això no és casualitat. La Catalunya que més ha participat i més a favor de la independència ha votat és la Catalunya nacionalista, que menys immigració va rebre i rep, on predominen els catalanoparlants i allà on la població se sent més catalana que espanyola o únicament catalana. És la zona on CiU i ERC sempre han tingut el seu graner de vots i històricament i en l'actualitat controlen el poder local. A l'altra banda, en canvi, trobem la Catalunya del cinturó roig i la litoral, de majoria castellanoparlant, on gran part dels seus habitants són fills o nets de la immigració espanyola del llarg del segle XX i on els darrers temps han arribat diverses onades migratòries d'arreu del món. La Catalunya de la dualitat identitària, dominada pel PSC i on ICV i el PP tenen la gran majoria de les seves borses de votants. Dues Catalunyes molt diferents a nivell lingüístic, d'origen i identitari, i que en aquesta consulta s'han comportat, tant a nivell de participació com de resultats, de manera diferent.
Però no només es donen aquestes diferències polítiques entre les dues Catalunyes al procés participatiu del dia 9 de novembre. Si agafem les dades del monogràfic de GESOP sobre la independència de l'any 2012 i el darrer baròmetre del CEO, podem observar com la llengua, l'origen i el sentiment de pertinença són tres dels factors que estableixen una relació estreta amb l'opinió dels enquestats sobre la independència de Catalunya. En el primer estudi ens trobem com el independentisme és minoritari entre aquells que tenen l'origen a la resta d'Espanya, només una cinquena part dels enquestats, i els que el seu sentiment de pertinença fluctua entre una major espanyolitat o una dualitat de les dues identitats, tots dos per sota del 20%. Pel contrari, l'independentisme és l'opció preferida per la població nascuda a Catalunya, amb un 55% i entre aquells que se senten més catalans que espanyols, 71,7%, i els que només es senten catalans amb més d'un 90%. Prenent en consideració el darrer baròmetre del CEO i l'anàlisi posterior realitzada per l'economista David Lizoain, veiem com possiblement la llengua pròpia, és a dir, la llengua amb la que una persona s’identifica, determina en gran mesura les posicions respecte a la independència. D'una banda, els suports a la independència entre els catalanoparlants se situen al voltant del 75-80%, i en canvi, en els castellanoparlants, aquest suport se situa al voltant del 10%. A més, seguint amb la llengua com a variable, l'estudi del CEO ens mostra com el percentatge d'independentistes de tota la vida o fets en els darrers temps és significativament més alt entre els enquestats catalanoparlants que entre els castellanoparlants.
Conclusió
ConclusióEn definitiva, tant la participació com el resultat del 9-N i les dades dels baròmetres de GESOP i del CEO ens demostren que hi ha una diferència d’opinions creixent en la societat catalana conforme el procés sobiranista va cremant etapes. Aquesta diferència, que gira al voltant de la llengua, l'origen i la identitat, crea dos blocs poblacionals, per bé que aquests no són totalment monolítics ni homogenis: un primer, on hi ha un creixent nombre d'independentistes (un 1,9 milions en base al resultat i sobre el cens del procés participatiu) bàsicament format per catalanoparlants, de pares catalans, amb un major sentiment de catalanitat, independentistes de tota la vida i residents a la Catalunya central, interior i gironina, i on la participació i el vot a la independència han tingut unes xifres molt significatives; i un segon, caracteritzat per ser de població de majoria castellanoparlant, amb dualitat identitària, vincles familiars amb la resta d'Espanya i situada a l'Àrea Metropolitana i a la costa, la qual té dues grans posicions de cara al procés sobiranista: d'una banda, una voluntat de pertànyer a Espanya, tal i com demostren els majors percentatges de vots del Si/No i del No; i de l'altra la indiferència, al no considerar-se impel·lits a votar en un procés que no consideren o legal o legítim. Queda demostrat, doncs, que Catalunya no és el Twitter ni les mobilitzacions polítiques organitzades per l’ANC o Òmnium. És a dir, que el procés sobiranista no és tan transversal com alguns defensen. Ara bé, només el dia que hi hagi una consulta o un referèndum verdaderament vinculant sabrem la correlació real de forces entre aquestes dues Catalunyes: la cada dia més clarament independentsta i la que no ho és, ja sigui per negació o indiferència.