La xifra final de participació en el 9-N que dóna la Generalitat suma 2.305.290 votants. Tot i que el procés no comptava amb un cens, aquesta xifra representa el 36,61% de la població major de 16 anys empadronada a Catalunya. Aquest és el referent més precís per calcular la participació, incloent també les persones migrants amb permís de residència, que també estaven cridades a votar. El padró inclou també els residents irregulars que –tot i que no podien votar– estan empadronats, però les estimacions situan aquest grup en menys d'un 0,01% del conjunt, i per tant la xifra no afectaria al càlcul.
En relació al cens de les darreres eleccions, les europees –amb 914 mil persones menys que el padró–, la participació pujaria al 42,82%. El 'sí-sí' ha estat la principal opció amb diferència, amb un 80,76% dels vots, que representa un 29,56% del padró. Tot i això, la diferència entre comarques ha estat notable. En algunes comarques, com el Priorat, el Pla de l'Estany, el Ripollès, Osona o el Berquedà, la participació es va apropar al 60% o el va superar. Són també algunes de les comarques amb més vots pel 'sí-sí', al voltant del 90%.
En canvi, en comarques com la Val d'Aran, el Tarragonès, el Baix Penedès, el Baix Llobregat o el Barcelonès la participació ha estat d'entre el 20% i el 30%. Precisament en aquestes comarques també ha estat més baixa la proporció de vots favorables al 'sí-sí', sense arribar al 80% en cap d'elles.
El 9-N i l'aposta per la independència han tingut menys pes en els territoris metropolitans i costaners –i a la Val d'Aran, que té altres diferències culturals– que a l'interior de Catalunya, on s'ha mostrat amb tota la força l'anhel independentista, especialment a la Catalunya Central i part de les comarques gironines.