Instaurar el dubte: així volen aconseguir l'absolució els Mossos acusats en el cas Quintana

Instaurar el dubte al tribunal per aconseguir l'absolució de l'acusat. És una estratègia de defensa tan clàssica com eficaç, i és l'objectiu de les advocades dels dos Mossos d'Esquadra acusats de rebentar un ull a Ester Quintana amb una bala de goma. Perquè l'intent guanyi consistència (o es desinfli), seran claus els testimonis dels antiavalots que a partir d'aquest dilluns desfilaran davant la secció tercera de l'Audiència de Barcelona. També resultaran fonamentals les pericials que es presentaran l'última setmana del judici.

El jutge que va instruir el cas, la Fiscalia i l'acusació de Quintana assenyalen al sotsinspector Eduard C. i l'escopeter Llorenç B. com a responsables del tret d'una bala de goma que va deixar sense ull la dona quan faltaven pocs minuts per a les nou de la nit de la jornada de vaga general del 14 de novembre de 2012. La Fiscalia sol·licita una pena de dos anys de presó i l'acusació particular, de nou.

En canvi, la defensa sosté que no van ser els acusats els que van disparar i que un altre projectil policial podria haver causat les lesions de Quintana. A més, situa la furgoneta policial dels acusats a uns metres de la zona on ho fan la resta de parts -la confluència de Gran Via amb el Passeig de Gràcia. En conseqüència, demanen l'absolució.

Discrepàncies sobre el tipus d'arma, el lloc i l'autor dels trets per sembrar el dubte al tribunal i provocar que acabi per absoldre els acusats, ja que no es pot condemnar ningú per unes lesions d'autor i material desconegut. Hi ha fins i tot una expressió en llatí: In dubio, pro reo (en cas de dubte, a favor de l'acusat). Durant la primera setmana del judici la defensa dels dos agents ja ha donat mostres de la seva estratègia a tres nivells:

L'arma policial

L'arma policialLa defensa creu que les lesions sofertes per Ester Quintana van poder ser causades per l'impacte d'un projectil policial diferent a una bala de goma. Va poder tractar-se, segons aquesta tesi, d'un projectil viscoelàstic o de 'foam'. Així ho van apuntar davant del tribunal el dimecres passat els dos infermers que van atendre Quintana pocs minuts després de l'agressió: un sanitari va afirmar que la lesió “no s'assemblava en res” a un ull rebentat per bala de goma que havia tractat el 2012.

Els dos infermers van contradir l'informe pericial que va concloure que Quintana es va quedar sense ull per una bala de goma. El dictamen pericial és transcendent: va ser la base del jutge instructor per enviar el cas a judici, i resultarà fonamental, al costat de les altres cinc pericials, a l'hora de dictar sentència. Els infermers van ser proposats en el seu dia com a testimonis pel lletrat de la Generalitat que defensava als mossos i entre tots dos sumen tan sols dos casos d'atenció a ferits per bala de goma: un a la cuixa i l'esmentat a l'ull del 2012. Una altra testimoni, però, va sentir dues hores després de la lesió de Quintana com un cap d'antiavalots preguntava als seus agents: “Tu has tirat boles?”. Fonts jurídiques consultades, a més, recorden que la rellevància per al cas de les proves pericials que es presentaran l'última setmana de judici és més gran que la dels infermers testimonis.

L'autor del tret

L'autor del tretQue l'objecte causant de la lesió de Quintana va ser un projectil policial ho tenen clar totes les parts. De fet, la Generalitat (després de diverses versions), ha assumit la seva responsabilitat indemnitzant Quintana. A més del tipus d'arma policial, hi ha discrepàncies sobre l'autor dels dos trets que Ester Quintana va sentir abans de perdre l'ull esquerre. Fiscalia, instructor i acusació particular assenyalen el subinspector i l'escopeter de la unitat antiavalots Dragó 40.

La seva defensa, en canvi, assegura que l'única ordre expressada pel subinspector i complerta per l'escopeter acusats va ser la de realitzar una o dues salves. Sostenen, a més, que en el moment en què Quintana va perdre un ull es va efectuar com a mínim un tercer tret per un altre agent policial (que la defensa no identifica).

Aquest és el principal escull de la defensa: no hi ha un altre agent identificat com el possible autor dels trets a més dels dos acusats. La declaració de 29 antiavalots aquesta setmana servirà per veure si els Mossos segueixen la mateixa estratègia de confusió que van utilitzar en la fase d'instrucció. Al juliol de 2013, vuit mesos després dels fets, el subinspector de la unitat Dragó 414 “va creure recordar” haver ordenat un tret sense projectil i avançar les altres dues furgonetes a la Gran Via. Aquesta nova versió d'Interior va fer que l'instructor cités els antiavalots com a testimonis, encara que finalment va tancar la instrucció mantenint els dos imputats inicials que ara s'asseuen al banc dels acusats.

Al contrari que la conselleria d'Interior, l'afectada, Ester Quintana, ha sostingut sempre la mateixa versió dels fets. La va ratificar en la seva declaració del passat dimarts, quan va assegurar que va veure baixar d'una furgoneta policial a un mosso “amb una arma gran”, descripció que encaixa amb la pistola de bales de goma. Després es va girar i va rebre l'impacte.

El lloc dels fets

Les imatges de televisió i la declaració de Quintana i de diversos testimonis mostren com les tres furgonetes d'antiavalots van donar voltes a tota velocitat a la font que hi ha a la confluència de Passeig de Gràcia i Gran Via en un moment on la zona estava tranquil·la. De fet, una testimoni va assegurar que minuts abans s'havia reobert el trànsit a la Gran Via després de la manifestació per la vaga general del 14-N. 

La defensa dels acusats sosté que el furgó on anaven els acusats es va parar a una distància d'entre 20 i 40 metres de la confluència, a la mateixa Gran Via, per dispersar una cinquantena de persones procedents de plaça Catalunya. Va ser aquí quan la furgoneta Dragó 414, asseguren, que anava en tercer lloc, va avançar a les altres i es va parar a la cruïlla entre els dos carrers.

Els acusats no van poder apreciar l'avançament. Ni tampoc serien els causants de les lesions, sosté la seva defensa, ja que al no haver excedit la confluència de Gran Via amb Passeig de Gràcia no haurien tingut ni visibilitat ni possibilitat material d'aconseguir a Quintana.

Primer judici per bales de goma

El recolzament més important a la tesi de la defensa, de moment, ha vingut de fora de la sala de l'Audiència de Barcelona. En un intent de pressionar el tribunal el primer dia del judici, el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va assegurar que el cos “no pot donar informació de com i qui va protagonitzar els fets”. “No amaguem res però no ho sabem”, va reblar. Per sembrar dubtes sobre la culpabilitat dels seus agents va arribar a realitzar una comparació amb el cas Wanninkhof, on es va condemnar una dona que posteriorment va resultar ser innocent.

Per arribar al primer judici a agents dels Mossos d'Esquadra per disparar bales de goma ha estat necessari identificar els suposats responsables. En altres casos, davant la impossibilitat de saber qui va disparar, els lesionats s'han quedat sense saber el nom del seu agressor (i sense veure'l al banc d'acusats). Va ser el que li va passar a Nicola Tanno, un dels set ferits per bales de goma a Catalunya. En aquest sentit, els col·lectius de drets humans vénen recordant des de fa anys que l'administració sí que té mecanismes per identificar, o com a mínim aproximar-se, a un autor d'un tret de bala de goma.

No obstant això, aconseguir identificar un agent tampoc és garantia de condemna. Per exemple, l'Audiència de Barcelona va absoldre l'any passat un mosso acusat de trencar la cama a un manifestant en la vaga general del 29 de març de 2012, ja que el tribunal va considerar que la lesió també hagués pogut ser provocada per una caiguda. “Amb base en el principi In dubio, pro reo, procedirà a dictar sentència absolutòria per a l'acusat”, van concloure els magistrats. Són les cometes que desitgen els dos mossos que s'asseuen a la banqueta del cas Ester Quintana.