De sempre, els molls de Barcelona han estat l’escenari d’episodis de delinqüència de tot tipus, però fins ara mai s’havien acumulat tantes denúncies de corrupció urbanística que, tot sigui dit, han acabat embarrancant: primer, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el magistrat Daniel de Alfonso, ha arxivat una investigació sobre el projecte de la Marina del Port Vell només quatre dies després d’insinuar en una conferència en una universitat nord-americana que el regidor convergent Antoni Vives podria haver cobrat comissions. Segon, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutja investigar la denúncia contra Felip Puig formulada per un empresari francès que pretenia aconseguir la concessió de l’IMAX. I tercer, el jutjat d’Instrucció número 31, el mateix que segueix el sumari del cas de la família Pujol Ferrusola, ha arxivat la querella d’un empresari barceloní contra el president de l’autoritat portuària, l’exsenador convergent Sixte Cambra, per presumpta prevaricació. Els processos judicials relacionats amb el Port de Barcelona s’han enfonsat, si bé en l’últim cas encara hi ha un recurs a l’Audiència per fer-lo surar.
El port dels russos
El port dels russosEn un cicle de conferències sobre corrupció urbanística a la Columbia Law School, Daniel de Alfonso va insinuar que Antoni Vives hauria cobrat comissions en una suposada operació de blanqueig de capitals d’origen rus provinents de paradisos fiscals i destinats a la reforma de la marina per a iots de luxe del port Vell de Barcelona. De fet, el director de l’Oficina Antifrau no va mencionar cap nom, però, pels comentaris que va fer, apuntaria al convergent Antoni Vives, vicepresident del Port de Barcelona, tercer tinent d’alcalde de la ciutat i número quatre de Xavier Trias en les municipals del 24 de maig.
Les declaracions de l’exjutge haurien passat totalment desapercebudes si no fos perquè la Columbia Law School va penjar el vídeo de la conferència a Internet i elconfidencial.com va caçar les insinuacions. Després, des de l’Oficina Antifrau es va intentar rebaixar aquest afer amb l’argument que Daniel de Alfonso tan sols havia explicat un cas fictici, hipotètic, en el marc d’un fòrum universitari.
El 28 d’abril passat, només quatre dies després de la conferència a Manhattan, Daniel de Alfonso enviava una carta a l’alcalde Xavier Trias per comunicar-li que havia arxivat totes les actuacions de l’Oficina Antifrau sobre la Marina del Port Vell.
Des de l’oposició política s’han demanat explicacions a Daniel de Alfonso i al regidor Antoni Vives. Fonts d’ICV recorden que, en una comissió municipal el 29 de maig de l’any passat, Vives es va enfurismar amb l’ecosocialista Ricard Gomà, fins al punt de dir-li “Mortadelo”, per haver gosat preguntar-li si l’Oficina Antifrau investigava l’origen dels diners de Salamanca Group, els promotors de la Marina del Port Vell.
En aquella comissió, Vives va presentar documents sobre Salamanca Group que posaven en evidència que l’autoritat portuària coneixia que aquest hòlding comptava amb corporacions en paradisos fiscals com les Illes Verges, Caiman o Xipre. Els portaveus de la promotora sempre han negat que al darrere de la inversió de prop de 80 milions d’euros hi hagués l’entorn d’Vagit Alekperov, president de la petroliera russa Lukoil, tal com han apuntat diverses informacions de premsa.
Arran de la denúncia d’un consignatari anglès, l’Oficina Antifrau, un organisme independent adscrit al Parlament de Catalunya, va iniciar una doble investigació sobre l’origen dels diners invertits a la Marina del Port Vell i sobre suposats tractes de favor als propietaris, que s’ha tancat sense conseqüències tot i que al seu director, Daniel de Alfonso, se li escapin sorprenents comentaris en públic, encara que aquest públic siguin alumnes de Dret nord-americans.
Seroux defensa ara a Felip Puig
Seroux defensa ara a Felip PuigFrançois Seroux, un home de negocis francès que resideix a Suïssa, va relatar el gener passat a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que s’havia reunit amb el conseller d’Empresa de la Generalitat, Felip Puig, per explicar-li la intenció d’aconseguir la concessió de l’IMAX del Port Vell i que, com a resposta, suposadament el conseller li va dir que “totes aquestes gestions tindran unes despeses”. La declaració de Seroux a l’UDEF va anar a parar a l’Audiència Nacional, des d’on es va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la setmana passada va rebutjar obrir una investigació contra Felip Puig i va endossar el cas al Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona perquè determini si obre un sumari contra altres acusats.
Després d’aquest periple judicial, Seroux declarava fa uns dies a economiadigital.es que ell no ha denunciat mai Felip Puig per un suposat intent de suborn, sinó que és la Policia Nacional la que va considerar que el conseller suposadament intentava cobrar una comissió.
En una intervenció al Parlament davant la Comissió d’investigació del cas Pujol, Felip Pujol va indicar que havia rebut Seroux el 28 de juliol passat, en el seu despatx de la Conselleria d’Empresa, a petició del broker francès i en presència del director de l’àrea d’internacionalització de l’agència governamental Acció, Joan Josep Berbel. Felip Puig nega que demanés cap contraprestació econòmiques per tramitar llicències i va anunciar la interposició d’accions judicials contra Seroux.
El broker francès ha explicat al mencionat digital que va accedir a Felip Puig gràcies a la intermediació del seu germà petit, Jordi Puig Godes, que va relacionar amb una alambinada operació portuària a Panamà en la qual, segons la seva versió, es blanquejarien capitals. En les seves declaracions, Seroux va relacionar amb aquesta última operació l’advocat Joan Piqué Vidal, còmplice de l’exjutge Lluís Pascual Estevill en el cas dels xantatges a empresaris, motiu pel qual tots dos van passar una temporada a la presó.
Després de la decisió del TSJC de no investigar l’aforat Felip Puig en relació amb l’assumpte de l’IMAX del Port Vell, la jutgessa Eva Moltó, titular del Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona, haurà de decidir ara si tramita o arxiva la denúncia de Seroux sobre la trama catalana a Panamà.
Arxivada la querella contra Sixte Cambra
Arxivada la querella contra Sixte CambraUn altre jutjat d’instrucció, en aquest cas el número 31, el mateix que porta el sumari de la família Pujol Ferrusola, ha arxivat una querella contra el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), l’exsenador convergent Sixte Cambra, així com contra el secretari general, Román Eguinoa, pels presumptes delictes de frau i prevaricació. El denunciant, Varadero Barcelona SL, un taller de reparació d'embarcacions, considera que l'APB hauria donat un tracte de favor a les empreses de l’empresari mallorquí Nicolau Pere Mayol, al qual fa dos anys li van adjudicar la construcció i explotació de la marina per a iots de turistes de la Bocana Nord, més coneguda pel nom de Marina Vela, poc després d'atorgar-li la concessió d'una nau i d'una esplanada adjacents sense concurs públic.
Després que s’arxivés la querella i que es desestimés el recurs de reposició davant el mateix jutjat d’instrucció, el 8 d’abril passat es va presentar un altre recurs a l’Audiència de Barcelona perquè s’investigui el cas, tal com apunta a aquest digital l’advocada dels querellants, Maria Salo, del bufet de Cristóbal Martell.
Quan l’APB va convocar el concurs per la construcció i explotació d'una marina per a iots turístics a la Bocana Nord, al costat de l'hotel W, només s’hi va presentar una única oferta: una unió temporal de tres empreses –Auxiliar Ibérica, Formentera Mar i Barcelona Nàutic Center–, totes controlades per Mayol, que va assumir la concessió el setembre de 2013.
Els querellants consideren que les condicions d’aquesta concessió eren tan poc interessants pel que fa a la seva viabilitat i possible rendiment econòmic, sobretot perquè es tracta d'un espai de dimensions reduïdes, que només es va presentar l’oferta de Mallol, però, suposadament per compensar-lo, l'autoritat portuària que presideix Sixte Cambra li hauria atorgat prèviament la concessió d'una nau i d'una esplanada adjacents, sense concurs, segons l'escrit de la querella.
D'aquesta manera, Mayol aconseguia una nau i una esplanada en primera línia de mar i adjacents a la dàrsena de la Bocana Nord, precisament dos mesos abans que l'Autoritat Portuària de Barcelona li adjudiqués el concurs per aquesta última instal·lació. Els querellants entenen que totes aquestes instal·lacions haurien d'haver sortit a concurs en el mateix paquet, però, de moment, la jutgessa no els ha fet cas perquè ha optat per l’arxiu. L’Audiència de Barcelona encara no s’ha pronunciat sobre el recurs.