Esquerra Unida i Alternativa comença el curs polític amb diversos temes decisius sobre la taula. D'una banda, la formació està actuant al costat d'altres forces com a contrapès de CiU al procés sobiranista, posant tota la carn a la graella per forçar el Govern a celebrar la consulta del 9-N. De l'altra, EUiA impulsa processos de confluència tant a nivell municipal com nacional davant el desbordament de forces ciutadanes i el desembarcament de Podem a Catalunya. Joan Josep Nuet (Reus, 1964), líder i diputat al Congrés del partit, mira al futur amb optimisme, subratllant la potencialitat rupturista del procés català, apostant per un nou federalisme i saludant l'aparició de Podem com “una alegria” de la qual el seu partit n'ha d'extreure lliçons.
El Parlament de Catalunya aprovarà la llei de consultes aquesta setmana, però el Govern de Rajoy ja ha anunciat que la impugnarà davant el Constitucional. Segons l'opinió d'EUiA, hauria de posar les urnes el Govern malgrat el veto?
Jo crec que sí. El Govern té un compromís amb el Parlament, que la consulta tingui una base legal, que complirà amb la llei de consultes, i per tant pensem que es donen totes les raons polítiques i jurídiques perquè s'organitzi la consulta el 9N, tal com li hem encomanat. Només una consulta organitzada pel Govern pot tenir garanties, per això no veiem una altra alternativa que que es faci i que la faci el Govern de Catalunya.
Si el Govern finalment acata el veto, què s'ha de fer?
Si el Tribunal Constitucional impedeix fer el que hem acordat, els partits i la societat civil ens haurem de tornar a reunir per acordar una altra cosa. El que no pot passar és que, si el Govern no organitza la consulta, es faci per part de la societat civil o de partits. Aquesta no seria la consulta. La consulta té una sèrie de garanties democràtiques que no poden ser minoritzades. Posem que algú digui que posarà les urnes pel seu compte, que si el seu col·legi electoral no s'obre posarà una urna a la terrassa. Es pot fer, seria una acció democràtica, legal, i fins i tot podria anar molta gent a votar a la terrassa d'aquesta persona, però això no seria la consulta.
Una de les seves conquestes és que IU, com a partit estatal, ha donat suport a la consulta. Però en les últimes setmanes Cayo Lara ha assegurat que, de no poder fer-se legalment, s'haurà d'esperar que canviï el Govern d'Espanya. Per què aquest gir?
Jo crec que això no és un canvi d'opinió. El que pensa IU, i nosaltres, és que les dificultats per a la consulta eren enormes perquè la majoria absoluta del PP actua al país com una majoria de repressió de drets socials i llibertats. Per tant és normal que molta gent verbalitzi que per fer la consulta amb plenes garanties s'ha de fer fora el PP.
Com es plantegen el 10-N des d'EUiA?
Si a la consulta guanya el Sí-Sí al conjunt de l'Estat Espanyol hauríem d'establir una negociació per veure com es desenvolupa aquesta resposta. Si guanyés el Sí-No, exactament el mateix, perquè també significa un canvi d'estatus polític. Nosaltres tenim un projecte federal en què pensem que cal canviar la relació entre els pobles, no creiem en l'Espanya del 78. Creiem en un projecte comú, però en un de nou que no cap a la Constitució del 78. Per fer aquest nou projecte comú des de Catalunya s'ha d'impulsar un nou estatus jurídic i polític com a nació. Però també des de l'Estat interessa aquest canvi, tant com a nosaltres, perquè les tres potes sobre les quals descansa el pacte de la Transició, un model polític, un econòmic i un territorial, s'estan carregant Espanya.
Han parlat sempre de buscar el diàleg amb l'Estat. Però si aquest diàleg no és suficient per avançar, hauria Catalunya d'avançar unilateralment?
La unilateralitat és negativa perquè sol portar a l'aïllament i a pensar que tot depèn només de nosaltres, quan no depèn només de nosaltres. I menys en un món completament interconnectat econòmicament. Per exemple, per canviar Europa, Alexis Tsipras sap que no n'hi ha prou amb guanyar les eleccions a Grècia, que ha d'establir diàlegs i aliances en el marc europeu. Això és exactament el mateix que passa a Espanya.
Quines serien les aliances necessàries per fer avançar el model territorial a Espanya?
Els vectors de canvi són els pobles de les nacions que volen decidir lliurement el seu encaix, però també els treballadors i sectors populars del conjunt de l'Estat. Això vol dir que els miners asturians o els camperols andalusos no poden ser enemics dels catalans que volen llibertat, sinó que aquestes lluites tenen processos comuns ja que estan sota un sistema oligàrquic que imposa un model polític, social i territorial. Quan obrim el meló de tot això, els pobles podran ser lliures. Però la nostra convicció és que l'oferta de convivència entre pobles que oferiria un nou estat espanyol podria satisfer les reclamacions de Catalunya. És clar que els estats grans tenen més futur que els petits, però els únics estats que tenen futur són els que saben gestionar la seva pluralitat.
Darrerament ha assenyalat que el model federal, com a idea d'encaix, està superat a Catalunya.
Sí, hi estic d'acord. És que el PSC l'ha cremat.
¿Per què creu que l'ha cremat?
Perquè és una proposta centralitzadora. El federalisme com a idea, si ens remetem a Pi i Margall, està sense desenvolupar. Pi i Margall deia que entre sobirans només pot haver-hi pactes, i per tant ell va defensar Espanya com a pacte entre nacions i pobles. Aquest és el veritable federalisme, el que ha respectat sempre el dret d'autodeterminació. El PSOE va abandonar el model federal i va comprar, en nom del federalisme, el centralisme que desenvolupa la dreta espanyola. I avui el que planteja continua sense ser federalisme. Per això nosaltres parlem de coses com Nou Federalisme, perquè necessitem rescatar la idea del federalisme del que han entès durant els últims 35 anys, quan ha estat prostituïda per una acció política que no era federalista sinó centralista. El procés català és perfectament compatible amb el federalisme que nosaltres defensem, un model amb què Catalunya pot ser lliure.
Un nou federalista com vostè, què votaria en la consulta?
Nosaltres farem un referèndum intern per votar. La majoria de la gent d'EUiA vol una relació federal entre els pobles d'Espanya i per tant jo crec que la majoria se sent més còmoda amb un vot Sí-No. Però hi ha una altra part que creu que una forma de provocar la ruptura amb el model de la Transició és el Sí-Sí. I hi ha una tercera, que és gent que votaria Sí-Sí perquè se sent independentista. Però aquestes cultures polítiques poden conviure perfectament a EUiA i no farem de la resposta un motiu de conflictes.
Vostè és dels que creu que s'ha utilitzat l'independentisme per tapar polítiques antisocials?
Evidentment, CiU s'ha fet independentista perquè si no estava arruïnada. Al llarg de la història, la gran burgesia catalana, davant la possibilitat de perdre el seu poder i riquesa, sempre ha optat per parlar en castellà i trair els interessos del poble català. I això passa ara. A CiU li tremolen les cames més que a ningú davant el procés sobiranista.
Doncs alguns no paren de dir que és un desafiament personalista...
Recordem que a la Diada de 2012 Mas volia que sortís per un nou finançament. Però es va veure tan desbordat per milions de persones que va haver de canviar de partitura sobre la marxa. I ara no ho pot parar. El president té la sensació que si no té la consulta no té res. Però al mateix temps, els seus interessos de classe, els seus compromisos històrics amb l'estabilitat del model polític de la Transició l'estrenyen. De fet Unió i sectors de CDC ja l'estan alertant que s'estan passant línies vermelles. Què farem nosaltres? Quan Mas s'estigui col·locat davant de les línies vermelles, donar-li una empenta. Farem tot el possible perquè traspassi la línia vermella i, si no ho fa, quedarà en evidència la utilització que ha fet d'aquest projecte polític.
Segons els sondejos per a Catalunya, Podem superaria ICV-EUiA tant en vots com en escons, fins i tot sense tenir un programa ni un candidat per a Catalunya. Quina reflexió fan d'això?
Qui no entengui els canvis no entén Podem. Podem sorgeix perquè hi ha un sentiment d'enuig i de voluntat de canvi al qual els partits actuals, també el nostre, no donen sortida.
Però, per què són vostès incapaços de donar-li sortida a aquesta demanda social?
Perquè som percebuts com a part del problema i no part de la solució. Davant això hem de fer diverses coses. La primera és no espantar-nos ni enfadar-nos. La gent és bastant més sàvia del que ens pensem. I després entendre que això és un missatge que se'ns està enviant. Hem de reaccionar davant això i cal un procés de confluència entre els partits polítics que estan per la ruptura, alguns d'ells històrics, nous partits polítics i, aquest factor és clau, ciutadania crítica diversament organitzada. Tot això ha de formar un nou espai polític, que fa dos anys l'anomenàvem Syriza catalana i avui podríem anomenar “Guanyem Catalunya”. En aquest sentit, Podem és una alegria.
¿Tant com alegria?
Per descomptat. A França no hi ha Podem i estan votant a Le Pen. Per sort aquí hi ha Podem, i altres coses, i l'enuig ciutadà es canalitza cap a postures rupturistes, antisistemes, d'esquerra... El que cal fer és tenir capacitat d'articular això i si alguns partits i líders hem de fer un pas enrere per obrir-nos, no un pas, farem un salt enrere.
Precisament en els últims mesos s'ha parlat molt de confluència a IU. Però també hi ha hagut sectors que s'han queixat que estava arribant massa lluny, que calia mantenir les sigles o certs lideratges.
Bé, hi ha una part que és més vella i una altra més nova. Això s'ha acoblar. Per exemple Guanyem Barcelona està mostrant un model. La marca serà Guanyem Barcelona, no ICV-EUiA. El cap de llista serà Ada Colau, no Ricard Gomà. Ja hem donat dos passos de cavall. ICV i EUiA estarà dins d'això, però no sols, també estarà Podem, Procés Constituent i el Partit X, i cap d'ells ha de desaparèixer. Això és fer i articular un espai polític nou.