El titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha decidit obrir un nou front al primogènit de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident Pujol. Ruz ha decidit investigar si Jordi, en connivència amb les autoritats portuàries de Tarragona, es va apropiar de subvencions i fons públics destinats a finançar el projecte d'agermanament entre el port tarragoní i l'argentí de Rosario.
El port de Rosario és propietat de Jordi Pujol Ferrusola, segons un informe elaborat per la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) del Cos Nacional de Policia, arran de les denúncies de Victòria Álvarez, l'exnòvia del fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i Marta Ferrusola.
El mateix informe xifra en prop de 600 milions d'euros la fortuna que Pujol Ferrusola té repartida en diversos paradisos fiscals. La UDEF ha realitzat l'informe arran de la tèrbola trobada que van mantenir Victòria Álvarez i la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. La reunió, que va tenir lloc al restaurant barceloní La Camarga, va ser gravada il·legalment per la desapareguda agència de detectius Método 3. Sánchez Camacho va decidir retirar la seva denúncia contra Método 3 després de rebre una generosa indemnització de l'agència de detectius.
Tanmateix, la UDEF ha prosseguit amb les seves indagacions i ha acumulat infinitat d'indicis delictius contra Jordi Pujol Ferrusola. Els informes de la UDEF han servit perquè el jutge Ruz obri diligències contra ell.
Les denúncies que ha rebut Ruz apunten de manera solvent que la federació de Convergència a Tarragona també va rebre una part significativa dels fons públics desviats del projecte conjunt entre els ports de Rosario i de Tarragona. El magistrat té previst obrir una peça separada per investigar aquest assumpte després de rebre en declaració en qualitat d'imputat a Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès. La citació està prevista per al 15 de setembre.
Peça separada
El desviament de fons públics destinats al projecte conjunt entre els ports de Tarragona i de Rosario és molt recent. Les investigacions sobre les activitats de Jordi Pujol Ferrusola deixen pràcticament sense efecte el que pretenia l'expresident amb la seva confessió de que posseïa almenys quatre milions d'euros a l'estranger, amb tota probabilitat a Andorra, des de fa 34 anys.
L'expresident va realitzar aquesta confessió el 26 de juliol. Contemplada de forma aïllada, la confessió no té sentit perquè posa en perill tant a Convergència com el procés sobiranista pel qual l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, té previst convocar un referèndum el proper 9 de novembre.
Dos dies abans que Pujol realitzés la seva confessió, el seu fill Oriol, secretari general de CDC i portaveu parlamentari a la nevera arran de la seva imputació en el cas de les ITV, va renunciar a tots els seus càrrecs tant al Parlament de Catalunya com al partit. Totes dues coses en vigílies de la citació pel jutge Ruz de Jordi Pujol Ferrusola.
Fonts pròximes a la família Pujol asseguren que el patriarca de la família va decidir immolar-se per esdevenir el focus de les acusacions contra el clan familiar, tant contra alguns dels seus fills com de la seva dona, Marta Ferrusola.
Les esmentades fonts troben una explicació psicològica a la decisió de Pujol: la culpabilitat per haver prioritzat les seves activitats públiques sobre la seva família des que va ser empresonat el 1960, posteriorment amb la seva dedicació a Banca Catalana, a la creació de Convergència el 1974, i els seus 23 anys i mig com a president de la Generalitat, des de març de 1980 fins a novembre de 1983.
No obstant això, Pujol no sembla haver triat la millor estratègia en atribuir l'origen de la seva fortuna a l'estranger a l'herència del seu pare, Florenci, succeïda durant la campanya electoral a les autonòmiques de 1980. En primer lloc, perquè la seva pròpia germana, Maria, assegura desconèixer que aquesta herència existís, i en segon lloc, perquè el més semblant a una herència són les accions de Banca Catalana, i la xifra de quatre milions d'euros coincideix tant amb el forat de l'entitat bancàri, com amb un paquet desaparegut de l'accionariat abans de la seva fallida el 1982 i valorat en 600 milions de pessetes de l'època.