L'exministre d'Indústria i Exteriors i actual conseller delegat de la constructora OHL, Josep Piqué, va cobrar l'any passat 41.668 euros per la seva pertinença al consell d'administració del grup aeronàutic Airbus, del qual va ser el representant espanyol fins el 27 de maig. Piqué va rebre aquesta remuneració sense participar en cap de les reunions celebrades pel màxim òrgan de gestió de la companyia durant aquests cinc mesos.
Així es desprèn de la documentació remesa dijous passat pel consorci a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El document, també disponible al web d'Airbus, assenyala que Piqué va cobrar 46.668 euros de retribució fixa i zero euros en concepte de dietes d'assistència. Les seves inassistències van propiciar que la comissió d'Auditoria d'Airbus, de la qual formava part i que l'any passat es va reunir cinc vegades, tingués una taxa d'assistència del 80%, “inferior al que és habitual a causa de la no disponibilitat de l'exmembre del consell Josep Piqué i Camps”, segons recull l'informe d'Airbus, que a preguntes sobre aquest assumpte no ha volgut fer comentaris.
Piqué va ser col·locat al consell d'Airbus pel Govern de Mariano Rajoy rl maig de 2012 en substitució de l'exministre socialista Juan Manuel Eguiagaray. Després d'una reforma dels estatuts del grup aeronàutic, va renovar com a vocal el 2013 i la seva qualificació va passar de dominical (en representació d'un accionista, el Govern espanyol) a la d'independent. Però la seva dedicació a Airbus va caure en picat després de ser nomenat uns mesos després (octubre de 2013) conseller delegat i vicepresident segon d'OHL, la constructora de l'exministre Juan Miguel Villar Mir. Com executiu en aquesta empresa té un sou molt més elevat, de 800.000 euros el 2014 (últim exercici disponible).
El 2014, Piqué ja es va perdre quatre de les set reunions celebrades aquell any pel consell d'administració d'Airbus, que l'any passat es va reunir en nou ocasions i on s'hi asseuen, entre d'altres, l'anterior president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet. El 2014, la retribució de l'actual executiu d'OHL a Airbus va ser de 115.000 euros: 100.000 de retribució fixa (80.000 per la seva pertinença al consell i uns altres 20.000, per estar en una de les comissions); i uns altres 15.000 euros en dietes (llavors s'abonaven 5.000 euros per reunió). El 2015 va cobrar la part proporcional a la seva retribució fixa per aquests cinc mesos però, com que es va saltar totes les reunions, no va cobrar dietes.
“Elevat absentisme laboral”
L'exministre amb José María Aznar, que el 2003, quan era titular de Ciència i Tecnologia, advocava per una reforma laboral “per aconseguir majors nivells de flexibilitat i evitar problemes com l'elevat absentisme laboral”, va ser substituït al maig de l'any passat al consell d'Airbus per l'expresidenta d'IBM Espanya i exdirectiva d'Iberdrola, Amparo Moraleda, en una junta d'accionistes on Piqué ni tan sols va assistir perquè coincidia amb l'assemblea anual d'OHL. Poc abans d'aquesta junta, l'exministre va afirmar a El Mundo que més d'un any abans havia avisat al Govern espanyol que no podria compatibilitzar el seu càrrec en Airbus amb les seves noves responsabilitats executives en OHL, i va assegurar que fins i tot havia formalitzat la seva renúncia a l'abril de l'any passat.
La veritat és que ha cobrat com si hi hagués estat fins el maig, quan es va fer efectiva la seva dimissió. El seu cas contrasta amb el de quatre exconsellers d'Airbus que el 2013 van estar tres mesos en el màxim òrgan de gestió de la companyia (fins el març d'aquest any) sense percebre cap remuneració.
La seva substituta, Amparo Moraleda, va ser nomenada malgrat el vot en contra del Govern espanyol, que controla un 4,11% d'Airbus a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) després de vendre's l'abril de l'any passat un 1,2% i quedar-se sense dret a nomenar representant. L'executiu de Mariano Rajoy era partidari d'altres noms, com l'excolaboradora de Luis de Guindos i expresidenta del Banc Dolent (Sareb), Belén Romana, o l'exministre de Defensa, Eduardo Serra.